VESPERTINUS I NAEVIA, UNA ALTRA.

19/05/2013. ARROSSARS DE BELLCAIRE.

Ara feia 14 dues setmanes que no venia al Sobrestany i ja ho trobava a faltar. Aniré cap a Torre Ferrana i faré el recorregut habitual.

Quan passo pels arrossars més propers a Bellcaire veig que estan inundats. Bé!. Potser hi ha algun limícola i potser puc fer-li una foto xula.

19/5/2013. Els arrossars de Bellcaire inundats.

Aparco on sempre. I només baixar del cotxe ja sento cantar un munt d’ocells: Rossinyol (Luscinia megarhynchos), Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), Rossinyol bord (Cettia cetti), Oriol (Oriolus oriolus), Cogullada (Galerida cristata).

Em poso a caminar cap a la filera de xipresos d’on trec un Capsigrany (Lanius senator). Deu tenir el niu prop d’aquí perquè sempre el veig per la mateixa zona. A vull però no puc fer-li cap fotografia. Als erms, prop d’una bassa, hi ha un estol d’uns 7 o 8 Esplugabous (Bubulcus ibis) caçant animalons entre les herbes. Em crida l’atenció un d’ells que te les potes ben taronges, gairebé vermelles. Però aquesta característica la veig quan aixeca el vol per marxar.

Segueixo caminant cap al camp que queda darrera d’on hi havia la rulot. Hauré de buscar-li un nom per a referir-m’hi sense haver de repetir lo de la rulot. Quan estic a punt d’entrar-hi, (és un camp que queda tancat per les 4 bandes per 2 canals grans, una altra banda està tancat per un petit canal cobert de canyís i l’altra banda està tancat per una franja feta amb una excavadora i ara cobert en alguns llocs per boga) en el canyís que tanca la banda est, sento un cant conegut però poc habitual. És un Boscaler pintat gros (Locustella naevia).

El primer que penso és intentar gravar-lo amb el mòbil. Avanço paral·lelament al canyís mirant de no fer massa soroll al caminar entre l’herba alta. He deixat el telescopi muntat darrera meu per no haver de carregar-lo. Ara s’ha callat però aprofito per acostar-me fins el lloc on ha cantat. Abans d’arribar-hi trona a cantar i engego la gravadora del mòbil. Aconsegueixo una gravació prou digne, més que suficient per assegurar la correcta identificació de l’espècie.

Segueixo endavant per anar a buscar el pas sobre el Rec Cinyana entre els arbres a l’extrem nord-oest del prat. Em criden l’atenció nombrosos peus de plantes amb flors liles. M’hi acosto per veure-les millor.

Orchis laxiflora. 19/5/2013. Arrossars de Bellcaire.

Bé, molt bé!!. Són orquídies silvestres!!. Que boniques. En faig unes quantes fotos que em serviran per identificar-les i penjar-les al bloc.

M’encanta que hi hagi orquídies. Ja fa més de 2 anys que corro per aquests arrossars i per això els sento com a meus. Per això m’ha fet tanta il·lusió trobar que en els arrossars hi tinc un prat ple d’orquídies. Per això i per la bellesa de les seves flors.

Doncs si, hi tinc un prat ple d’ Orchis laxiflora (Gràcies Albert i Cristian per la vostra ajuda en la seva identificació). Són maquíssimes totes liles elles enmig del verd tendre de la vegetació que les envolta.

Ja tinc nom per aquest prat. D’ara endavant serà el prat de les orquídies.

Un cop passada l’emoció de les orquídies me’n adono que al meu darrera, en el canyís que creix al Rec Cinyana hi ha una Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) cantant. Em giro i el veig a ull nu. Està cantant des de la part alta d’un canyís. Està bastant exposat així és que provo de fer-li una foto. Si no es mou podré fer-li bones fotos.

Efectivament. He aconseguit un parell de fotos molt bones.



Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus). 19/5/2013.
Arrossars de Bellcaire.



Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus). 19/5/2013.
Arrossars de Bellcaire.

Segueixo. Una mica més endavant veig a les branques baixes d’uns arbres que surten de la riba del Rec Cinyana un parell d’ocells grisos que volen des de la branca fins a una certa distància i tornen enrere cap a la mateixa branca de la que han saltat.

Bé!. Veig que esteu al lloro!. Efectivament!. Un parell de Papamosques grisos (Muscicapa striata). És un ocell que no te cap coloració especial i en canvi m’agrada molt. Deu ser que el ocells discrets m’agraden. D’aquí la meva atracció per tallarols, boscarles i papamosques.

Travesso el pas sobre el Rec Cinyana. Només sortir al camí de no se on, perquè no la he vista parada, s’aixeca una Gamba roja (Tringa totanus) que em passa volant pel davant tot allunyant-se dels camps que tinc a la vista.

Vaig pel camí al costat del rec. Encara sento la boscarla de canyar del “retrato”. I una mica més enllà sento un Balquer (Acrocephalus arundinaceus), copia en gran de la boscarla, però no aconsegueixo veure’l.

