LARUS MELANOCHEPALUS I LARUS CANUS.

09/12/2012. P.N. AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ – GOLA DEL FLUVIÀ.
  
Arribem a mig matí amb la família al marge sud del Fluvià, una mica més amunt de la Illa de Caramany. Aparquem el cotxe i ens posem a caminar cap a la gola del riu. Bufa una mica de tramuntana. Espero que no ens malmeti el matí.

Només arribar un estol de Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) ens rep en uns arbres tot volant de branca en branca i saltant d’arbre en arbre. En un arbre a l’Illa de Caramany hi ha parats 2 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo). Al riu hi ha una Fotja (Fulica atra) tot submergint-se de forma impúdica i emergint-ne encara més, amb el cul pel davant. Es comporta com un gran tap de suro surant a l’aigua.

Més endavant i mig amagats entre el canyissar de la riba hi ha 2 Cabussets (Tachybaptus ruficollis) i alguna Polla d’aigua (Gallinula chloropus).  Al mig del riu hi ha un grup nombrós de Gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus) i Gavians argentats (Larus michahellis).

Seguim endavant i jo tinc l’esperança de treure l’Àliga pescadora. El darrer hivern la vaig veure per aquesta zona 2 vegades (de fet van ser les 2 vegades que la vaig veure l’hivern passat). Però no, avui no la  veure. Resignació.

Arribem a la platja i resseguint la línea de costa en direcció nord (cap a la Rogera) i a no massa alçada passa un estol de 10 ocells que a primer cop de vista penso que són coloms. De tota manera no em quadren com a tal, així és que aixeco el binocles cap a ells i, agradable sorpresa, són 10 Torlits (Burhinus oedicnemus). Bonics. Els segueixo una estona amb els binocles fins que són més enllà de la torre fusta de la Massona.

Aconsegueixo que tothom s’entretingui sense la meva participació cosa que em dóna llibertat per dedicar-me a mirar aquelles gavines que hi ha aturades a la sorra de la platja no gaire lluny d’on som.  N’hi ha una a la meva esquerra i una altra a la meva dreta. La de la meva dreta no veig bé el que és ja que tinc el sol en contra i m’enlluerna. En canvi tinc el sol a favor per observar la de la meva esquerra.

És una Gavina capnegra (Larus melanocephalus). Mida petita, bec gruixudet, cap tacat de negre, te un anell ocular blanc trencat al davant i darrera de l’ull. I no li veig negre a les primàries. M’hi acosto una mica més i es posa a volar sobre el mar fins a l’altra riba del riu. Ara observo perfectament que no te negre a les primàries confirmant, si calia, la correcta identificació com a Gavina capnegra.

Pel Fluvià van baixant fins a la platja alguns exemplars de Gavina riallera. En un tronc que el mar ha portat fins a la platja hi ha un exemplar mascle de Bitxac comú (Saxicola torquatus).

Les rialleres van arribant a la platja i s’aturen a la sorra formant un grup poc compactat. La Gavina capnegra torna de l’altre banda del riu i també es para a la sorra, però es manté allunyada de les rialleres com mantenint la seva independència (són racistes les gavines?).

Ara la gavina que estava a la meva dreta s’ha mogut cap a la banda bona del sol i em permet bones vistes d’ella. Aquesta gavina tampoc s’ajunta a les altres, ni a les rialleres, ni als gavians que hi ha, ni a la capnegra. Hi ha alguna cosa que em diu que no deu ser de cap d’aquestes espècies. Me la miro amb interès.

El primer que em crida la atenció és el bec. No per la mida o la forma si no per la coloració. Te una franja subterminal negre a les dues parts del bec. Ep! Ep! Ep!. No és una gavina de les comunes. No porto la guia però de seguida em venen al cap un parell d’espècies: Larus canus i Larus delawarensis. Te plomatge d’adult, blanc i gris sense cap marró enlloc. El cap presenta llistes grises que no s’estenen més enllà.

No tinc molt present els trets característics per diferenciar-les però el primer que se m’acut és la mida. Larus canus és una mica més gran que les rialleres i capnegra i més petiteta que els gavians argentats, mentre que Larus delawarensis és gairebé de la mida dels gavians. Així és que aquest és el primer tret que tracto d’assegurar. Com que hi ha una parell de rialleres i un gavià més o menys a prop d’on és la gavina en qüestió puc comprovar que la mida és més de riallera que de gavià. Així doncs la mida va a favor de Larus canus.

Un altre tret que em pot ajudar és la extensió del negre a les primàries i els mirallets blancs. Ara doncs toca comprovar aquestes dues característiques. De tota manera a la distància que estic de l’exemplar i tal com està posada en relació a la meva posició no puc veure res.

Abans, però, d’acostar-m’hi provo de fer cutrescoping amb el mòbil i els binocles. Impossible. No hi ha manera d’aguantar els binocles i enfocar amb una ma i mantenir la càmera del mòbil alineada amb els binocles amb l’altra. M’estic posant nerviós i decideixo anar-m’hi acostant poc a poc i fent fotos a veure que en surt. Si hagués portat el telescopi!!.

