MIGRACIÓ D’AUS PLANADORES A SERRA DE MARINA.

Després de força temps sense incloure cap entrada nova en el meu blog, tot coincidint amb el pas de rapinyaires per la Serra de Marina torno a publicar alguna coseta. I aquest cop sobre el pas d'ocells planadors.

Per la manera en que es desplacen els ocells a l’hora de realitzar els seus moviments, els separem en ocells de vol batut i ocells planadors (Rapinyaires i Cigonyes).

Els de vol batut són aquells que per desplaçar-se baten les ales, mentre que els ocells planadors són aquells que utilitzen la seva superfície alar per mantenir-se en l’aire sense necessitat de batre les ales.

Com podreu imaginar, els primers necessiten una gran quantitat d’energia per poder mantenir aquest vol, sobretot durant la migració que és un desplaçament de llarga distància que efectuen dos cops l’any, a la primavera cap al nord (a casa nostra de l’Àfrica cap a Europa) i a la tardor cap al sud (viatge de tornada a l’Àfrica). Mentre que els planadors fan servir la seva superfície alar per aprofitar els corrents tèrmics provocats per l’escalfament del terra que al seu torn escalfa l’aire que hi ha en contacte amb la seva superfície. Aquest aire escalfat, menys dens que l’aire fred, puja cap a les capes altes de l’atmosfera en espiral, cosa que els ocells aprofiten per enlairar-se. Quan aquests corrents perden força o l’exemplar en qüestió creu que ja ha arribant prou amunt se’n surt i comença a avançar tot planant i perdent alçada. Quan retroba un altre corrent tèrmic torna a guanyar alçada tot descrivint cercles en espiral.

Aquests corrents, però, només es creen sobre la superfície terrestre. Sobre grans masses d’aigua no s’hi donen ja que l’aigua no s’escalfa tant de pressa com el terra. D’aquesta manera les aus planadores eviten les grans masses d’aigua com els mars, oceans o fins i tot grans llacs. És aquesta la raó de perquè els ocells planadors per travessar la Mediterrània es concentren allà on la distància entre Àfrica i Europa és més petita. Aquest punts són l’Estret de Gibraltar (Tarifa és ben coneguda per la seva concentració de migrants a la tardor), el sud de la Península Itàlica i les petites illes que hi ha entre la costa africana i la italiana i l’Estret del Bòsfor (entre Europa i l’Orient Mitjà).

També hi ha certs accidents geogràfics com són les carenes muntanyoses, els colls de muntanya, els rius i la costa que actuen com barreres que desvien i guien als ocells planadors en el que anomenem flyways. Podríem dir que aquestes flyways són autèntiques autopistes pels ocells planadors concentrant-s’hi en gran nombre.

Aquests fets expliquen que la Serralada Litoral al Barcelonès Nord i el sector nord del Parc de Collserola siguin un punt òptim per a l’observació de la migració d’aus planadores. En aquest punt hi conflueixen els exemplars que han vingut del nord tot seguint la costa mediterrània i la Serralada Litoral i els que han seguit el curs del riu Besòs.

En aquest sentit el Parc de Collserola porta més de 20 anys fent el seguiment de la migració post-generativa d’ocell planadors al Turó de la Magarola des d’ on es controla la part baixa del curs del Riu Besòs i les vessants de la Serralada de Marina. Aquest punt d’observació està integrat en el projecte PERNIS de l’Institut Català d’Ornitologia que des del 2003 monitoritza la migració d’aus planadores a Catalunya.

Les espècies més comunes d’ocells planadors a Catalunya són per ordre decreixent: l’Aligot vesper (Pernis apivorus), l’Esparver vulgar (Accipiter nisus), el Xoriguer comú (Falco tinnunculus), l’Àliga marcenca (Circaetus gallicus), l’Aligot comú (Buteo buteo), l’Arpella vulgar (Circus aeruginosus), el Falcó mostatxut (Falco subbuteo), l’Àliga calçada (Hieraaetus pennatus) i el Milà negre (Milvus migrans).

Al Turó de la Magarola, en el període comprès entre l’any 2003 i el 2009, s’han registrat com a espècies més nombroses: l’Aligot vesper (Pernis apivorus) 671 exemplars, l’Esparver vulgar (Accipiter nisus) 262 exemplars, el Xoriguer comú (Falco tinnunculus) 168 exemplars, l’Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 120 exemplars, l’Aligot comú (Buteo buteo) 92 exemplars, el Falcó mostatxut (Falco subbuteo) 72 exemplars, l’Àliga marcenca (Circaetus gallicus) 28 exemplars, l’Àliga calçada (Hieraaetus pennatus) 22 exemplars.  També s’hi ha vist espècies menys habituals com ara la Grua (Grus grus) 11 exemplars, l’Esmerla (Falco columbarius) 2 exemplars, l’Aufrany (Neophron percnopterus), el Falcó de la reina (Falco eleonorae) i la Cigonya negra  (Ciconia nigra) totes elles amb 1 exemplar.

