Itineraris

Segurament que els espais que us presento aquí no són els millors dels dos Empordà.  Són els espais per on jo em moc, o em movia, de forma habitual. Tampoc pretenen ser un recull exhaustiu de llocs per anar a veure ocells ni hi espereu trobar una descripció detallada de com arribar-hi, com moure-us-hi o els ocells que hi podreu trobar.

Són llocs on la observació d’ocells us pot aportar alguns moments de gaudi i on potser ens trobarem veient ocells si hi aneu.

Com veureu no menciono els grans espais naturals de cap de les dues comarques (P.N. Aiguamolls de L’Empordà,  P.N. Cap de Creus, P.N.d’I.N. de l’Albera) tret d’alguna àrea del P.N. del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter que ho faig molt per sobre. Això és perquè d’aquests espais podeu trobar bibliografia de forma fàcil.

BAIX EMPORDÀ.

ARROSSARS DE BELLCAIRE. SOBRESTANY.

Anomeno d’aquesta manera als arrossars de Bellcaire ja que malgrat majoritàriament estiguin al terme municipal de Bellcaire d’Empordà, una petita part (pel que fa a extensió geogràfica) pertanyen al veïnat de Sobrestany (T.M. de Torroella de Montgrí).

M’agrada mantenir el nom d’aquest petit veïnat perquè Sobrestany a més de ser un nom molt descriptiu té una sonoritat que a mi em sembla molt bonica. I si aquests no fossin motius de prou força, en el seu àmbit he fet algunes observacions ornitològiques que per a mi són dignes de record.

Aquests arrossars es localitzen  a l’est del poble de Bellcaire d’Empordà a dreta i esquerra de la carretera GI-632, tot i que majoritàriament s’estenen entre aquesta carretera i el Montgrí. S’estenen sobre el que temps enrere era l’estany de Bellcaire dessecat a mitjans segle XIX. D’aquest estany deriva el nom del veïnat de Sobrestany.

L’àrea està bàsicament aprofitada per al cultiu de l’arròs tot i que també hi trobem altres cultius i prats amb algunes àrees inundables. Els diferents camps estan separats per recs més o menys amples, més o menys profunds, amb alguns trossos coberts per canyissar i d’altres trossos més oberts. Els marges dels camps estan recorreguts per nombrosos corriols que és per on podem caminar si anem a veure ocells o només a passejar-hi.

Aprofitant aquests corriols podem recórrer gairebé tota l’extensió dels arrossars. De tota manera a mi m’agrada especialment la zona d’erms que s’estén a banda i banda del camí que des del nucli de Sobrestany  porta a Torre Ferrana. Tancant aquests erms i separant-los dels arrossars hi ha un rec i un camí que el segueix en paral·lel. Aquest corriol també m’agrada resseguir-lo ja que dóna algunes observacions interessants.

Un altre lloc interessant són els horts que hi ha al costat d’unes casetes al bell mig dels arrossars. Introdueixen un hàbitat nou a la zona i que, tot i que molt petit, val la pena donar-hi un cop d’ull. A la banda de Sobrestany d’aquestes casetes i horts hi passa un rec. Entre Sobrestany i aquest rec hi ha una àrea de joncs i canyissar amb alguna àrea inundable a la que també val la pena donar-hi un cop d’ull.

Abans d’arribar a Sobrestany per la carretereta que hi porta des de Bellcaire, a l’esquerra, hi ha un antic hipòdrom. Val la pena aturar-se i donar una ullada a aquest lloc i al mas en runes que es veu a l’altre banda d’alguns arrossars.

 

Aquests arrossars són dels llocs on he vist més espècies de rapinyaires i més nombre d’exemplars sense ser un lloc típic de rapinyaires (tipus canyet, penya-segat on hi criïn, etc). Es per això que val la pena controlar les torres elèctriques i arbres que hi ha escampats. Segur que hi podreu veure algun rapinyaire.

MONTGRÍ.

El massís del Montgrí és molt gran, no el conec amb profunditat, hi ha gent que el coneix molt millor que jo i si no segur que hi ha molt bones publicacions (en paper i digitals) que us poden donar informació més ampliada i detallada que jo sobre itineraris en aquest massís.

