LARUS MELANOCHEPALUS I LARUS CANUS.

09/12/2012. P.N. AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ – GOLA DEL FLUVIÀ.
  
Arribem a mig matí amb la família al marge sud del Fluvià, una mica més amunt de la Illa de Caramany. Aparquem el cotxe i ens posem a caminar cap a la gola del riu. Bufa una mica de tramuntana. Espero que no ens malmeti el matí.

Només arribar un estol de Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) ens rep en uns arbres tot volant de branca en branca i saltant d’arbre en arbre. En un arbre a l’Illa de Caramany hi ha parats 2 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo). Al riu hi ha una Fotja (Fulica atra) tot submergint-se de forma impúdica i emergint-ne encara més, amb el cul pel davant. Es comporta com un gran tap de suro surant a l’aigua.

Més endavant i mig amagats entre el canyissar de la riba hi ha 2 Cabussets (Tachybaptus ruficollis) i alguna Polla d’aigua (Gallinula chloropus).  Al mig del riu hi ha un grup nombrós de Gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus) i Gavians argentats (Larus michahellis).

Seguim endavant i jo tinc l’esperança de treure l’Àliga pescadora. El darrer hivern la vaig veure per aquesta zona 2 vegades (de fet van ser les 2 vegades que la vaig veure l’hivern passat). Però no, avui no la  veure. Resignació.

Arribem a la platja i resseguint la línea de costa en direcció nord (cap a la Rogera) i a no massa alçada passa un estol de 10 ocells que a primer cop de vista penso que són coloms. De tota manera no em quadren com a tal, així és que aixeco el binocles cap a ells i, agradable sorpresa, són 10 Torlits (Burhinus oedicnemus). Bonics. Els segueixo una estona amb els binocles fins que són més enllà de la torre fusta de la Massona.

Aconsegueixo que tothom s’entretingui sense la meva participació cosa que em dóna llibertat per dedicar-me a mirar aquelles gavines que hi ha aturades a la sorra de la platja no gaire lluny d’on som.  N’hi ha una a la meva esquerra i una altra a la meva dreta. La de la meva dreta no veig bé el que és ja que tinc el sol en contra i m’enlluerna. En canvi tinc el sol a favor per observar la de la meva esquerra.

És una Gavina capnegra (Larus melanocephalus). Mida petita, bec gruixudet, cap tacat de negre, te un anell ocular blanc trencat al davant i darrera de l’ull. I no li veig negre a les primàries. M’hi acosto una mica més i es posa a volar sobre el mar fins a l’altra riba del riu. Ara observo perfectament que no te negre a les primàries confirmant, si calia, la correcta identificació com a Gavina capnegra.

Pel Fluvià van baixant fins a la platja alguns exemplars de Gavina riallera. En un tronc que el mar ha portat fins a la platja hi ha un exemplar mascle de Bitxac comú (Saxicola torquatus).

Les rialleres van arribant a la platja i s’aturen a la sorra formant un grup poc compactat. La Gavina capnegra torna de l’altre banda del riu i també es para a la sorra, però es manté allunyada de les rialleres com mantenint la seva independència (són racistes les gavines?).

Ara la gavina que estava a la meva dreta s’ha mogut cap a la banda bona del sol i em permet bones vistes d’ella. Aquesta gavina tampoc s’ajunta a les altres, ni a les rialleres, ni als gavians que hi ha, ni a la capnegra. Hi ha alguna cosa que em diu que no deu ser de cap d’aquestes espècies. Me la miro amb interès.

El primer que em crida la atenció és el bec. No per la mida o la forma si no per la coloració. Te una franja subterminal negre a les dues parts del bec. Ep! Ep! Ep!. No és una gavina de les comunes. No porto la guia però de seguida em venen al cap un parell d’espècies: Larus canus i Larus delawarensis. Te plomatge d’adult, blanc i gris sense cap marró enlloc. El cap presenta llistes grises que no s’estenen més enllà.