Agafo els prismàtics i miro cap on és la gavina. Ara, a prop d’ella, hi ha un gavià argentat i un Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) i entre ella i jo, la gavina capnegra ajaguda sobre la sorra. M’agraden els estols de gavines i xatracs a la platja. Em porten records de les platges del Delta del Llobregat de fa força anys.

Gola del Fluvià. Grup de rialleres i la canus volant (impossible
d'identifrcar a partir d'aquesta foto).

Al parer de la gavina m’hi acosto massa i decideix posar-se a volar. Ara és el moment de fixar-me en la extensió i forma del negre de les primàries i els mirallets blancs!. Poc negre en forma de triangle. Puntes blanques d’aquestes primàries molt petites però un mirallet a la primària més llarga força gran. Aquest tret és el primer que em crida l’atenció quan observo les ales obertes de la gavina. Ho he de verificar amb la guia, però tot em porta a pensar que és una Gavina cendrosa (Larus canus).

Ja és la una de la tarda i hora de tornar cap a casa. De camí al cotxe, a la riba del Fluvià, surt un ocell que s’atura a les branques baixes d’un Tamariu. Enfoco els prismàtics. Bé! És una Cotxa blava (Luscinia svecica). La primera d’aquest hivern.

Arribo a casa. Miro la guia i efectivament la gavina era una Gavina cendrosa (Larus canus). Larus delawarensis és més gran i el mirallet blanc de les primàries és més petit.  D’aquesta sortida i d’una altra feta als arrossars de Bellcaire on una gavina que s’estava tota sola en un camp inundat va resultar ser una gavina corsa en trac la conclusió de que quan vegi alguna gavina apartada del grup me la miri amb “carinyo” Pots ser una espècie interessant.

LLISTAT DE ESPÈCIES:

09/12/2012. P.N. Aiguamolls de l’Empordà – Gola del Fluvià. De 11:30 a 13:00 hores.

Tachybaptus ruficollis 2 exemplars; Phalacrocorax carbo; Bubulcus ibis; Anas platyrhynchos; Buteo buteo; Alectoris rufa 1 exemplar;  Gallinula chloropus; Fulica atra; Burhinus oedicnemus 10 exemplars; Chroicocephalus ridibundus; Larus melanocephalus 1 exemplar; Larus canus 1 exemplars adult en plomatge d’hivern; Larus michahellis; Sterna sandvicensis 1 exemplar; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Picus viridis 1 exemplar; Galerida cristata; Anthus pratensis;  Anthus spinoletta; Motacilla alba; Erithacus rubecula; Luscinia svecica 1 exemplar; Turdus philomelos 1 exemplar; Cettia cetti; Cisticola juncidis; Sylvia melanocephala;  Phylloscopus collybita; Aegithalos caudatus; Parus major; Pica pica; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Fringilla coelebs; Carduelis carduelis; Carduelis chloris; Emberiza cirlus; Emberiza schoeniclus.

QUIN FRED QUE FA I CIRCUS CYANEUS.

09/12/2012. ARROSSARS DE BELLCAIRE. SOBRESTANY.

Per les mateixes raons que el divendres decideixo anar a l’àrea de la caseta sense sostre on hi ha una bomba d’aigua. Hi arribo que encara és fosc i faig temps dintre del cotxe. A fora fa molt de fred.

Miro a l’esquerra, La llum del sol apunta darrera del Montgrí i veig passar la silueta d’un rapinyaire. Em fa la impressió de que és una Òliba, però no ho puc pas assegurar. Tot i cercar-la amb els binocles no la torno a trobar.

Poc després sento les primeres Cogullades vulgars (Galerida cristata) i un tret. No entenc com els caçadors podem disparar a alguna cosa si amb prou feines hi ha llum per veure-s’hi. Són les 7:20.

De tota manera sembla que el tret ha animat a “cantar” un Rascló (Rallus aquaticus). Tot seguit sento un Pit-roig (Erithacus rubecula) i una Merla (Turdus merula).

Veig que passa un rapinyaire. El busco amb els prismàtics. Ara hi ha una mica més de llum. L’ocell es para al pal de fusta que hi ha a la caseta. És un Aligot comú (Buteo buteo). Ara ja no tinc tant clar que el primer rapi, que em pensava que era una Òliba, ho fos.



Arrossars de Bellcaire amb el Canigó a l'horitzó.
Aquest color salmó no és una aberració cromàtica. És real.



 Passada una estona ja hi ha prou llum per sortir del cotxe i començar a buscar moixons. Faré com el darrer cop. No m’allunyaré gaire del cotxe perquè tinc poc temps i no vull perdre’l. De tota manera com que en l’arrossar i els conreus del meu davant no s’hi veu moviment d’ocells m’acosto al canal que passa prop de la caseta.

Per sobre meu passen volant 2 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo). Sembla que vulguin baixar però no troben cap lloc que els faci patxoca i segueixen volant.