De tota manera jo us vull fer un parell de suggeriments  per anar a veure moixons:

·         Cala Ferriola. Intentarem apropar-nos a la cala tan com ens sigui possible. Si mireu l’itinerari a Google maps hi veureu 2 carreteres que es tallen. La carretera de la Muntanya Gran i la Carretera de l’Escala a l’Estartit. Aquest punt és un bon lloc per deixar el cotxe i posar-nos a caminar camí de Cala Ferriola. Dues advertències:  l’accés amb cotxe al Montgrí està tancat a l’estiu per risc d’incendis i anomenar carretera a aquests dos camins que us mencionat abans és ser molt optimista. De fet són camins de terra i pedra.

Hi ha dos corriols que ens duran a la Cala Ferriola. Un de més convenient que a més ens porta a la Cala Pedrosa i l’altre.  En aquest cas l’altre és més camí de cabra i una mica trencacames que, més o menys, baixa pel dret per la vessant de la muntanya cap al torrent que acaba formant la cala.

El corriol més convenient l’agafarem si des d’on hem deixat el cotxe seguim un camí ample força rocós que va cap a l’est (cap al mar). Arriba un punt que es bifurca en 2. Agafem el trencall de la nostra dreta i el seguim. Més endavant es bifurca en dos. Nosaltres agafarem el corriol de l’esquerra.  Si no l’abandonem arribarem a la Cala Ferriola. D’aquest camí en surt un altre que ens portarà a Cala Pedrosa.

L’altre surt cap a l’esquerra del camí anterior a pocs metres del seu inici. Com he dit és un camí de cabra, molt poc marcat i que per seguir-lo necessitem força intuïció i millors genolls. Té de bo, però, que arribes a baix a la cua del torrent i el recorres tot abans d’arribar a la cala.

Cala Ferriola és una petita cala que té un torrent que hi desemboca (si no està sec). No és un torrent molt llarg però està força ben cobert de vegetació i hi podrem trobar ocells boscans i ocells de màquia i garriga que és la cobertura vegetal que s’estén en deixar la llera del torrent  i enfilar-te turó amunt.

Per la banda mar la cala està protegida per tres petits illots. A la banda nord de la cala hi uns penya-segats. Paisatgísticament la cala és, al meu parer, formidable. 

Alguns del ocells que podrem veure són: Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis); Cogullada fosca (Galerida theklae); Merla blava (Monticola solitarius); Tallarol de garriga (Sylvia cantillans); Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).

·         Ermita de Santa Caterina. El nom ja m’agrada. Hi arribem per un camí de terra que surt del barri de La Bolleria de Bellcaire d’Empordà. Si ho preferiu, també hi podeu arribar per la carretereta que de Bellcaire us mena a Ullà. Tant des d’un lloc com des de l’altre arribeu a l’inici del camí que us portarà a l’ermita.

Diuen que Caterina Albert va situar la seva novel·la Solitud en aquesta ermita. La veritat és que no cal ser un especialista per relacionar aquesta ermita i el Montgrí amb l’escenari on es desenvolupa aquesta novel·la.

Però no hem vingut fins a Santa Caterina a llegir llibres. Hem vingut a veure ocells.

El camí en la seva part inicial ens porta per camps d’oliveres per després dur-nos per una vall coberta de garriga i màquia, amb penya-segats de certa alçada a la nostra dreta (banda sud). Una mica més enllà arriben a Santa Caterina lloc de trobada de la gent dels voltants per fer-hi costellades de diumenge ja que hi ha una àrea de lleure amb barbacoes i s’hi pot llogar cadires i taules.

Des d’aquesta ermita podem accedir, fent una mica d’esport, al castell del Montgrí, des d’on tenim unes vistes espectaculars de la plana empordanesa, tant de l’Alt com del Baix Empordà. Tot i que l’aspecte extern del castell és bo, no espereu trobar un gran pati d’armes ni grans salons en aquest castell. Està absolutament buit per dintre.

Es va començar a construir l’any 1294 per ordre del Rei Jaume II enemistat amb els seus veïns del nord, els Comtes d’Empúries, i uns anys més tard, 1301, es va interrompre la construcció. Potser alguna crisi del totxo en la edat mitjana. Ves a saber!.

Podem deixar el cotxe en qualsevol punt del camí i animar-nos a caminar una miqueta per a descobrir-hi ocells típics d’ambients mediterranis. Alguns d’ells: Perdiu (Alectoris rufa); Tallarol de garriga (Sylvia cantillans); Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala); Capsigrany (Lanius senator).

