divendres, 27 de desembre del 2013

LA VALLENSANA.

07/12/2013. LA VALLENSANA. MONTCADA I REIXAC (PARC DE LA SERRALADA DE MARINA)

Ara fa dies (setmanes) que no penjo res al blog. Fa dies que no surto i si ho he fet ha sigut poca estona i no m’ha vingut de gust fer cap post.

No és que aquesta sortida sigui res de l’altre dijous, de fet és més aviat poca cosa per no dir res. Una hora efectiva per la màquia del Parc de la Serralada de Marina.

Havent dinat i amb la família col·locada fent les seves coses me’n vaig a veure ocells (o a provar-ho).  No tinc massa temps. Són més de les tres de la tarda i ara es fa fosc molt d’hora.

Vull anar prop de la Pedrera Vallensana, bé el que era la pedrera. Fa anys que la van tancar (en aquest procés hi tinc la meva responsabilitat) i porten un temps restaurant la zona. De tota manera aquesta antiga pedrera representa un hàbitat nou a l’àrea (penya-segats per bé que petits) amb algunes espècies típiques d’aquests hàbitats.

Tinc molt poc temps i amb la creació del Parc de la Serralada de Marina han tancat totes les pistes forestals que et deixaven arribar fins ben a prop de la pedrera amb el cotxe. Així doncs he de trobar algun lloc on pugui arribar-hi amb el cotxe i sigui prou a prop de La Vallensana.

Normalment a la pedrera hi accedíem per la vessant del Barcelonès (T.M. de Badalona) però recordo que per la banda del Vallès pots arribar en cotxe gairebé a La Vallensana gairebé dalt de tot. Fa molts anys que no hi vaig però recordo una zona oberta coberta de vegetació  herbàcia (gramínies) amb alguns matolls i pins esparsos. Tot i que deu estar molt canviat pel pas del temps i que no hi sé arribar exactament amb el cotxe crec que serà la millor opció.

Així és cap allà que vaig.

Com us deia, no conec massa bé com arribar a on vull i com sempre passa, i si no pregunteu-li al Murphy i a la llei que porta el seu nom, al final no arribo on vull. En línia recta no m’he quedat molt lluny, però la orografia també hi diu la seva.

M’he d’enfilar muntanya amunt, per caminets (per dir-ne d’alguna manera) de sauló que fan que retrocedeixi més que no avanço. Finalment arribo a una pista que em porta on vull. No cal dir que arribo a la pista suant i havent-hi esmerçat un temps preciós.

Fins aquí amb prou feines he tret res. Dues Cueretes blanques (Motacilla alba), Pardals comuns (Passer domesticus) i Pit-roig (Erithacus rubecula). Agafo aire i mentre tant trec el fringíl·lids: Caderneres (Carduelis carduelis), Pinsans (Fringilla coelebs) Verdum (Carduelis chloris) i Gafarrons (Serinus serinus).

Seguint per la pista cap amunt (fa pujada) vaig traient altres espècies. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), Tallareta cuallarga (Sylvia undata), Pardal de bardissa (Prunella modularis). I saltant d’un matoll sec cap a cobert una Esparver (Accipiter nisus). I a sobre dels penya-segats artificials de la pedrera hi ha uns 6 exemplars de Roquerol (Ptyonoprogne rupestris). Evidentment aquesta espècie és present en aquesta àrea gràcies a la pedrera. Si no fos pels roquissars artificialment produïts per l’explotació no trobaríem el roquerols aquí. La primera notícia de roquerols en aquesta zona es remunta a principis de la dècada de 1990 quan a més de la seva presència vàrem confirmar la seva cria (un parell de nius amb polls. Salva López com. pers.).

I a part d’això res més. La meva intenció era passar dins el recinte de l’explotació però al estar envoltat d’una tanca em va ser impossible. Volia explorar els roquissars tot cercant merla blava i alguna altre espècie relacionada amb medis rocosos.

Així és que una hora després d’haver arribat me’n entorno cap a casa. El sol s’està ponent i el lloc tampoc dona per més.


LLISTAT DE ESPÈCIES:
07/12/2013. La Vallensana (T.M. Montcada i Reixac – P.N. Serralada de Marina). De 15:50 a 16:50  hores.


Accipiter nisus, 1 exemplar; Falco tinnunculus, 1 exemplar; Columba palumbus; Ptyonoprogne rupestris, aprox. 6 exemplars; Motacilla alba, 2 exemplars; Prunella modularis; Erithacus rubecula; Turdus merula, 1 exemplar; Turdus philomelos, 1 exemplar; Sylvia undata; Sylvia melanocephala; Phylloscopus collybita; Aegithalos caudatus; Parus major; Garrulus glandarius, 1 exemplar; Pica pica; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Fringilla coelebs; Serinus serinus; Carduelis chloris; Carduelis carduelis.