Miro als arrossars on he estat veien darrerament l’Agró blanc i aquest cop no hi és. Llàstima !. És un ocell que el trobo molt elegant. Planto el telescopi i sento un piit (ho sento, les descripcions dels cants de les guies sempre m’han semblat ridícules i és un camp de l’ornitologia en el que no hi he entrat). Veig passar una taca blava a tota velocitat sobrevolant el canal. És un Blauet (Alcedo atthis). Amb el telescopi cerco en els arrossars de l’altre banda del canal a veure que hi trobo. Res.

Torno cap on he aparcat el cotxe i al sortir de darrera la caseta, en l’arrossar que queda a la meva esquerra hi veig un immadur d’Arpella pàl·lida (Circus cyaneus) fent vols acrobàtics per atrapar algun dels ocells que ara s’amaguen en els matolls del marge del camp. Sembla que m’ha vist però fuig esperitat, Se’n va resseguit el marge del camp amb tota dignitat. És llavors quan al fons del camp de visió dels prismàtics veig una altre Arpella pàl·lida. Aquest cop, però, és un exemplar mascle adult.

Ara que hi penso, tots els rapinyaires, de bon matí, sembla que vinguin dels boscos de pins de les properes muntanyes del Montgrí. Hi passen la nit i es desplacen als arrossars per esmorzar.

Quan arribo a prop del cotxe planto el telescopi. Ja comencen a arribar els primers estols de fringíl·lids. Alguns s’aturen al cable, d’altres baixen directament als camps. Enfoco cap al cable i d’esquerra a dreta i hi trobo un Grasset de muntanya (Anthus spinoletta) -pot ser el mateix que hi havia el divendres en aquest mateix lloc?-, un parell de Repicatalons (Emberiza schoeniclus); de l’ordre de 6 o 7  Gratapalles (Emberiza cirlus) –tots mascles- i 3 Pardals xarrecs (Passer montanus)

Miro a terra i hi trobo els Pinsans (Fringilla coelebs) i alguns Verdums (Carduelis chloris). Avui hi ha més Repicatalons (Emberiza schoeniclus) que el divendres.

Miro a l’arrossar que tinc a l’esquerra i veig que hi ha un estol d’Esplugabous (Bubulcus bis) que fa intenció de parar-s’hi però al veure que m’he girat cap a ells remunten el vol i se’n van més enllà. En camp hi queden, però, algunes Cueretes blanques (Motacilla alba) i Grassets de muntanya (Anthus pratensis).

Tinc els peus glaçats. Però glaçats de veritat. I això que m’he posat els mitjons gruixuts. A més ja va sent hora de tocar el dos així és que pujo al cotxe i travessant els camps torno cap a casa. Amb el cotxe vaig aixecant nombroses Cogullades vulgars i un Becadell (Gallinago gallinago). En una torre d’electricitat hi ha 2 Xoriguers comuns (Falco tinnunculus) aturats.

Ara trigaré unes setmanes a tornar-hi. Avui hagués estat un bon dia per a passar-m’hi tot el matí

LLISTAT DE ESPÈCIES:

09/12/2012. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 7:00 a 8:45 hores.

Phalacrocorax carbo 2 exemplars; Bubulcus ibis; Circus cyaneus 1 mascle adult i 1 immadur; Buteo buteo 2 o 3 exemplars; Falco tinnunculus 2 exemplars;  Rallus aquaticus; Gallinago gallinago 1 exemplar; Chroicocephalus ridibundus; Larus michahellis; Columba livia domestica; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Alcedo atthis 1 exemplar; Alauda arvensis 1 exemplar; Galerida cristata; Anthus pratensis;  Anthus spinoletta; Motacilla alba; Erithacus rubecula; Turdus merula; Cettia cetti; Sylvia melanocephala;  Parus major; Pica pica; Corvus corone corone; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Petronia petronia; Fringilla coelebs; Serinus serinus; Carduelis cannabina ; Carduelis carduelis; Carduelis chloris; Emberiza cirlus; Emberiza schoeniclus; Emberiza calandra.

PODICEPS NIGRICOLLIS.

07/12/2012. SANT MARTÍ D’EMPÚRIES – L’ESCALA.

Anem a fer un tomb amb la família. Aquesta vegada agafo els prismàtics. Anem a passejar prop de la platja i potser hi ha alguna cosa interessant.

Només començar el camí que porta a Sant Martí d’Empúries en el pins que hi ha a l’esquerra surten mallerengues. Mallerenga carbonera (Parus major), Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) i Mallerenga emplomallada (Lophophanes cristatus).

Arribem a la platja i ens posem a jugar a pales fins que ens en cansem. Moment que aprofito per agafar els prismàtics i donar un cop d’ull al mar. El primer que hi veig són Corb marins emplomallats (Phalacrocorax aristotelis) fins a 14 exemplars, la majoria en un illot davant de L’Escala. Mar endins veig uns 4 Mascarells (Morus bassanus) fent picats per pescar. Ara feia molt de temps que no en veia. Bé!

A les pinedes de rere la platja hi sento Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i Cargolet (Troglodytes troglodytes).

