SAXICOLA RUBETRA.

01/09/2013. ARROSSARS DE BELLCAIRE.

Després de les vacances d’estiu reinicio el posts al meu blog. La veritat és que he passat una crisi bloguera. He estat valorant si valia la pena o no seguir amb aquest blog. L’esforç és important i el seguiment escàs (no em fa res admetre-ho). Finalment he decidit seguir amb el blog però no hi penjaré les sortides fetes aquest estiu (massa feina i ja hem tornat a la rutina).

1 de setembre. Per a mi comença la tardor i la migració. És una relació mental que faig jo i que no és del tot correcte ja que algunes espècies d’ocells ja fa alguns dies que han iniciat la migració post-generativa.

Amb aquest pensament al cap surto de casa un pèl excitat per veure que em trobo avui. Vaig cap a Torre Ferrana.

Així és que quan arribo a Torre Ferrana i em poso en marxa a les 7 del matí i només he tret un Mussol (Athene noctua) i no se sent cap ocell intueixo que avui no serà un d’aquells dies de crear afició.

Avui em moure per el camí que discorre paral·lelament al Rec Cinyana. El dia 22 d’agost hi vaig veure una Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) i una Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) i vull veure si hi trec alguna boscarla més. Així és que em dirigeixo cal a la caseta de la bomba que hi ha al costat del rec.

De camí sento un Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), veig un Aligot comú (Buteo buteo) que ve des de les pinedes del Montgrí i algunes Cogullades vulgars (Galerida cristata).

En arribar a la caseta no he vist gairebé res i tinc les mans gelades (fa fresca i el trespeus metàl·lic em deixa les mans glaçades). Augmento la llista amb un Blauet (Alcedo atthis) que ve volant a poca alçada seguint el curs del Rec Cinyana, però res més.

Blauet (Alcedo atthis). 1/9/2013. Arrossars de Bellcaire.

Blauet (Alcedo atthis). 1/9/2013. Arrossars de Bellcaire.

 

A més, cap a L’Escala hi ha un senyor que passeja els gossos pels conreus. Els gossos espanten tot el que troben i el que no ho espanta el senyor amb els crits que carda als gossos (pesat que arriba a ser l’home). Cap allà no hi veuré res de res. Ja ho he vist només baixar del cotxe que avui seria un d’aquells dies que val més oblidar.

Decideixo marxar d’on sóc ara i em poso a caminar seguint el camí en sentit contrari d’on està el passejador escridassador de gossos. Aixeco una Cuereta groga (Motacilla flava) que estava aturada entre les herbes que creixen al camí uns quants metres davant meu. Volant va a parar-se a l’altre extrem del camp d’arròs sortint del meu camp de visió. Començo a sentir els estols d’Orenetes vulgars (Hirundo rustica) que ja comencen el seu viatge cap a l’Àfrica. S’estaran tota l’estona que jo serè pels arrossars sobrevolant a baixa alçada els camps tot caçant insectes que els proporcionin l’energia necessària per seguir el seu viatge. Entre elles hi ha alguna Oreneta cuablanca (Delichon urbicum).

A l’altra banda del rec comença el canyís on vaig veure les boscarles però no s’hi mou res tret d’un grup de Pardals comuns (Passer domesticus) i Pardals xarrecs (Passer montanus) que solen aprofitar-lo per a dormir-hi. Un jove de Polla d’aigua (Gallinula chloropus) salta per sobre el camí de l’arrossar al canal per amagar-se dintre del canyís.

Segueixo endavant però ja no tinc massa més temps. Si vull arribar a l’hora a casa hauré de pensar en tornar. Però un “txec, txec” que surt de l’interior del canyís em crida l’atenció i retarda la tornada. És una Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus). Bé són dues o tres perquè les sento reclamar en tres llocs diferents. Aquesta espècie també la vaig treure el dia 22. En aquella ocasió vaig veure el que, per la tonalitat del plomatge marronós càlid dels flancs, jo diria que eren joves.