Arribo al punt on del camí que seguia en surt un de petitet que segueix el traçat d’una de les línies elèctriques que travessen els arrossars. Línia enllà veig alguns ocells aturats als cables. Munto el telescopi per veure què són ja que estan molt lluny. Hi ha un gran nombre de Tudons (Columba palumbus); un Aligot comú (Buteo buteo), un parell de Xoriguers comuns (Falco tinnunculus), 3 o 4 Gaig blaus (Coracias garrulus) i un Falcó cama-roig mascle (Falco vespertinus). La veritat és que l’estava esperant.

L’any passat ja el vaig veure. La primera vegada va ser el 26 de maig del 2012. En aquella ocasió tots eren mascles i si no ho recordo malament n’hi havia 4. Després el vaig tornar a veure el 9 de juny. En aquesta ocasió una femella.

Intento acostar-m’hi tant com puc i vaig fins a l’extrem de la zona dels arrossars. Encara em queda molt lluny i tot i que no val la pena provar de fer una foto si que puc gaudir-ne una mica més de la seva observació.

Es va fent tard i he de pensar en tornar. Segueixo per un camí a l’esquerra del qual hi ha un rec petit que va a parar al Rec Cinyana. Quan m’acosto a aquest punt de dintre del rec em surten volant 2 Martinets rossos (Ardeola ralloides) que va a aturar-se a dins el Rec Cinyana impossibilitant-me de fer-los-hi una foto així és que vaig passant cap el cotxe sense aturar-me gaire. Tot i això pel camí veig Orenetes vulgars (Hirundo rustica), Falciot comú (Apus apus) i Falciot pàl·lid (Apus pallidus).

LLISTAT DE ESPÈCIES:

19/05/2013. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 6:20 a  8:45 hores.
Anas platyrhynchos; Coturnix coturnix; Bubulcus ibis; Ardeola ralloides, 2 exemplars; Egretta garzetta; Ardea cinerea; Ciconia ciconia, 1 exemplar sense anellar; Buteo buteo, aproximadament 3 exemplars; Falco tinnunculus, 4 exemplars (2 parelles una d’elles prop de Bellcaire); Falco vespertinus, 1 exemplar mascle; Tringa totanus, 1 exemplar; Larus michahellis; Columba palumbus; Streptopelia turtur; Streptopelia decaocto; Cuculus canorus, 1 exemplar; Apus apus; Apus pallidus; Upupa epops; Merops apiaster; Coracias garrulus, 4 exemplars; Alauda arvensis; Galerida cristata; Hirundo rustica; Luscinia megarhynchos; Saxicola torquatus; Turdus merula; Sylvia melanocephala; Cisticola juncidis; Cettia cetti; Acrocephalus scirpaceus; Acrocephalus arundinaceus; Locustella naevia; Muscicapa striata, 2 exemplars; Lanius senator; Pica pica; Garrulus glandarius; Corvus corone, 2 exemplars; Sturnus vulgaris; Oriolus oriolus; Passer domesticus; Passer montanus; Carduelis cannabina; Carduelis carduelis; Carduelis chloris; Serinus serinus; Emberiza cirlus; Emberiza calandra.

ESPECIALITATS MALLORQUINES. I NO PARLO NOMÉS D’ENSAÏMADES.

14,15 i 16/05/2013. FORMENTOR. MALLORCA.
  

Tenim una reunió d’empresa a Mallorca els dies 14, 15 i 16 de maig a Mallorca. Més concretament a Formentor. Fantàstic.

El lloc és excepcional, No només des del punt de vista paisatgístic sinó també des del ornitològic. I no només perquè pel sol fet d’ésser a Mallorca ja em possibilita l’observació d’unes quantes espècies i subespècies endèmiques sinó perquè la península de Formentor té de tot: boscos mediterranis, penya-segats sobre el mar, matollar i molt a prop s’ Albufereta d’Alcúdia on fa pocs dies han vist Arpella pàl·lida russa. Així és que aquest tres dies seran maratonians. M’hauré de llevar d’hora per sortir a veure ocells i després aguantar llargues hores de reunions i exposicions de negocis. No em queixo però.

14/5/2013. Sortida del sol a Cap Formentor.

Algunes de les especialitats mallorquines que espero poder veure són el Falcó de la reina (no és que sigui especialitat estrictament mallorquina però a les illes és molt més fàcil que a Catalunya poder veure’l), Tallareta balear, Papamosques gris balear i el Capsigrany balear. No és que aquestes espècies i subespècies siguin noves per a mi, però fa temps que no les he vist i tinc ganes de tornar a veure-les.

Així és que el dimarts 14 em llevo ben d’hora per anar cap a Cap Formentor. Hi arribo quan està sortint el sol i ja per la carretera que m’hi porta em sorprenen les cabres mig assilvestrades corrent lliurament pel mig de la brolla i la carretera.

Aparca una mica abans d’arribar al far he vist un ocell que m’ha semblat una merla blava amagant-se darrera d’unes roques i m’he decidit a aparcar-hi a prop.

Desfaig la carretera caminant. En un primer moment no trec cap ocell. Potser estan amagats, potser no hi ha res. Però segueixo caminant per la carretera.

