MALA CARA.

19/01/2013. ENLLOC. ESCRIC DES DE BARCELONA.
  

Tinc una excompanya de feina que quan el dilluns al matí ens retrobàvem al despatx, per la cara que feia jo, ja sabia si havia anat el cap de setmana a veure ocells o m’havia quedat a Barcelona. No fallava mai.

Si m’hagués vist aquest matí hagués flipat. Dec fer una cara horrible (més de la que ja faig habitualment). Fa 15 dies que no surto a veure ocells. I la setmana que ve tampoc ho faré. És a dir que quan torni a sortir, el 2 de febrer, si no hi ha cap contratemps, farà quasi 1 mes des de la darrera vegada que vaig sortir al camp.

No ho podré resistir. Si aquest cap de setmana estava de mala llet (ja em perdonareu l’estirabot però és que la situació se’l mereix. I de més grossos fins i tot!) d’aquí a dues setmanes no se’m podrà ni parlar. Hauré de fer esforços per a no agredir a la gent que em parli.

Per cert!. Si per Barcelona veieu algú amb cara de pocs amics saludeu-lo. Teniu molts números de que sigui jo. Prometo no saltar-vos al coll!.

PHOENICURUS OCHRUROS.

4/01/2013. ARROSSARS DE BELLCAIRE.

Si fa no fa avui arribo a la mateixa hora que ahir. Avui no bufa la tramuntana i la temperatura és 4 graus més baixa que ahir.  Millor que no bufi el vent encara que faci més fred.

No surto del cotxe fins a les 8:15 aproximadament. És estrany però avui no sento cap Cogullada vulgars (Galerida cristata). Avui faré més o menys el mateix que vaig fer ahir. No em moure de prop del cotxe doncs no tinc massa temps per desplaçaments. Prefereixo aprofitar tot el temps buscant ocells.

Avui també hi ha força Grassets de muntanya (Anthus spinoletta), als arrossars colgats, als cables que arriben fins a la caseta, volant cap a aquí i cap allà... M’acosto al canal proper a la caseta i amb el binocles escombro els arrossars de l’altre banda. Com ahir. Avui, però, hi ha 4 Agrons blancs (Casmerodius albus) junt amb 4 Bernats pescaires (Ardea cinerea).

Hi ha un munt d’Aligots comuns (Buteo buteo). Pel cap baix n’he comptat uns 10 individus.

Com ahir, va arribant un estol de Gavians argentats (Larus michahellis) i Gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus). Alguns dels gavians es dediquen a pescar crancs de riu americans.

Arrossars de Bellcaire. 3/1/2013.

Ara em giro cap als camps que he deixat darrera i a la dreta meu. Amb el binocles escombro els camps més llunyans. Mira-te’l!! El mascle d’Arpella pàl·lida (Circus cyaneus) passa volant baix pels camps més enllà dels arrossars. Em sembla que li posaré nom. Darrerament el veig cada dia. El que no veig són arpelles. On deuen ser?

Començo a sentir estols de fringíl·lids. Pinsà comú (Fringilla colelebs), Cadernera (Carduelis carduelis), alguns Passerell (Carduelis cannabina). Em sembla que venen també de les pinedes del Montgrí. Comencen a baixar als arrossars i als seus marges per buscar menjar. També s’hi ajunten Pardals comuns (Passer domesticus) i Pardal xarrec (Passer montanus).

Se’m fa tard i no vull distreure’m massa, així és que em centro a escombrar els arrossars propers a veure que hi trec. Grassets de muntanya i cueretes blanques. Mentre passo amb el telescopi veig una taca groga mal enfocada. Tiro enrere i la centro al camp de visió del telescopi. Giro la rosca i ara si. Ara ja la tinc ben enfocada. És una Cuereta torrentera (Motacilla cinerea). Una cuereta blanca l’empaita i les dues desapareixen corrent darrera un terròs de l’arrossar.

Segueixo escombrant el camp amb el telescopi i sobre d’un terròs hi veig una Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). És un mascle de la subespècie gibraltarensis.

Cotxa fumada. Phoenicurus ochruros gibraltarensis / Ph. o. aterrimus A la Península Ibèrica hi podem trobar 2 subespècies de Cotxa fumada. Son les subespècies Phoenicurus ochruros gibraltarensis i Ph. o. aterrimus. La primera es distribueix per l’oest i el centre d’Europa, mentre que la segona ho fa per la Península Ibèrica i el Nord d’Àfrica. Pel que fa a Catalunya la subespècie que hi és present és la gibraltarensis. Les observacions de la subespècie aterrimus han de ser homologades pel Comitè Avifaunístic de Catalunya (CAC). De tota manera només els exemplars mascles adults es poden atribuir a una o altra subespècie. Els trets diferenciadors són els següents: Phoenicurus ochruros aterrimus:   ·         Parts superiors , escapulars i grans cobertores d’un negre profund. ·         Corona gris ben definida que contrasta amb el clatell que és de color negre (a diferència de Ph. o. gibraltarensis). ·         Parts inferiors d’un negre llustrós fins al ventre que és blanquinós. Infracobertores caudals vermelloses. Aquestes dues característiques (ventre i infracobertores caudals) són compartides amb gibraltarensis. ·         Panell alar blanc gran però difús creat pels marges blancs de les 3àries i 2àries. A l’estiu pot desaparèixer pel desgast de les plomes. Phoenicurus ochruros gibraltarensis:   ·         Gola i pits negres que es van aclarint gradualment convertint-se en gris fosc a la panxa i gris clar al ventre arribant a blanquinós. Infracobertores caudals rogenques. ·         Corona i clatell grisos que es van enfosquint gradualment fins arribar a les parts superiors que són gris més fosc. ·         Panell alar similar a aterrimus. A l’estiu pot desaparèixer pel desgast de les plomes.