No tinc molt present els trets característics per diferenciar-les però el primer que se m’acut és la mida. Larus canus és una mica més gran que les rialleres i capnegra i més petiteta que els gavians argentats, mentre que Larus delawarensis és gairebé de la mida dels gavians. Així és que aquest és el primer tret que tracto d’assegurar. Com que hi ha una parell de rialleres i un gavià més o menys a prop d’on és la gavina en qüestió puc comprovar que la mida és més de riallera que de gavià. Així doncs la mida va a favor de Larus canus.

Un altre tret que em pot ajudar és la extensió del negre a les primàries i els mirallets blancs. Ara doncs toca comprovar aquestes dues característiques. De tota manera a la distància que estic de l’exemplar i tal com està posada en relació a la meva posició no puc veure res.

Abans, però, d’acostar-m’hi provo de fer cutrescoping amb el mòbil i els binocles. Impossible. No hi ha manera d’aguantar els binocles i enfocar amb una ma i mantenir la càmera del mòbil alineada amb els binocles amb l’altra. M’estic posant nerviós i decideixo anar-m’hi acostant poc a poc i fent fotos a veure que en surt. Si hagués portat el telescopi!!.

Agafo els prismàtics i miro cap on és la gavina. Ara, a prop d’ella, hi ha un gavià argentat i un Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) i entre ella i jo, la gavina capnegra ajaguda sobre la sorra. M’agraden els estols de gavines i xatracs a la platja. Em porten records de les platges del Delta del Llobregat de fa força anys.

Gola del Fluvià. Grup de rialleres i la canus volant (impossible
d'identifrcar a partir d'aquesta foto).

Al parer de la gavina m’hi acosto massa i decideix posar-se a volar. Ara és el moment de fixar-me en la extensió i forma del negre de les primàries i els mirallets blancs!. Poc negre en forma de triangle. Puntes blanques d’aquestes primàries molt petites però un mirallet a la primària més llarga força gran. Aquest tret és el primer que em crida l’atenció quan observo les ales obertes de la gavina. Ho he de verificar amb la guia, però tot em porta a pensar que és una Gavina cendrosa (Larus canus).

Ja és la una de la tarda i hora de tornar cap a casa. De camí al cotxe, a la riba del Fluvià, surt un ocell que s’atura a les branques baixes d’un Tamariu. Enfoco els prismàtics. Bé! És una Cotxa blava (Luscinia svecica). La primera d’aquest hivern.

Arribo a casa. Miro la guia i efectivament la gavina era una Gavina cendrosa (Larus canus). Larus delawarensis és més gran i el mirallet blanc de les primàries és més petit.  D’aquesta sortida i d’una altra feta als arrossars de Bellcaire on una gavina que s’estava tota sola en un camp inundat va resultar ser una gavina corsa en trac la conclusió de que quan vegi alguna gavina apartada del grup me la miri amb “carinyo” Pots ser una espècie interessant.

LLISTAT DE ESPÈCIES:

09/12/2012. P.N. Aiguamolls de l’Empordà – Gola del Fluvià. De 11:30 a 13:00 hores.

Tachybaptus ruficollis 2 exemplars; Phalacrocorax carbo; Bubulcus ibis; Anas platyrhynchos; Buteo buteo; Alectoris rufa 1 exemplar;  Gallinula chloropus; Fulica atra; Burhinus oedicnemus 10 exemplars; Chroicocephalus ridibundus; Larus melanocephalus 1 exemplar; Larus canus 1 exemplars adult en plomatge d’hivern; Larus michahellis; Sterna sandvicensis 1 exemplar; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Picus viridis 1 exemplar; Galerida cristata; Anthus pratensis;  Anthus spinoletta; Motacilla alba; Erithacus rubecula; Luscinia svecica 1 exemplar; Turdus philomelos 1 exemplar; Cettia cetti; Cisticola juncidis; Sylvia melanocephala;  Phylloscopus collybita; Aegithalos caudatus; Parus major; Pica pica; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Fringilla coelebs; Carduelis carduelis; Carduelis chloris; Emberiza cirlus; Emberiza schoeniclus.