Ens relaxem i prenem una mica el sol a la platja. Quan ja anem cap al cotxe veig un ocell que es capbussa al mar davant la gola del Rec del Molí. No és molt gros cosa que en fa descartar cap Corb marí. Agafo els prismàtics i quan l’ocell emergeix l’enfoco.

Em crida molt l’atenció l’ull vermell llampant sobre el negre de la galta. Molt bé!. És un Cabussó collnegre! Als dos Empordà es considerat com un migrador i hivernant escàs però no és estrany poder-lo veure. Però, com el Mascarells, feia molt de temps que no el veia.

LLISTAT DE ESPÈCIES:

07/12/2012. Sant Martí d’Empúries – L’Escala. De 11:30 a 13:30 hores.

Podiceps nigricollis 1 exemplar; Morus bassanus aprox. 4 exemplars; Phalacrocorax aristotelis 14 exemplars; Larus michahellis; Columba livia domestica; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Anthus pratensis;  Motacilla alba; Erithacus rubecula; Phoenicurus ochruros; Sylvia melanocephala; Phylloscopus collybita; Troglodytes troglodytes; Parus major; Cyanistes caeruleus; Lophophanes cristatus; Pica pica; Garrulus  glandarius; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Fringilla coelebs; Serinus serinus; Carduelis carduelis; Carduelis chloris.

QUIN FRED QUE FA I PETRONIA.

07/12/2012. ARROSSARS DE BELLCAIRE. SOBRESTANY.

Els dies encara es van fent més curts, fins al solstici d’hivern no començaran a créixer. Recordo una dita relacionada amb ocells i animals i la durada dels dies: Per Nadal un pas de pardal; per Sant Esteve un pas llebre. No disposaré de molt de temps així és que decideixo arribar amb el cotxe tant a prop com em sigui possible del lloc on vull situar-me i no moure’m d’allà.

El lloc escollit és prop de la caseta sense sostre on hi ha una bomba d’aigua (em sembla que hi ha una bomba. No n’estic segur). Si. Ja ho sé. Sóc molt previsible. Però és que allà tinc lloc per aparcar el cotxe sense molestar i a més hi ha arrossars, canals, marges amb matolls i... els conreus on fa tres setmanes vaig treure la Verderola. Podeu dir-me obsessiu si voleu. No us duré pas la contrària.

Hi arribo que encara és fosc (repetitiu?). Amb el llums del cotxe encesos aixeco un rapinyaire que hi havia sobre la caseta. Sembla un Aligot comú però no ho puc assegurar. De tota manera tampoc és tant estrany, aquests arrossars n’estan plens.

Aparco i m’espero dins del cotxe fins que hi ha prou llum per començar a veure ocells. El termòmetre del cotxe marca 0º. Sento els primers ocells, Alosa (Alauda arvensis), Cogullada vulgar (Galerida cristata), i més enllà, en els marges hi reclama un Pit-roig (Erithacus rubecula).

Ja hi ha prou llum. Surto del cotxe. I quin fred que fa avui!!. Munto el telescopi i miro cap els arrossars que em queden davant. I allà on el vaig deixar fa tres setmanes hi veig un Agró blanc (Casmerodius albus). Sembla que no se’n hagi mogut. A mig camí i en una fita a peu de camí s’hi para un Aligot comú (Buteo buteo). Li faig una foto amb el meu cutrescoping però tinc tant de fred que quan trec els dits dels guants no aconsegueixo enfocar bé. De tota manera incloc la foto. Sé que entre la poca gent que llegeix aquest bloc n’hi ha a qui li agrada veure fotos.

Aligot comú. Buteo buteo. Arrossars de Bellcaire. 7/12/2012.

Per sobre d’on sóc passa volant un mascle de Esparver (Accipiter nisus). L’any passat també el vaig veure. El vaig veure parat als arbres on s’atura ara. Es veu que els ocells també són animals de costums.

Amb aquestes que en l’arrossar proper comencen a baixar fringíl·lids. Ja és el que jo volia. La cosa s’anima. Miro el grupet que acaba de baixar. Està bàsicament compost per Pinsans (Fringilla coelebs) i alguna Cadernera (Carduelis carduelis). Els pinsans són a terra, a l’arrossar mentre que les Caderneres són a les plantes que hi ha al marge del camí. També hi ha alguna Cuereta blanca (Motacilla alba) i una Cuereta torrentera (Motacilla cinerea).

De cua d’ull veig que en el cable elèctric que arriba fins a la caseta hi ha parats alguns moixons. Som-hi !. Enfoco el telescopi i el primer que veig és un Grasset de muntanya (Anthus spinoletta). Com m’agraden!. Són ben discrets, no tenen res però com m’agraden!. Ressegueixo el cable. Avui sembla el dia dels Gratapalles (Emberiza cirlus) mascles. N’hi ha 5 de seguits. Pardal xarrec (Passer montanus), Pardal comú (Passer domesticus) i Pardal roquer (Petronia petronia). Mira que bé!. Gairebé tots les espècies de pardals catalans al mateix cable.