GOLA DEL TER.

Per  a mi la Gola del Ter és un lloc únic. La millor hora per a visitar-lo és al capvespre quan el sol ja està baix i els seus raigs incideixen plenament sobre les Illes Medes. M’és igual si no hi ha ocells. Només la vista del paisatge val la excursió. Us la recomano.

Com tot riu, el Ter te dues bandes i per tant la seva gola també. En aquest cas la banda nord i la banda sud. Ambdues valen la pena una sortideta amb els binocles a punt.

·         Closes de la Fonollera. (Banda sud del Ter - Mas Pinell - Arrossars de Pals – Basses d’en Coll.): És una zona amb dunes on la primera línea de dunes està més o menys coberta de vegetació. La part posterior d’aquestes dunes estan cobertes per canyissar i vegetació típica de maresmes. De fet és una zona de maresma degradada, és a dir que no està sotmesa a inundacions d’aigua aportada pel mar. I si hi ha alguna llacuna és relicta.

Arribar-hi no és difícil. Sortint de Torroella de Montgrí en direcció a Pals a uns dos o tres-cents metres a l’esquerra hi ha un trencall ben indicat per senyals de carretera. L’agafem i seguim fins al final de tot de la carretera que ens deixa a la zona de rere duna de la platja de la Fonollera. Podem deixar el cotxe aquí i moure’ns a peu per la zona pels caminois que hi ha.

Poc abans de la zona de rere-duna hi ha un restaurant a peu de carretera, davant d’aquest restaurant surt un camí que va cap al riu Ter. Podeu deixar aquí el cotxe i caminar pel camí que discorre paral·lel al riu.

Aquesta zona és molt propera als arrossars de Pals i s’hi comunica per tot un seguit de camins rurals. Si voleu allargar la vostra excursió podeu anar a la descoberta i per aquests camins arribar-vos a aquesta zona humida.

En aquesta zona hi podrem veure el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus); Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i d’altres moixons típics de àrees humides.

·         La Pletera, el Ter Vell i la Bassa de Fra Ramon. (Banda nord del Ter): Aquesta àrea s’estén des de L’Estartit fins a la Gola del Ter tot resseguint paral·lelament la línea de costa. De fet són les restes d’una àrea de maresma on hi havia petites llacunes litorals envoltades de dunes de les que poca cosa queda. Han estat dessecades excepte la Bassa de Fra Ramon situada a la banda sud d’aquesta àrea, prop de l’actual gola del Ter.

A la part nord d’aquesta zona hi trobem el Ter Vell que és un antic curs del riu Ter. En la actualitat aquest curs és cultivat exceptuant-ne la zona més propera a la platja on el curs s’eixampla com un ventall hi trobem un parell de llacunes tot i que el canyís hi és molt extens. Potser és per això que a l’hivern hi podem trobar el Bitó (Botaurus stellaris).

No és gens difícil arribar fins aquí. Heu d’anar fins a L’Estartit per la carretera que ve de Torroella. A la dreta veureu un parc d’atraccions amb un pal i una hamburguesa a dalt de tot. Aquí heu de girar a la dreta i a uns 200 metres ja teniu el Ter Vell. Si seguiu endavant per la carretera que veníeu i una mica més endavant  gireu a l’esquerra cap a Griells agafeu segon trencall a la dreta. Us durà directament a la Bassa de Fra Ramon. Situada en una antiga llera del Ter té uns 200 metres de llarg per uns 30 d’ample.

ALT EMPORDÀ.

RIU FLUVIÀ.

·         Meandre Vell (Torroella de Fluvià):  En el moment de la construcció del pont que travessa el riu Fluvià de la carretera C-252 l’any 1991, s’aprofità per canalitzar el riu en aquest punt on presentava un meandre que en ocasions es desbordava provocant algunes inundacions. D’aquesta manera aquest meandre queda desconnectat del riu. Hi van quedar algunes llacunes més o menys grosses aprofitades per algunes espècies d’ocells. Aquestes llacunes es recarreguen mitjançant la capa freàtica del riu.

Una empresa d’extracció d’àrids propera al lloc va obtenir la llicència per a l’explotació de les graves del meandre tot seguint un pla de restauració que té un termini d’execució de 9 anys.