Torno enrere pel camí pel que he vingut esperant treure alguna boscarla migradora. El doble de les que tret abans. Abans no he tret res, ara trec res de res. Només un Rascló (Rallus aquaticus) evidència la seva presència amb el seu característic crit.

En els camp que hi ha entre la caseta de la bomba i el camí que porta a L’Escala hi ha un grup nombrós d’ocells marrons. Munto el telescopi per identificar-los. El grup està format per exemplars de 2 espècies: Cruixidell (Emberiza calandra) i Pardal roquer (Petronia petronia). N’hi ha un munt dels dos. Recordo que quan vaig veure el primer pardal roquer als arrossars em va fer molta gràcia. Ara ja me’n fa tanta.

Es paren al cables on la setmana passada hi havia un jove de l’any de Capsigrany (Lanius senator). Però avui del  capsigrany no se’n veu ni l’ombra.

 

Capsigrany (Lanius senator). 1/9/2013- Juvenil. Arrossars de Bellcaire.

Capsigrany (Lanius senator). 1/9/2013- Juvenil. Arrossars de Bellcaire.

Com que no hi ha cap ocell que m’entretingui el retorn, arribo al cotxe amb una mica de temps que aprofitaré per, amb el cotxe, donar una volta per l’àrea del camp de polo. Així és que cap allà que me’n hi en vaig.

Pel camí i des del cotxe veig un estol força gran d’ Estornells vulgars (Sturnus vulgaris) volant en grup i fent les típiques acrobàcies del estols d’estornells. Enmig d’ells, però, hi ha un ocell força més gran. Aixeco els prismàtics i veig un Esparver (Accipiter nisus) que per la mida deu ser un mascle. En els rapinyaires es dóna una diferència de mida entre mascles i femelles que és força evident (en algunes espècies més que en altres). Entre les espècies en que aquest dimorfisme sexual en la mida és més evident hi trobem el gènere Accipiter (esparver i astor).

El dia comença a animar-se quan ja marxo!!.

Arribo al camp de polo i giro a la dreta per anar cap a l’àrea coneguda con l’estany de Bellcaire. Pel camí aixeco d’un dels recs que porta l’aigua als arrossars una Xivita (Tringa ochropus).

També, dels camps de l’esquerra del camí, aixeco un passeriforme que va a parar-se a les branques d’un arbre. Aturo el cotxe i trec el cap per la finestra. És un Bitxac rogenc (Saxicola rubetra). Olé !!. Deu ser un dels primers de la temporada. A l’Empordà en pas post-generatiu aquesta espècie comença a veure’s de forma excepcional a mitjans d’agost fins a fer-se comuna durant la darrera quinzena de setembre i a partir d’octubre torna a fer-se escassa per a deixar-se de veure cap a finals d’aquest mes.

Ja l’he identificat i ara si que me’n vaig si no vull arribar tard. Amb aquestes que una Arpella vulgar (Circus aeroginosus) sobrevola el meu cotxe.

Ja és això. Quan he de marxar s’anima el dia.

Per la carretera de Bellcaire a Albons, en uns cables, hi veig un Gaig blau (Coracias garrulus).

LLISTAT DE ESPÈCIES:

01/09/2013. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 7:00 a  8:45 hores.
Anas platyrhynchos; Egretta garzetta; Ardea cinerea; Ardea purpurea; Circus aeroginosus, Accipiter nisus; Buteo buteo; Falco tinnunculus; Rallus aquaticus; Gallinula chloropus; Tringa ochropus; Larus michahellis; Columba livia; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Athene noctua; Apus apus; Alcedo atthis; Merops apiaster; Coracias garrulus; Upupa epops; Galerida cristata; Hirundo rustica; Motacilla flava; Motacilla alba; Saxicola rubetra; Cettia cetti; Cisticola juncidis; Acrocephalus scirpaceus; Oriolus oriolus; Pica pica; Corvus corone; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Petronia petronia; Emberiza calandra.