Segueixo cercant en aquest camp prop del marge. Està ple de Grassets de muntanya (Anthus spinoletta), hi ha cueretes blanques, Repicatalons (Emberiza schoeniclus) i alguns Pardals xarrecs (Passer montanus). També hi ha molts Pinsans (Fringilla coelebs) –segueixo amb la idea de que potser algun dia hi trobaré algun pinsà mec. Però avui no és el dia- i a les herbes del marge hi ha algunes Caderneres (Carduelis carduelis). Sento uns quants Passerells (Carduelis cannabina) que passem volant per sobre meu. Aixeco els ulls del telescopi per veure si els localitzo i en el cable de costum hi ha 5 Gratapalles (Emberiza cirlus), tots ells mascles.

Hora de tocar el dos. Passo amb el cotxe pels camins dels arrossars i vaig aixecant més Grassets de muntanya (avui,com ahir, n’hi ha molts), cueretes blanques, 4 Martinets blancs (Egretta garzetta), però cap cogullada vulgar. A més, ni ahir ni avui he tret el cruixidell !!.

LLISTAT DE ESPÈCIES:

04/01/2013. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 7:15 a 8:45 hores.

Phalacrocorax carbo 1 o 2 exemplars; Egretta garzetta 4 exemplars; Casmerodius albus 5 exemplars; Ardea cinerea 7 exemplars; Circus cyaneus 1 mascle adult; Buteo buteo aproximadament 10 exemplars; Falco tinnunculus 1 exemplar; Rallus aquaticus 1 exemplar; Vanellus vanellus aprox. 50 exemplars en uns camps prop d’Albons; Chroicocephalus ridibundus; Larus michahellis; Columba livia domestica; Columba palumbus; Anthus spinoletta; Anthus pratensis; Motacilla alba; Motacilla cinerea 1 exemplar; Erithacus rubecula; Phoenicurus ochruros gibraltarensis 1 exemplar; Turdus merula; Pica pica; Corvus corone corone 5 exemplars; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Fringilla coelebs; Carduelis cannabina; Carduelis carduelis; Emberiza schoeniclus; Emberiza cirlus 4 exemplars.

QUAN COMENÇARÀ A SORTIR EL SOL MÉS D’HORA?.

3/01/2013. ARROSSARS DE BELLCAIRE.

Avui arribo a les 7:20 del matí (hora oficial). Al termòmetre del cotxe veig que hi marca entre 8 i 10 graus. Que estrany !!. Pensava que faria més fred. Ara veig el perquè en les branques més altes dels arbres del camí. Bufa la tramuntana. Mal rotllo !!!. Avui veuré poca cosa si no encalma.

Com que ara fa setmanes que no vinc i no sé ben bé quan surt el sol i darrerament que he vingut a la caseta de la bomba m’ha donat bon resultat hi torno.

No surto del cotxe fins 40 minuts més tard d’arribar a lloc. No hi ha havia prou llum del sol fins ara. Com darrerament els primers ocells que detecto, per la oïda, són les Cogullades vulgars (Galerida cristata) que canten en el camp de l’esquerra on sóc aparcat.

Arrossars de Bellcaire. 3/1/2013.

Els arrossars estan tot aixafats i colgats d’aigua. Fantàstic per a limícoles. Però em sembla que aquests arrossars no són el millor lloc per veure-hi limícoles. Surto del cotxe però tinc poc més d’una hora per anar mirant ocells i amb el poc moviment que hi veig, em sembla que em moriré de fàstic.

Avui hi ha força Grassets de muntanya (Anthus spinoletta), als arrossars colgats, als cables que arriben fins a la caseta, volant cap a aquí i cap allà... M’acosto al canal proper a la caseta i amb el binocles escombro els arrossars de l’altre banda. Mira que bé!. Hi ha dos Agrons blancs (Casmerodius albus). Sempre m’han agradat. Els trobo molt elegants. En aquests arrossars és un hivernant escàs (n’he comptat fins a 3 exemplars) però regular (cada hivern hi és present).

Prop d’un dels agrons blancs hi ha un Bernat pescaire (Ardea cinerea). I encara un Aligot comú (Buteo buteo). Però estan molt lluny i ni provo de fer una foto.

Amb aquestes que arriba un estol de Gavians argentats (Larus michahellis) i Gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus). Els gavians es dediquen a pescar crancs de riu americans i les gavines es dediquen a menjar a l’altre banda del camí.

