13/05/2017 TORRENT DE L'AMIGÓ.
Per sort pels que ens agrada mirar ocells, a vegades dues espècies
que són molt semblants en el seu plomatge es poden diferenciar amb seguretat
pel seu cant o reclams. Un exemple a casa nostra pot ser el Raspinell comú (Certhia
brachydactyla) i el Raspinell pirinenc (C. familiaris) que, tot i ser molt
difícils de separar pel plomatge, si canten la identificació és ràpida i
planera.
Un cas similar, tot i que no tan fàcil, és el cas de 2 espècies de
mosquiters rars al nostre territori, però que cap a la tardor es deixen veure
de tant en tant, i sembla que cada cop més. És el cas del Mosquiter de doble
ratlla (Phylloscopus inornatus) i el Mosquiter de Hume (Ph. humei).
El passat 13 de maig de 2017 vaig enregistrar una veu que
possiblement fos de Mosquiter de Hume (Phylloscopus humei) al Torrent de
l'Amigó al Parc de la Serra de Marina dins el terme municipal de Badalona.
No feia molt, havia comprat una enregistradora digital (sempre
m'ha interessat el cant, veus i reclams dels ocells) i com que el mes de
maig és un bon moment per aprofundir en els cants dels ocells, surto de bon
matí amb la intenció de fer algun enregistrament.
Al passar el primer gran roure del torrent m’aturo i em disposo a
fer les primeres gravacions. S’hi senten Oriols (Oriolus oriolus), Mallerengues
carboneres (Parus major), Cargolets (Troglodytes troglodytes), etc, etc,. Els
anglesos en diuen Dawn chorus.
Faig una gravació d’ambient. És a dir enregistro tot el que se
sent, sense centrar-me en cap ocell en concret. Acabo i segueixo caminant
torrent amunt aturant-me quan sento algun ocell que canta per enregistrar-lo i
així vaig fent.
En arribar a casa, descarrego les gravacions i les edito per
millorar-ne el so i veure’n el sonograma (un sonograma és la representació
gràfica del so). Veient el sonograma de la primera gravació, la d’ambient, em
crida molt l’atenció la l’aparició d’una veu que se sent molt fluixeta en
l’enregistrament. És clarament una V, com la de les veus de Phylloscopus
inornatus/humei que a finals de setembre/octubre ens descobreixen la seva escassa
presència.
 |
| Porció del sonograma on es veu la V que representa gràficament la veu del possible Mosquiter de Hume (Phylloscopus humei). |
Aquí podeu sentir la porció de l'enregistrament on se sent el possible Mosquiter de Hume (Phylloscopus humei).
 |
| Sonograma de la veu del possible Mosquiter de Hume (Phylloscopus humei). |
El
que us comentava de veus diferents en ocells d’aparença molt semblant: en el
cas d’aquestes dues espècies de mosquiters, el que les diferència és la freqüència
en la que emeten les veus, situant-se la frontera entre una espècie i l’altra
en els 7 kHz. Phylloscopus inornatus emet un reclam més agut (freqüència més
alta) en el que els pics més aguts se situen per sobre dels 7 kHz (en alguns
casos arriba fins i tot als 10 kHz), mentre que Ph. inornatus, ni en els pics
més aguts, arriba a aquesta freqüència (Les altes freqüències produeixen sons
que nosaltres sentim con aguts. Les baixes freqüències produeixen els sons que
sentim con greus).
 |
| Sonograma comparatiu de les veus de Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) i del possible Mosquiter de Hume (Phylloscopus humei). |
En
aquest sonograma comparo dues veus d’ambdues espècies. La primera és de
inornatus i la segona del possible humei. Veureu que la primera se situa en els
7 kHz en el punt més alt, indicant-nos que es tracta d’un Phylloscopus
inornatus (enregistrament fet per mi el 27/10/2016 al Parc del Laberint
d’Horta) mentre que el reclam del segon mosquiter se situa, el punt més agut, als
6 kHz, suggerint que possiblement es tracta d’un Phylloscopus humei.
Hauríem
de tenir en compte que moltes vegades aquestes dues espècies de mosquiters a
Catalunya van en grups de pàrids. Sembla que els agrada la companyia de la
Mallerenga petita (Periparus ater) que poden fer veus molt semblants a la
d’aquests mosquiters.
Aquest
és l’enregistrament d'ambient sencer. La veu del possible humei se sent cap al segon 46. Si l’escolteu, notareu que en cap moment se sent
cap Mallerenga petita. I no només això sinó que tampoc va sortir en cap altre
punt de l’itinerari que vaig fer aquell matí. No és que això sigui definitiu
per poder assegurar 100 % que la veu enregistrada sigui de Mosquiter de Hume,
però sí que, en certa manera, recolza la possibilitat.
Phylloscopus
inornatus i Ph. humei són dues espècies de mosquiter que es distribueixen per
l’Àsia. Phylloscopus humei habita els boscos montans d’Àsia Central, des del
nord de l’Afganistan estenent-se cap al nord a través de les muntanyes Altai i
carenes associades cap al Llac Baikal. En aquesta latitud i a l’inici de la
taigà, Phylloscopus humei es substituït per Ph. inornatus que en època de cria s’escampa
de l’oest de les vessants occidentals dels Urals cap a l’est fins a les costes
pacífiques de Sibèria.
Aquesta observació, amb l'enregistrament i el sonograma, els he penjat a Ornitho.cat per a que els components del Comitè Avifaunístic de Catalunya (CAC) puguin estudiar-la i, si s'escau, homologar-la (o no). Si fos un Mosquiter de Hume, seria la observació més tardana registrada a la Península Ibèrica i qui sap si a l'Oest d'Europa. De tota manera, amb una sola veu i enregistrada de casualitat potser no n'hi ha prou com per identificar l'espècie de l'ocell, tot i els consistents indicis.
*L’edició
dels sons i confecció dels sonogrames els he fet amb l’aplicació lliure
multiplataforma Audacity.
Possible Phylloscopus humei al Torrent de l'Amigó.