Si voleu ampliar informació podeu anar a aquests links:

www.parcnaturalcollserola.cat/pages/des-de-la-magarola

www.sioc.cat/pernis.php

www.migraction.net

DUC.

18/01/2014. ARROSSARS DE BELLCAIRE.

Ja feia més de tres mesos que no pujava a l’Empordà i per tant la meva activitat ornitològica havia decaigut molt. Ja li tenia ganes.

Els dies encara són curts. Si de cas s’allarguen més per la tarda. Però pel matí segueix sortint el sol tard (8:15 aprox.). De tota manera em llevo a les 6 del matí amb la idea de ser a lloc ja quan despunti l’alba. Sé que em perdre el millor del matí però per mi no quedarà.

Així és que arribo una mica abans de les 7. És fosc com una mala cosa però no fa un fred excessiu (9-10 Cº). M’espero dins el cotxe que he aparcat prop de la caseta a la riba del Rec Cinyana on hi ha una bomba d’aigua. Baixo la finestra i em poso a escoltar. Potser a algun ocell matiner li dona per emetre algun reclam, veu, etc.

Vaig parant l’orella però no se sent res de res. De cop miro cap un pal de fusta que surt de la caseta i veig que a la punta s’hi veu una ombra força voluminosa. Encara és negra nit només trencada per la lluna gairebé plena tapada pels núvols. Agafo els prismàtics i els enfoco cap a la punta del pal.

Uau!!! La poca llum que hi ha em permet veure la silueta d’un Duc (Bubo bubo). No en tinc cap dubte. No l’he vist ni arribar. Perquè ha arribat mentre jo ja era a lloc. Abans he mirat al pal i no hi havia res.

Agafo el mòbil per provar de fer-li una foto. Però en la pantalla del mòbil tot és ben negre. Deixo el mòbil i torno a agafar els binocles. Miro cap a la punta del pal per descobrir que el Duc ja ha marxat. I ho ha fet com quan ha arribat, sense fer-se notar. Segur que serà l’ocell del matí.

Va aixecant-se l’albada i els ocells comencen a despertar-se. Sento un parell de Rasclons (Rallus aquaticus) que criden des del rec. Algun Pit-roig (Erithacus rubecula) emet el seu reclam. Més enllà sento Becadells (Gallinago gallinago), algunes Fredelugues (Vanellus vanellus) i un parell de Xivites (Tringa ochropus). Hi ha dos Bitxacs (Saxicola rubicola) que es barallen.

Es va aixecant el dia i el ocells es tronen més actius. Els Pardals comuns (Passer domesticus) i els Pardals xarrecs (Passer montanus) van despertant-se en els canyissars tot fent xivarri.  Les Cueretes blanques (Motacilla alba), Titelles (Anthus pratensis) i Grassets de muntanya (Anthus spinoletta) van i venem pels arrossars inundats.

Arriba un estol força nombrós de Gavià argentat (Larus michahellis) i Gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus) que s’aturen als arrossars prop d’un grup de 7 Agrons blancs (Casmerodius albus). No recordo haver vist mai un grup tan gran als arrossars, 

Cap al nord i venint volant dels turons que conformen el massís del Montgrí ve volant un mascle adult d’Arpella pàl·lida (Circus cyaneus). Es queda als camps de conreus que hi ha al límit dels arrossars.

No me’n adono i entre una cosa i l’altre són gairebé tres quarts de nou. És hora de tornar a casa.

És una llàstima perquè ara començava a animar-se. 

LLISTAT DE ESPÈCIES:

18/01/2014. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 7:30 a  8:45 hores.

Egretta garzetta; Ardea cinerea; Casmerodius albus, 7 exemplars; Circus cyaneus, 1 mascle adult; Buteo buteo; Falco tinnunculus; Rallus aquaticus, 2 exemplars; Gallinula chloropus; Vanellus vanellus; Gallinago gallinago; Tringa ochropus; Larus michahellis; Chroicocephalus ridibundus; Columba livia domestica; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Bubo bubo, 1 exemplar; Galerida cristata; Anthus pratensis; Anthus spinoletta; Motacilla alba; Saxicola rubicola; Pica pica; Corvus corone, 2 exemplars; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Petronia petronia; Emberiza calandra.