Ara que me’n adono, hi ha un munt d’aligots. Ja n’he comptat pel cap baix fins a 6. Però potser n’hi ha més. Ara en veig un altre que ve de les pinedes del Montgrí. És molt pàl·lid, amb unes marques fosques amb forma de coma a la zona carpal. Em ve a la memòria la representació d’un exemplar juvenil amb plomatge clar de la guia del Svensson. Però en aquest cas presenta franja terminal fosca a la cua pel que l’identifico con un adult en plomatge clar.

Començo a sentir estols de fringíl·lids. Pinsà comú (Fringilla colelebs), Cadernera (Carduelis carduelis), alguns Passerell (Carduelis cannabina) i alguns Verdum (Carduelis chloris). Venen també de les pinedes del Montgrí comencen a baixar als arrossars i als seus marges per buscar menjar. També s’hi ajunten Pardals comuns (Passer domesticus) i Pardal xarrec (Passer montanus).

Torno a mirar cap als arrossars on hi ha els gavians i les gavines. En un dels camins que separen els camps hi ha un altre rapinyaire que a primer cop de vista em sembla un aligot. Potser inconscientment reconec que hi ha alguna cosa que no s’adiu amb aquesta espècie i decideixo mirar-lo amb el telescopi tot i que segueixo creient que és un aligot. Ja el tinc enfocat amb el telescopi. Sembla que en uns marges ha vist un estol de passeriformes i la gana li apreta. Aixeca el vol cap als marges on hi ha l’estol. Primera cosa que no em quadra amb aligot comú: carpó de color blanc. Segona cosa: ales primes i llargues. Tercera cosa: pit i infracobertores alars de color rovell. És un exemplar juvenil d’Arpella pàl·lida (Circus cyaneus). Quan arriba prop de l’estol fa una “tombarella” a l’aire, com si es tractés d’un avió fent acrobàcies, per caçar algun del passeriformes que s’han quedat a terra darrera d’ell. Aquesta és la cinquena cosa. Sempre m’ha agradat veure els Circus fent acrobàcies darrera de les seves preses.

Es va fent l’hora de tornar cap a casa. Faig un darrer cop d’ull a l’arrossar que tinc al davant. Està ple de Grassets de muntanya (Anthus spinoletta), hi ha 3 Cueretes blanques (Motacilla alba), Repicatalons (Emberiza schoeniclus) i alguns Pardals xarrecs (Passer montanus) i 5 Gratapalles (Emberiza cirlus), tots ells mascles, als cables.

Passo amb el cotxe pels camins dels arrossars i vaig aixecant més Grassets de muntanya (avui n’hi ha molts), cueretes blanques, un parell de Martinets blancs (Egretta garzetta). Aligots (crec que avui n’hi ha uns 9 ó 10). Sembla que Sobrestany els agrada.

Quan vaig per la carretera que porta a Sobrestany des de Bellcaire, als arrossars del Mas hi veig 2 Agrons blancs més. No són els que he deixat enrere. Així és que avui n’he vist 4. Aquests arrossars sempre m’han fet bona impressió però no m’hi acosto mai perquè estan molt a prop de la carretera. La propera vegada potser m’hi acosto a veure que hi veig.

Em quedo amb la sensació de que si hagués estat més temps hagués tret més ocells, de tota manera no ha estat malament.

Ja prop d’Albons en uns cables hi ha un Xoriguer comú (Falco tinnunculus),i ens uns conreus propers hi veig un rapinyaire fent passades rasants sobre el terra. Quan remunta d’una d’aquetes passades l’identifico con una Arpella pàl·lida mascle (Circus cyaneus). L’arpella pàl·lida és un rapinyaire que com a hivernant  a Catalunya és escàs però que com en el cas de l’agró blanc li agrada passar l’hivern a l’Empordà (digues-li burro!).

La darrera vegada també vaig treure un exemplar mascle adult i un juvenil d’arpella pàl·lida. Seran els mateixos?

Una mica més endavant hi ha un estol d’uns 40 o 50 exemplars de Fredeluga (Vanellus vanellus)

LLISTAT DE ESPÈCIES:

03/01/2013. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 7:20 a 8:40 hores.

Phalacrocorax carbo 2 exemplars; Egretta garzetta 2 exemplars; Casmerodius albus 4 exemplars; Ardea cinerea 2 exemplars; Circus cyaneus 1 mascle adult i 1 immadur; Buteo buteo aproximadament 8 exemplars; Falco tinnunculus 1 exemplar; Rallus aquaticus; Gallinago gallinago 1 exemplar; Vanellus vanellus aprox. 50 exemplars en uns camps prop d’Albons; Chroicocephalus ridibundus; Larus michahellis; Columba livia domestica; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Galerida cristata; Anthus spinoletta; Anthus pratensis; Motacilla alba; Erithacus rubecula; Pica pica; Garrulus glandarius; Corvus corone corone 2 exemplars; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Fringilla coelebs; Carduelis cannabina; Carduelis carduelis; Carduelis chloris; Emberiza schoeniclus; Emberiza cirlus.