L’any 1999 aquesta empresa va començar  l’explotació seguint aquest projecte de restauració. Es preveu que la restauració estigui acabada vers el 2014 . Ja en tinc ganes!. Em venen a la memòria imatges de la gravera restaurada de Sevenoaks Wildlife Reserve a Anglaterra.

La intenció es extreure àrids convertint la gravera en una àrea de natura. Es preveu també la construcció d’alguns aguaits per a l’observació de la fauna. A més la proximitat al riu Fluvià fa que la zona tingui un alt potencial per a la observació d’ocells. Quan el projecte estigui acabat s’haurà recreat en les 34 hectàrees que ocupa l’àrea tres ambients: un llac natural amb una gran illa central accessible amb un pont i diverses illes més petites no accessibles, un bosc de ribera i una zona de graves.

La veritat és que el projecte té molt bona pinta. Esperem que no se’n vagi en orris!.

No és difícil d’arribar-hi. A la C-31 hi ha una sortida a Torroella de Fluvià i al cap d’uns metres hi ha una rotonda. Sortim de la rotonda pel trencall de la dreta (les 3 si miréssim l’esfera d’un rellotge) al cap d’uns 50 o 100 metres trobem l’àrea d’emmagatzematge de les graves. Si seguim una mica més endavant arribem al marge que ens separa del riu i a un lloc amb un cartell que ens anuncia l’àrea de natura del Meandre Vell del riu Fluvià. Deixem el cotxe aquí i ens posem a mirar ocells.

TORRE DE VIGILÀNCIA DE  CALA MONTGÓ – ILLA MATEUA.

És una torre fortificada de vigilància del S. XVI que ha estat reconstruïda i per tant està en un bon estat de conservació., situada al cap de munt de  la Punta  Montgó que és el límit de tramuntana de la Cala Montgó.

L’accés amb cotxe és ben fàcil. Seguint el carrer que ens porta a la Cala Montgó i poc abans d’arribar-hi, hi ha una rotonda. Si seguim recte arribem a la cala, però si sortim per la sortida que queda a les 11:00, si substituíssim la rotonda per l’esfera d’un rellotge, i seguim pels carrers de la urbanització sempre com si volguéssim arribar a dalt de tot del turó arribarem a un pàrquing des d’on es veu la torre. Aparquem el cotxe i seguim el camí a peu (uns 100 o 200 metres).

Les vistes sobre el mar, els Pirineus al nord i el Montgrí i la Cala Montgó al sud són espectaculars.

L’interès d’arribar-nos fins aquí, a part de les vistes, són els penya-segats marins i l’avifauna associada a ells.

Des de la Torre Montgó i cap al nord seguint el camí de ronda aviat arribem a la Illa Mateua.

És una excursió recomanable si teniu una estoneta o voleu fer una passejada amb la família. Alguns dels ocells que hi podeu veure són: Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis); Falciot pàl·lid (Apus pallidus); Roquerol (Ptyonoprogne rupestris); Merla blava (Monticola solitarius).

Una curiositat. Prop de la torre i gairebé a les parets del penya-segat hi trobareu un búnquer construït  després de la guerra civil. Està força malmès però s’hi podia entrar. Necessitareu una llanterna per veure-hi a dins.  Sabíeu que Franco va fer construir una línea de defensa de búnquers  contra una possible invasió aliada després de la 2ª Guerra Mundial  tipus la famosa Línia Maginot?. El que passa que com que era una línia de defensa un pèl més casolana la van anomenar Línia Gutiérrez. Sense comentaris.

  

ESTANYOLS DE MAS MARGALL.

És una zona humida de nova creació (principis del 90) resultat del procés de restauració d’una gravera al riu Manol a Avinyonet de Puigventós.

El resultat ha sigut 2 estanys amb aguaits per observar ocells. La restauració es va fer amb molt bon criteri creant un bon lloc per passar-hi una estona veient ocells.

Com deia aquets estanys són a Avinyonet de Puigventós molt a prop del riu Manol.  No us ha de ser difícil de trobar-los un cop al poble.

D’entre les observacions que recordo de les millors són: Martinet menut (Ixobrychus minutus), Polla pintada (Porzana porzana) i Corriol petit amb 2 polls (Charadrius dubius).