PLATALEA LEUCORODIA I SYLVIA CANTILLANS

28/03/2013. ARROSSARS DE BELLCAIRE.

Els dies ja són força llargs i aviat canviarem a l’horari d’estiu. En concret la matinada del proper diumenge. De moment, però, aprofito que tinc dues hores ben bones de llum.

Arribo una mica abans de dos quarts de set del matí i entro a la zona dels arrossars per la plaça (per dir-ho d’alguna manera) de Sobrestany. Però no és fins a dos quarts que entro en acció.

El dia s’aixeca molt ennuvolat però de moment no plou així és que decideixo posar-me a caminar pel camí cap als hortets que hi ha a l’inici dels arrossars. A la dreta en queda la jonquera i a l’esquerra uns erms. Vaig sentint les Cogullades vulgars (Galerida cristata), algun Pit-roig (Erithacus rubecula) i Rossinyols bords (Cettia cetti).

Arribo a l’alçada d’una petita caseta a l’entrada d’uns erms. A l’altra banda del camí també hi ha un camp. Una de les cantonades d’aquest camp estava inundat però aquest setmana estava ja sec i no hi havia cap limícola com l’altre vegada. Així és que dono la volta i planto el telescopi mirant els camps de l’altra banda, els de la caseta. Cap al fons, a l’alçada d’una petita depressió que s’inunda d’aigua hi veig un Ànec collverd (Anas platyrhynchos) que està un pèl neguitós per la meva presència i que se’n va volant cridant i posant a tots els ocells presents al corrent de la presència d’un ésser potencialment perillós. Jo.

Per sort n’hi ha un parell que no creuen que jo sigui un perill. Un mascle d’Arpella (Circus aeroginosus) sobrevola la vegetació que creix al marge del canal que tanca aquest camp i una femella de la mateixa espècie ens observa, a mi i al mascle. Crec però que l’ interès que té per un i l’altre no és el mateix.

A les torres d’electricitat que es veuen al fons de tot hi ha un parell d’Aligots comuns (Buteo buteo).

Aixeco el cap cap al cel per comprovar l’evolució dels núvols i per sorpresa meva veig passar volant un ocell blanc gran amb les potes sobresortint molt de la cua, coll llarg i estirat i el bec molt llarg i acabat en una mena d’espàtula arrodonida. Ostres !!!. És un  Becplaner (Platalea leucorodia). És el primer cop que el veig en aquests arrossars. Diria que és un adult ja que no mostra res de negre al plomatge, però amb el dia que fa i la llum que tinc no ho podria assegurar. Quina sort !. Comença bé el dia.

Segueixo mirant al cel i dono una volta de 180º. Òndia ! Una altre ocell gran, blanc i amb les potes sobresortint per darrera de la cua. En aquesta ocasió però el coll el porta recollit i el bec és més curt i robust. És un Agró blanc (Casmerodius albus). El dia segueix bé !.

Des de lluny sento el cant inconfusible d’un Cucut (Cuculus canorus). És el primer per a mi d’aquesta temporada.

Segueixo avançant pel camí en sentit als arrossars. Abans, però, he de passar per sobre del canal així és que ja porto el telescopi preparat per escombrar les seves ribes buscant algun limícola o d’altre cosa que hi pugui haver. M’hi estic acostant i encara no he tingut temps de deixar el telescopi que una Xivita (Tringa ochropus) ja s’aixeca volant i cridant. Tot i que diuen que els ocells no tenen olfacte aquets sembla que t’ensumin. Encara no els has vist ja surten per potes. Bé, per ales en tot cas !.

Tec, tec, tec. És el reclam que surt d’uns xipresos que tanquen els horts. És un Tallarol de garriga (Sylvia cantillans), la primera d’aquesta temporada per a mi, però voldria veure-la per estar-ne absolutament segur i si podés fer-li una foto ja seria fantàstic. M’hi acosto poc a poc i intento treure-la de les profunditats dels xipresos amb allò del pishing. El nom és ben lleig però no és cap activitat escatològica. Es tracta de fer sorolls amb la boca com si volguessis fer venir un gat i petits xiulets. Es veu que als tallarols els encurioseix i treuen el nas a veure que passa. Ara, si us he de dir la veritat, des de que m’ho van explicar ja fa més de 10 anys no he aconseguit encuriosir mai cap tallarol amb aquest rotllo.