Aixeco la vista del telescopi. Sota el cable hi ha un arrossar. Hi ha moviment. Ara baixen i ara s’aixequen estols de fringíl·lids, la majoria pinsans. Escombro el camps amb els binocles. Hi ha pinsans arreu. Tinc l’esperança de treure-hi un Pinsà mec. Però no. Pinsans, pinsans i més pinsans. Pardals i Pardals xarrecs. Alguns Repicatalons (Emberiza schoeniclus), pocs Verdums (Carduelis chloris) i alguna Caderneres (Carduelis carduelis) però poques.

Pinsans comuns. Fringilla coelebs. Arrossars de Bellcaire.
7/12/2012.

En aquest grup veig un ocell amb un dibuix cefàlic molt contrastat. Gairebé sembla negre i blanc. Em sobresalto. A primer cop d’ull no l’identifico. Munto el cutrescoping però tinc els dits tant gelats que no aconsegueixo cap bona vista. A més l’ocell no para de moure’s. Ara es deixa veure, ara s’amaga darrera un terròs i com que tinc els dits com les varetes de  lluç de Pescanova no aconsegueixo cap foto mínimament acceptable i cada cop em vaig posant més neguitós. I això tampoc ajuda a enfocar. Total que desprès de 2 fotos molt més que pèssimes decideixo centrar-me a identificar-lo amb el telescopi i deixar-me de fotos.

Passat el primer esglai l’identifico com un Pardal roquer (Petronia petronia) amb un plomatge cefàlic (gairebé blanc i negre) molt més contrastat que el dels altres exemplars presents i amb les escapulars també molt marcades (també gairebé blanques i negres). El mantell també és molt marcat i em dóna la impressió que hi té dues franges blanques que li recorren l’esquena de dalt a baix.

Amb tot això ja és l’hora de marxar cap a casa. Els meus peus i mans ja en tenen ganes. Pujo al cotxe i passo pels camins entre els arrossars. A banda i banda del camí vaig aixecant Cogullades vulgars. Dalt de tot d’un xiprer hi veig un Xoriguer comú (Falco tinnunculus). Giro una corba i del canyissar que hi ha a banda i banda del camí s’aixequen bastants Repicatalons (Emberiza schoeniclus).

Engego la calefacció del cotxe i la poso perquè surti pels peus. Ha estat un bon matí.

LLISTAT DE ESPÈCIES:

07/12/2012. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 7:00 a 8:40 hores.

Bubulcus ibis; Casmerodius albus 1 exemplar potser 2; Buteo buteo 2 ex.; Accipiter nisus 1 ex.; Falco tinnunculus 1 exemplar;  Rallus aquaticus; Chroicocephalus ridibundus; Larus michahellis; Columba livia domestica; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Alauda arvensis; Galerida cristata; Anthus pratensis;  Anthus spinoletta; Motacilla alba; Motacilla cinerea;  Erithacus rubecula; Phoenicurus ochruros; Cettia cetti; Parus major; Pica pica; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Petronia petronia; Fringilla coelebs; Carduelis cannabina ; Carduelis carduelis; Carduelis chloris; Emberiza cirlus; Emberiza schoeniclus; Emberiza calandra.

18/11/2012. GOLA DEL TER – LA PLETERA.

MAGNÈTIC.

Aquest matí decidim tornar a anar a la Gola del Ter – La Pletera a passejar una estona. El dia no és massa bo però el cap de setmana no està fet per quedar-se a casa tancat.

Com fa 15 dies pel camí paral·lel al Ter veiem els primers ocells: Ànecs collverd (Anas platyrhynchos), Gavià argentat (Larus michahellis), Polles d’aigua (Gallinula chloropus) i un Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) parat en un tronc dins el riu.

Arribem pel camí tant a prop de la platja com podem amb el cotxe i ens posem a caminar fins a la platja.

Si en algun lloc pots apreciar que la terra, el paisatge evoluciona és aquí. El paisatge ha tornat a canviar, i molt. El riu arriba directament al mar com la setmana passada.

A l’esquerra la maresma de La Pletera. Però aquesta setmana no queda aigua. On hi havia les basses la darrera vegada ara només es veu el fang .

La platja està esplèndida. Hi ha mar de fons i les ones arriben escumejant a la riba. No hi veig cap ocell marí (alguna baldriga o mascarell, però no.) I això que el dia es força adient.

On el riu arriba al mar una parella aixeca un limícola. Bé!. Comença la festa!. M’ha semblat un Corriol camanegre però no ho puc assegurar.

M’acosto al lloc d’on s’ha aixecat “escombrant” de tan en tan amb els prismàtics però no el veig. Miro cap al riu i allà està. A la riba, sense treure’m l’ull del damunt. L’enfoco amb els prismàtics i efectivament. És un Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus). S’espanta i se’n va volant. Segueixo la riba amb els binocles i hi trobo un parell de Cueretes blanques (Motacilla alba). Un parell de Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) passant volant tot remuntant el riu. Es creuen amb una Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus) que baixa cap a la platja.

Com he dit fa un mal dia. Vent, humitat, fred. És un d’aquells dies que jo associo amb un bon dia per observar ocells. No sé perquè però en dies així m’agrada córrer pel camp darrera els moixons. Tothom té les seves manies. Decidim marxar.

