Avui agafem els trastos d’anar d’excursió i ens apuntem a aquesta activitat tant nostrada com és l’excursionisme, important eix vertebrador de la societat civil catalana, sobre tot de fa uns anys enrere. Avui anem amb els meus sogres a La Mola.
Sortida familiar a caminar intentant arribar a un lloc on no hi hem anat mai. No semblen les millors circumstàncies per gaudir dels ocells. De tota manera em fa molta gràcia arribar caminant fins a La Mola.
Arribem a mig matí, cap a les 11:30. El panorama és...aclaparador. Els carrers de la urbanització més propers a la masia de Can Robert (lloc des d’on comença el camí per pujar a peu estan plens de cotxes aparcats. Colles de persones ja van cap amunt. El pàrking habilitat al costat de Can Robert és ple com un ou. Només trobem un lloc per deixar el cotxe apurant al màxim la línea central de cotxes.
Em temo el pitjor: grups de gent muntanya amunt no massa respectuosa amb l’entorn. Potser si pel que fa als residus i se’ls emportin a casa, però segurament no tant curosos amb el soroll i per tant espantant tot ocell que hi hagi a prop.
Baixo del cotxe. I el primer ocell que trec és un Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos) cantant des d’uns matolls propers. També sento un Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla). Canvio la meva opinió inicial, potser, desprès de tot no anirà tant malament el dia.
 |
| 21-4-2013. Vista del santuari poc abans d'arribar al cim. |
Iniciem l’ascensió acompanyats d’una munió de gent. Estic massa capficat per la gentada com per adonar-me’n que aquest cant que sento és d’una espècie que m’agrada molt. Quan puc centrar el meu pensament en el cant m’adono que és un Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli). De fet, ara que m’hi fixo, n’hi ha uns quants de mosquiters pàl·lids cantant.
Seguim cap amunt avançats per colles d’adolescents amb l’smartphone a les mans. No se’n poden estar ni a la muntanya dependents com són de la tecnologia. Potser estan enviant un whatsapp al company que va uns metres davant d’ells. Ep!! Un altre cant conegut. Aquest cop és un Pinsà comú (Fringilla coelebs). Bé, no només un. Com en el cas dels mosquiters pàl·lids n’hi ha uns quants cantant per tot el bosc. També hi sento un parell o tres de Bruels (Regulus ignicapillus).
Els meus fills s’han disparat i ens han deixat uns metres endarrere. S’han aturat a esperar-nos al costat del camí a l’ombra d’uns pins que creixen a l’esquerra. Com que jo vaig un pèl avançat que el resta de la nostra expedició, m’aturo a esperar-los amb el nens.
Entre les branques d’un d’aquests pins hi veig un ocell que s’hi mou neguitós. Pel comportament em sembla un mosquiter però no el puc veure amb els binocles. Ara sento un reclam estrany. Aixeco els binocles i veig que alguna cosa es mou en una petita branca. Se’n va cap a l’extrem que queda exposat i a la meva vista. Efectivament, és un mosquiter. Però no és dels habituals (entre els habituals hi incloc el mosquiter comú i el de passa). Té forma com de triangle: pit ample i cua curta i ales molt llargues. En aquest moment l’identifico con Mosquiter xiulaire (Phylloscopus sibilatrix) i em venen al cap imatges de fa més de 10 anys anellant amb l’Oriol Clarabuch a l’Estany de Palau. (P.N.A.E.) En aquella ocasió en van caure 2 en un sol dia i, si no m’equivoco, el dia després en va caure un altre. També recordo el primer que vaig veure. D’aquest ja fa tan de temps que no recordo quants anys fa. El que si que recordo és que era un mes d’abril al Torrent de les Botxes a Badalona (Serra de Marina -estimada i enyorada-).
Intento confirmar la identificació amb la coloració de l’exemplar. Les parts inferiors són ben blanques cosa que em reforça en l’eliminació de collybita i trochilus, però no de bonelli. En un moment en que canvia de posició puc veure-li bé el cap i les ales.