Al final, després d’anar una mica amunt i avall de la línia de xipresos acabo veient-lo volant i aturant-se en una branca des d’on torna a llençar el reclam. Quan acaba 2 tallarols de garriga més cauen del cel a l’interior dels xipresos. Bé 1. Com ja crec que he dit en algun altre post els tallarols m’encanten.

El dia no acompanya, comença a plovisquejar però estic content. El matí promet.

Torno cap el cotxe. Acabaré el recorregut amb el cotxe. No sé si veure gran cosa però no em mullaré.

Vaig cap al camp de polo. Hi ha unes quantes Titelles (Anthus pratensis) alimentant-se entre les herbes. Segueixo poc a poc i una mica més endavant sento uns Torlits (Burhinus oedicnemus). Sembla que el cant vingui de l’altre banda de la recta de Bellcaire. Cap aquella zona, prop de la depuradora d’Albons i camp dels Pilans hi ha uns camps de conreus on, sempre que hi he anat, els he tret.

Com que no plou suficient com per no sortir del cotxe però els ocells encara es mouen, decideixo acostar-me a Mas Llacer que és el mas enrunat que queda prop de la recta de Bellcaire i està envoltat d’arrossars. A més, entre les teules dels teulats caiguts sempre he vist força moviment, encara que hagi sigut a distància.

Només arribar-hi em rep una femella de Xoriguer comú (Falco tinnunculus) en un cable. M’aguanta bastant però finalment decideix sortir volant. Als peus del cable i davant del mas al límit d’un dels arrossars hi ha un clapa de canyís no molt extensa. És plena de Pardals comuns (Passer domesticus) i Pardals xarrecs (Passer montanus). Segueixo un mica més i paro el cotxe a l’altra banda del mas. Allà el canyís està aixafat pel pas d’un tractor cap a l’arrossar. En una de les tiges del canyís hi ha aturada una Cotxa blava (Luscinia svecica). No presentava cap mena de coloració blava al pit pel que vaig identificar-la com una femella.

28.3.2013. Xoriguer comú (Falco tinnunculus). Femella. Bellcaire d'Empordà.

Baixo del cotxe i a la meva esquena, sobre el teulat hi veig la femella de Falcó comú. La llum no és bona però aprofito per fer les úniques fotos d’avui. Aquí en teniu algunes.



28.3.2013. Xoriguer comú (Falco tinnunculus). Femella. Bellcaire d'Empordà.



28.3.2013. Xoriguer comú (Falco tinnunculus). Femella. Bellcaire d'Empordà.



LLISTAT DE ESPÈCIES:

28/03/2013. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 6:30 a 8:45 hores.
Anas platyrhynchos; Phalacrocorax carbo, 1 exemplar; Bubulcus ibis a Albons; Egretta garzetta aproximadament 2 exemplars; Casmerodius albus 1 exemplar; Ardea cinerea aproximadament 3 exemplars; Platalea leucorodia 1 exemplar; Circus aeroginosus, 1 mascle i 1 femella adults; Buteo buteo, més de 4  exemplars; Falco tinnunculus, 1 mascle i 1 femella; Gallinula chloropus més de 6 exemplars; Burhinus oedicnemus; Tringa ochropus 1 exemplar; Larus michahellis; Columba livia domestica; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Cuculus canorus, 1 exemplar; Upupa epops; Picus viridis; Galerida cristata; Hirundo rustica 14 exemplars; Anthus spinoletta; Anthus pratensis; Motacilla alba, 1 exemplar; Erithacus rubecula; Luscinia svecica 1 femella; Saxicola torquatus, 2 exemplars mascles; Turdus merula; Sylvia cantillans 3 exemplars; Cisticola juncidis; Cettia cetti; Phylloscopus collybita; Parus major; Pica pica; Garrulus glandarius; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Petronia petronia 2 exemplars; Fringilla coelebs; Carduelis cannabina; Carduelis carduelis; Carduelis chloris; Serinus serinus; Emberiza schoeniclus; Emberiza cirlus; Emberiza calandra.