No ha sigut una sortida massa productiva però aquest lloc és magnètic. Té molta força.

LLISTAT DE ESPÈCIES:

18/11/2012. Gola del Ter – La Pletera.

Phalacrocorax carbo 3 exemplars; Anas platyrhynchos; Buteo buteo 2 ex.; Gallinula chloropus: Charadrius alexandrinus 1 exemplar; Chroicocephalus ridibundus 2 exemplars; Larus michahellis; Columba palumbus; Galerida cristata; Anthus pratensis;  Motacilla alba. 2 exemplars; Erithacus rubecula; Turdus merula; Cettia cetti; Parus major; Cyanistes caeruleus;  Pica pica; Corvus corone corone 1 exemplar; Sturnus vulgaris; Fringilla coelebs; Carduelis carduelis.

17/11/2012. ARROSSARS DE BELLCAIRE. SOBRESTANY.

FRINGÍL·LIDS I VERDEROLA.

Com que el sol sortirà passades les set i no disposaré de gaire temps vaig a la zona de Torre Ferrana. Vull passar una estona mirant el camp on al mes de febrer vaig veure la Verderola (Emberiza citrinella). Tinc una premonició. Crec que potser hi veure alguna coseta interessant.



Arrossars de Bellcaire. 17/11/2012.

 Quan arribo als arrossars veig que ja han segat l’arròs. Els arrossars estan coberts de palla. No hi ha aigua tret de les roderes dels tractors on s’hi acumula. Aquí hi ha prou fang per que algun limícola s’hi alimenti. El que passa és que aquestes roderes són molt fondes i si n’hi ha algun pot quedar amagat i no serà fàcil veure’l.

  

Com ja és costum arribo abans de que el sol hagi sortit i m’espero dins el cotxe. El primers ocells a moure’s són les Cogullades comunes (Galerida cristata). Són els primers que sento. I poc després, com despertats per les Cogullades, els Pit-rojos (Erithacus rubecula). Tot seguit sento una Merla (Turdus merula), un altre ocells dels matiners.

Crec que ja hi ha prou llum per començar a caminar. Passaré pels erms, al costat dels matolls que els tanquen per la banda del Montgrí fins al canal que els separa d’un arrossar. D’aquí, pel camí que ressegueix l’arrossar fins a la casa sense sostre de la bomba i allà miraré els arrossars i els conreus on vaig veure la Verderola.

M’estic posant les botes d’aigua i sento un reclam com de pistola de rajos làser. Una Tallareta cuallarga (Sylvia undata). Molt bé!. Crec que és la primera que trec aquí, tot i que al Montgrí hi és present tot l’any.

Sento passar per sobre meu un estol de Pinsans (Fringilla coelebs). Sembla força nombrós. Venen de les pinedes del Montgrí i sobrevolen els arrossars.

Al canyís que voreja el canal de l’altre banda del camp hi sento un Rascló (Rallus aquaticus). I un altre.

En arribar a la barrera de matolls que tanca l’erm, hi sento un parell de Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala) i un Aligot comú (Buteo buteo). Veig com l’Aligot es deixa caure de les branques d’un dels pins al camp d’arròs. Alguna cosa haurà vist per esmorzar.

Els estols de pinsans segueixen passant.

En arribar a aquests pins m’aturo. Aixeco els binocles i faig una “escombrada”. Ei !!. Això sembla un Agró blanc (Casmerodius albus). Munto el telescopi. Efectivament un agró blanc. A més el puc comparar amb un Bernat pescaire (Ardea cinerea) que té al costat i no hi ha dubte. No és que abans n’hi hagués, però. Intento fer-li una foto amb el meu cutrescoping. No puc. Tot i que ja ha sortit el sol fa una estona, la llum és molt dolenta, està molt ennuvolat, i l’ocell està molt lluny.



Agró blanc. Casmerodius albus. Arrossars de Bellcaire. 17/11/2012

Ara que tinc el telescopi muntat, aprofito i “escombro” els camps. Hi ha uns quants rapinyaires. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, fins a 9 exemplars d’Aligot comú més el que encara hi ha a l’arrossar a tocar d’on sóc. A més hi ha una Arpella vulgar (Circus aeroginosus). És un exemplar en plomatge de juvenil. Aixeco els ulls del telescopi i veig que l’agró blanc s’ha mogut cap a l’esquerra. Agafo els binocles i sobrevolant el lloc on hi ha l’agró hi veig una altre aligot comú (deu haver-hi una convenció) i un altre rapinyaire més petit. Té forma d’arpella però el carpó blanc. És un jove o una femella d’Arpella pàl·lida (Circus cyaneus).

Els pinsans no paren de passar sobrevolant l’àrea.

Aquí vull introduir-hi una impressió personal que segueixo per a identificar l’arpella pàl·lida de l’esparver cendrós (Circus pygargus). No és massa científica, però a mi em serveix. La silueta de vol de l’esparver cendrós sempre m’ha recordat una d’aquelles creus de fusta que la gent gran penjaven a les capçaleres dels seus llits. Ales llargues i primes i part posterior del cos i cua també llarg i prim em recorden moltíssim aquelles creus. Em sap greu si us semblo un pèl irrespectuós però...