El cap presenta una franja supraciliar ben groga com també ho és la gorja- Aquesta coloració groga s’escampa cap a les auriculars i laterals superiors del pit. Les ales no presenten cap mena de panell o contrast amb les parts superiors i aquestes són verdes no grises. Es cau bonelli quedant només sibilatrix. Malgrat els adolescents esbojarrats no serà un dia tant dolent després de tot.
Arriba la resta de l’expedició i ens posem en marxa. Decidim pujar pel camí dels monjos cap a Can Pobla. Pujant per aquest camí a ma dreta ens queden uns petits penya-segats una mica més avall d’on som nosaltres. Dono un cop d’ull amb els binocles tot esperant merla blava i/o merla roquera però no tinc sort. El que si que veig i escolto és un magnífic exemplar de Corb (Corvus corax).
 |
| 21-4-2013- Vista de Montserrat des del camí dels monjos. |
A Can Pobla ens tornem a aturar per a agrupar-nos de nou. A partir d’aquí els Mosquiters pàl·lids i els Pinsans comuns que ens havien acompanyat en la nostra caminada callaran i no els tornarem a sentir fins a la baixada.
Uns metres més amunt tornem a fer parada per agrupar-nos. Duem un ritme dispar de nassos. Els nens van que se les pelen, nosaltres anem fent i els avis van com poden. Mentre esperem un Cucut reial (Clamator glandarius) canta entre els arbres molt a prop d’on som nosaltres però sense deixar-se veure, llàstima.
A partir d’ara i fins arribar a La Mola no trauré res més, tret de 2 Tallarols de garriga (Sylvia cantillans) i un Raspinell (Certhia brachydactyla).
Finalment arribem a dalt de tot bastant més tard de la hora i escaig que teòricament es triga a pujar des de Can Robert. Mentre pujàvem he anat valorant la possibilitat de trobar-hi còlit ros. Però un cop arribo a dalt me’n adono que si hi havia algun còlit la gentada que hi ha la foragitat. Només hi veig un grupet de Tudons (Columba palumbus) en un rocam que queda a la vessant que dona al mar.
Dinem i donem un volt pel santuari. Al sostre hi ha un parell de Pinsans comuns (Fringilla coelebs) que van i venen d’unes alzines properes. També hi ha una Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). A la banda del Bages, al límit del prats del cim amb el bosc se senten algunes Cotolius (Lullula arborea).
Fem un cafè per escalfar-nos una mica. Al cim hi fa un ventet força fred i iniciem la baixada pel mateix camí.
Prop de Can Pobla canta un Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala). Un Falcó peregrí (Falco peregrinus) passa volant rapidíssim cap als penya-segats on de pujada he vist el corb i desapareix muntanya enllà.
Arribem a Can Robert i mentre esperem als avis a que arribin hi trec els fringíl·lids. Cadernera (Carduelis carduelis), Verdum (Carduelis chloris) i Gafarró (Serinus serinus). També hi ha un Gratapalles (Emberiza cirlus).
LLISTAT DE ESPÈCIES:
21/04/2013. LA Mola (Vallès Occidental). De 11:30 a 17:00 hores.Falco peregrinus, 1 exemplar; Columba palumbus; Clamator glandarius, 1 exemplar; Apus apus; Apus melba; Picus viridis; Lullula arborea; Troglodytes troglodytes; Erithacus rubecula; Luscinia megarhynchos; Phoenicurus ochruros, 1 exemplar; Turdus merula; Sylvia cantillans, 2 exemplars; Sylvia melanocephala; Sylvia atricapilla; Phylloscopus bonelli; Phylloscopus sibilatrix; Regulus ignicapillus; Cyanistes caeruleus; Parus major; Certhia brachydactyla; Pica pica; Garrulus glandarius; Corvus corax, 1 exemplar; Fringilla coelebs; Carduelis carduelis; Carduelis chloris; Serinus serinus; Emberiza cirlus.