A la meva esquerra, pendent avall un Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) reclama. Mira que si només trec un tallarol capnegre!!. Segueixo caminant.

Una mica més endavant, aquest cop a la meva dreta sento uns reclams i veig uns ocells que volen pendent amunt. Malament. S’amaguen darrera unes roques i no puc veure’ls bé. Per sort sembla que n’hi ha un que fa la guitza als altres dos i tots tres queden prou exposats per a que me’ls pugui mirar prou bé. Són tres Papamosques grisos balears (Muscicapa striata balearica).

Segueixo endavant i en uns matolls, també a la meva dreta, sento el reclam d’un tallarol. No és Tallarol capnegre així és que estic alerta. Veig que alguna cosa s’amaga darrera d’un matoll no lluny d’on sóc. Espero i en un moment es fa visible sobre les branques d’una mata propera. És una Tallareta balear (Sylvia balearica). Poc després un altre exemplar s’apropa on hi ha el primer i puc estar una bona estona observant-los. No me’n canso. Que bonics que són els tallarols i les tallaretes.

Un cop ja he tret aquestes dues especialitats decideixo mirar al mar i als penya-segats. L’altre espècie que vull veure és el falcó de la reina. I només posar-me el binocles als ulls i mirar al mar veig un grup de Baldrigues grises (Calonectris diomedea) i un parell de Falcons de la Reina (Falco eleonorae) que del mar venen cap als penya-segats però s’hi aturen en un punt que no puc veure. Durant els altres dos dies que queden els tornaré a veure, dimecres 15 els veure fent picats i el dijous 16 en veure un aturat en un roca, i tot i que força lluny, el podré veure a gust. Era un exemplar en fase clara.

Es va fent l’hora de tornar i començo a passar cap al cotxe. A mig camí un mascle de Merla blava (Monticola solitarius) s’atura en unes roques properes a la carretera deixant-se veure molt bé. El dimarts al matí tornaré a veure una altre mascle al far de Formentor molt i molt a prop, de fet no caldrà ni baixar del cotxe per veure’l.

Quan ja sóc al costat del cotxe decideixo donar un cop d’ull als penya-segats que em queden a l’esquena. Començo per dalt i baix baixant, però gairebé només començar m’he d’aturar. Acabo de trobar un Falcó peregrí (Falco peregrinus). Intento fer-li una foto amb el mòbil i els binocles. No surt gens bé però com a document...

Falcóperegrí (Falco peregrinus). 14/5/2013. Cap Formentor.

El falcó peregrí el tronaré a veure dimecres i dijous. I dijous a més en veure una parella.

Torno cap a l’hotel a esmorzar i preparar-me pel dia de reunions que m’espera.

El dimecres, amb un company, m’acosto a Cala Figuera. Gairebé només baixar del cotxe ens trobem de cara amb un estol de 5 o 6 Trencapinyes (Loxia curvirostra balearica), o Trencapinyons com en diuen per aquí. Al tornar a Barcelona descobreixo que alguns ornitòlegs consideren la subespècie balear prou diferenciada com per a ésser separada com una espècie diferent (Un endemisme ornitològic ignorat: el Trencapinyons balear (Loxia balearica). Altaba, Cristian R. (2001). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 69: 77-90. 2001).

També en aquesta cala i en un matoll del pendent que baixa fins a la platja hi veig un mascle de Tallarol trencamates (Sylvia conspicillata) cantant.

Al cap del tres dies he vist totes les especialitats mallorquines, inclòs el Trencapinyes balear que no pensava veure’l, excepte el capsigrany (Lanius senator badius).

Entrada a Cala Figuera des del Cap Formentor.

LLISTAT DE ESPÈCIES:

14,15 i 16/05/2013. Formentor (Mallorca).
Calonectris diomedea diomedea (tots tres dies); Pandion haliaetus, 1 exemplar a S’ Albufereta d’Alcúdia; Falco eleonorae (tots tres dies); Falco peregrinus (tots tres dies); Alectoris rufa, 2 exemplars el 14/5; Larus michahellis (tots tres dies); Columba palumbus (tots tres dies); Otus scops, 1 exemplar el 15/5; Apus apus (tots tres dies); Troglodytes troglodytes (tots tres dies); Monticola solitarius (tots tres dies); Turdus merula (tots tres dies); Sylvia balearica, el 14 i 15/5; Sylvia conspicillata, 1 mascle el 15/5 a Cala Figuera; Sylvia melanocephala (tots tres dies); Phylloscopus collybita, 1 mascle cantant el 14/5; Regulus ignicapillus (tots tres dies); Muscicapa striata balearica, el 14 i 15/5; Parus major (tots tres dies); Certhia brachydactyla (tots tres dies); Passer domesticus (tots tres dies); Fringilla coelebs (tots tres dies); Serinus serinus (tots tres dies); Carduelis chloris (tots tres dies); Carduelis carduelis (tots tres dies); Loxia curvirostra balearica, un estol de 5 o 6 exemplars el dia 15/5.