Recullo el telescopi i segueixo caminant. Aixeco l’aligot comú i un pit-roig. M’acosto al pas que passa per sobre d’un canal que desemboca en el canal més gran. Aquí hi ha uns quant canyissos i un Rossinyol bord (Cettia cetti) que s’hi amaga. Dono un pas més i aixeco un ràl·lid que ràpidament s’amaga al canyís del canal gran. No puc assegurar-ho, però per la mida m’ha semblat un rascló.

Encara passen pinsans. Des que els he sentit per primera vegada han anat passant més o menys seguit en estols bastant nombrosos.

Seguint el camí que voreja el canal em van sortint Repicatalons (Emberiza schoeniclus), Pinsans (Fringilla coelebs) i Titelles (Anthus pratensis). Uuummm!. Quan les veig sempre penso en hogdsoni, richardi, cervinus, ...

Els pinsans ja no passen.

Arribo a la caseta sense sostre on hi ha una bomba d’aigua. Al davant hi tinc els arrossars i una mica més a la dreta els conreus que vull “escombrar”. De tota manera són poc més de les 8 i cap a Bellcaire hi veig l’agró blanc. Rectifico, els agrons blancs. N’hi ha dos. M’hi acosto a veure si els puc fer una foto.

 

Agró blanc. Casmerodius albus. Arrossars de Bellcaire. 17/11/2012



L’hivern passat hi va haver un agró blanc que va passar l’hivern en aquests arrossars. Possiblement fos un d’aquests dos amb un company. Ja sé que cada cop són més comuns i que de forma escassa es poden veure gairebé tot l’any a l’Empordà, però sempre és un ocell que em fa gràcia veure’l. El trobo molt elegant.

Per fer companyia al agrons, prop d’ells hi baixa un estols d’Esplugabous (Bubulcus ibis) i de Martinets blancs (Egretta garzetta). Ara ja hi són totes tres espècies de ardèids blancs. Llàstima que estan molt lluny d’on sóc jo i que el meu cutrescoping no dóna per a més.

Decideixo tornar cap enrere. Començo a caminar pensant en les espècies que hi haurà en els conreus. I de cop i volta sento un soroll a l’arrossar de la meva dreta, molt a prop d’on sóc. M’espanta, estava distret (error meu) i no m’ho esperava. És un Becadell (Gallinago gallinago) i darrera en surt un altre. Aquest ja no m’espanta.

Ara si. Ara munto el telescopi davant els conreus. Abans de “escombrar-los” miro l’arrossar que queda entre on sóc jo i els conreus. Una Cuereta blanca (Motacilla alba) i una Titella (Anthus pratensis). Vull mirar de fer-los-hi una foto, però abans de que pugui preparar-me ja s’han amagat. Dirigeixo el telescopi als conreus: pinsà mascle, pinsà mascle, pinsà femella, pinsà mascle, mascle , femella, femella i així fins a molts. Potser fins a 100 en aquest estol. La veritat és que pensava poder trobar-hi un Pinsà mec (Fringilla montifringilla) però res de res.

Aixeco els ulls del telescopi i en un cable hi veig un passeriforme. És un emberiza. Sembla un cirlus. Ja ho he dit però hi torno, la llum no és la millor. Hi enfoco el telescopi i em preparo per fer-li una, dos, tres i fins a quatre fotos. No n’hi cap que valgui prou la pena. Darrere d’aquest exemplar s’hi para una mascle en plomatge hivernal de Gratapalles (Emberiza cirlus). Miro de fer-li una foto però marxa. Torno a enfocar el primer emberiza però també marxa.

 



Verderola. Emberiza citrinella. 1er hivern.
Arrossars de Bellcaire. 17/11/2012.

 

Em miro les fotos i el que em semblava un gratapalles en realitat és una femella o mascle de primer hivern de Verderola (Emberiza citrinella). Guai !!!. És un hivernant escàs a la planes i alguns anys s'observen prou regularment. Però sempre fa il·lusió trobar-ne algun! I sembla que aquest raconet  de l’Empordà els agrada prou. Com a mi !!.


Verderola. Emberiza citrinella. 1er hivern.
Arrossars de Bellcaire. 17/11/2012.



LLISTAT DE ESPÈCIES:

17/11/2012. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 7:00 a 9:00 hores.

Phalacrocorax carbo 1 ex.; Bubulcus ibis; Egretta garzetta; Casmerodius albus 2 ex.; Ardea cinerea aproximadament  10 exemplars; Circus aeroginosus 1 mascle 2on any calendari i un exemplar juvenil; Circus cyaneus 1 exemplar tipus jove o femella; Buteo buteo aproximadament 10 ex.; Falco tinnunculus 2 ex.; Rallus aquaticus; Gallinago gallinago 2 exemplars; Chroicocephalus ridibundus; Larus michahellis; Columba livia domestica; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Picus viridis. 1 ex.; Alauda arvensis 1 ex.; Galerida cristata; Anthus pratensis;  Motacilla alba 2 ex.; Erithacus rubecula; Phoenicurus ochruros 1 ex.; Saxicola torquatus; Turdus merula 2 exemplars; Cettia cetti; Sylvia melanocephala; Sylvia undata 1 exemplar; Parus major; Pica pica; Corvus corone corone 5 ex.; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Fringilla coelebs; Carduelis carduelis; Carduelis cannabina ; Emberiza cirlus 1 mascle en plomatge hivernal 1 mascle en plomatge de primer hivern o femella; Emberiza schoeniclus; Emberiza calandra.

04/11/2012. GOLA DEL TER – LA PLETERA.

M’acosto amb la família a la Gola del Ter – La Pletera a passejar una estona i de passada veure algun ocell, si s’hi posen bé.

Ja pel camí paral·lel al Ter veiem els primers ocells: Ànecs collverd (Anas platyrhynchos); Gavià argentat (Larus michahellis); Polles d’aigua (Gallinula chloropus) i un Aligot comú (Buteo buteo) parat en una branca d’un arbre. El podem veure bé fins que, neguitejat per la presència del nostre cotxe, es posa a volar. Als nens els ha agradat molt veure un ocell gros prop de nosaltres.

Aparquem el cotxe i seguim caminant fins a la platja. A la dreta el Ter i a l’esquerra La Pletera.

 

La Gola del Ter després del temporal de la darrera setmana.

 El paisatge ha canviat moltíssim, segurament degut al temporal de la setmana passada. La Gola del Ter no sembla pas el mateix lloc de la darrera vegada. Ara el riu arriba directament al mar, sense desviar-se, i sembla que la sorra de la platja hagi desaparegut. No es veu cap barra de sorra alta.

 

A l’esquerra, la maresma de La Pletera. Està esplèndida. Hi ha aigua arreu, i fang. 

 

 

La maresma de La Pletera en el moment d'esplendor.

En uns tamarius detecto un grupet de Mallerengues blaves (Cyaniste caeruleus). Entre el canyís que em queda a l’esquena sento un soroll. És un ocellet movent-se entre la vegetació. És un Rossinyol bord (Cettia cetti) que es mostra al descobert tot cercant insectes. Tinc temps de veure’l bé amb els binocles. Fins i tot la meva filla l’ha pogut veure i sense prismàtics!.

Arribem a la platja. Quin espectacle!. Aquest paisatge és dinàmic. Gairebé varia d’un dia a l’altre.

Només posar el peu a la sorra sento cantar una Alosa (Alauda arvensis). 2 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) pugen pel riu i s’aturen a l’aigua junt a un grup molt nombrós de Gavians argentats (Larus michahellis). Cerco per la riba per si hi ha algun limicola. No n'hi cap. No m'estranya hi ha molta gent passejant.

La platja amb una llacuna temporal.

Caminem en direcció L’Estartit tot seguint la riba i a l’alçada de la Bassa de Fra Ramon entro per donar-hi una ullada. Abans d’arribar-hi, però, en uns Tamarius hi veig un estol d’unes 50 o 60 Caderneres (Carduelis carduelis). Que boniques són. I que xerraires estan. A més hi ha un parell de Verdums (Carduelis chloris) fent-los-hi companyia.

Segueixo endavant deixant a l’esquerra els Tamarius i del peu dels arbres s’aixeca una Titella (Anthus pratensis). A la bassa no hi veig cap ocell, ni gran ni petit. Torno a la riba on m’esperen per començar a passar cap al cotxe.

Del riu surt volant un grup de 10 Gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus) que s’aturen en una illa de sorra que hi ha a l’embocadura del riu. Mentre les estic observant n’arriben 6 més.

Me les miro amb deteniment perquè vaig veure a Ornitho.cat que el dia 1 de novembre prop de la Gola del Ter es va veure una Gavina de Bonaparte (Chroicocephalus philadelphia). No fos cas!!. Però no. Res de res.

Marxem. Tornem cap a casa. La veritat és que ha estat força bé. No he vist massa ocells, però m’ha agradat veure el nou look del Ter.

LLISTAT DE ESPÈCIES:

04/11/2012. Gola del Ter – La Pletera. De 11:30 a 13:45 hores.

Phalacrocorax carbo. 2 exemplars; Anas platyrhynchos; Buteo buteo. 1 ex.; Gallinula chloropus: Chroicocephalus ridibundus. 16 exemplars; Larus michahellis; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Galerida cristata; Alauda arvensis. 1 exemplar; Anthus pratensis;  Motacilla alba. 2 exemplars; Erithacus rubecula; Saxicola torquatus; Turdus merula; Cettia cetti; Sylvia melanocephala. 2 ex.; Phylloscopus collybita; Cyaniste caeruleus; Garrulus glandarius. 1 ex.; Pica pica; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Fringilla coelebs; Carduelis carduelis. Entre 50 i 60 exemplars en sol estol; Carduelis chloris. 2 ex.; Carduelis cannabina. 1 ex.