divendres, 7 de setembre del 2018

AGOST 2018. CROÀCIA.

 Aquest any hem anat de vacances a Croàcia. Hi vam estar 10 dies. Del 11 al 21 i vam anar del sud (Dubrovnik) cap al nord i interior (Split, PN Krka, Zadar, PN Plitvice i Zagreb). Al ser un viatge familiar, els ocells van estar en un pla molt discret, secundari. Aprofitant les excursions que feiem.

De fet el birding estava en un pla tan secundari que dels molts bimbos possibles només en vaig fer 2. Això si, eren a la llista dels “most sought-after”. Aquests dos bimbos van ser Corb marí pigmeu (Phalacrocorax pygmeus) i Picot garser mitjà (Dendrocopos medius).

Corb marí pigmeu (Phalacrocorax pygmeus):
Bimbar-lo em va fer molta il·lusió. Des de que de jovenet començava a veure ocells i mirar les guies de camp que em va cridar fortament l’atenció i li tenia “ganes”.

El vaig veure a dues localitats diferents. La primera localitat va ser al delta del riu Nerevda el 14.8.2018. Mentre ens desplaçavem de Dubrovnik a Split vam passar pel delta d’aquest riu i vam parar una estona. En una petita llacuna vaig veure tres exemplars parats en uns postes que sobresortien de l’aigua. Eren força lluny i un pèl a contrallum però la forma i la mida els feien inconfusibles.

La segona vegada que els vaig veure va ser més satisfactoria. El 17.8.2018 pujavem amb barco pel riu Krka des de Skradin fins a les cascades formades per travertins. Diversos exemplars de diferents edats estaven aturats en els troncs sobresortint del riu prop de la riba. En aquesta ocasió si que vaig poder fer bones fotos.

Corb marí pigmeu (Phalacrocorax pygmeus). 17.8.2018 P.N. Krka. Skradin. Croàcia. 

Corb marí pigmeu (Phalacrocorax pygmeus). 17.8.2018 P.N. Krka. Skradin. Croàcia. 

Picot garser mitjà (Dendrocopos medius):
Croàcia és un pais on els picots estan ben representats. S’hi poden observar fins a 10 espècies en comparació a les 6 (una d’elles molt localitzada) que es poden veure a Catalunya. L’expectació de trobar una d’aquestes espècies ausents o escasament distribuides a Catalunya era alta.

Vaig tenir sort. El matí del dia que marxavem de l’àrea del Parc Nacional de Plitvice (20.8.2018) vaig sentir un reclam clarament de Dendrocopos. Recordava al de Picot garser gros (Dendrocopos major), també sentit poc segons abans. La freqüència (pitch) i timbre eren molt semblants al reclam de D. major, però eren 4 frases més curtes i lleugerement més altes de freqüència. Però la falta d’experiència va fer que no el donés per segur, però em vaig quedar amb la mosca darrera la orella.

L’endemà (21.8.2018) al Jardí Botànic de Zagreb vaig tenir més sort. Passejant pel jardí vaig tornar a sentir el mateix reclam. Aquest cop però vaig veure el picot aturant-se en un arbre. Només duia la càmera fotogràfica així és que vaig mirar de fer tantes fotos com em va ser possible. 4 d’aprofitables.

Picot garser mitjà (Dendrocopos medius). 21.8.2018. Jardí Botànic de Zagreb. Croàcia.


Picot garser mitjà (Dendrocopos medius). 21.8.2018. Jardí Botànic de Zagreb. Croàcia.

Picot garser mitjà (Dendrocopos medius). 21.8.2018. Jardí Botànic de Zagreb. Croàcia.

Picot garser mitjà (Dendrocopos medius). 21.8.2018. Jardí Botànic de Zagreb. Croàcia.

Gràcies a aquestes fotos vaig poder identificar el picot con a un exemplar d’aquesta espècie.

D’altres espècies observades que em van fer gràcia van ser la Cornella enmantellada (Corvus cornix) i la Graula (Corvus frugilegus) totes dues observades a Zagreb pels voltants de l’estació de ferrocarrils.

Cornella enmantellada (Corvus cornix). 20.8.2018. Rodàlies estació del ferrocarril. Zagreb. Croàcia,

Cornella enmantellada (Corvus cornix). 20.8.2018. Rodàlies estació del ferrocarril. Zagreb. Croàcia,

Cornella enmantellada (Corvus cornix). 20.8.2018. Rodàlies estació del ferrocarril. Zagreb. Croàcia,

Cornella enmantellada (Corvus cornix). 20.8.2018. Rodàlies estació del ferrocarril. Zagreb. Croàcia,
Graula (Corvus frugilegus). 21.8.2018. Rodàlies estació de ferrocarril. Zagreb. Croàcia.

Graula (Corvus frugilegus). 21.8.2018. Rodàlies estació de ferrocarril. Zagreb. Croàcia.

Graula (Corvus frugilegus). 21.8.2018. Rodàlies estació de ferrocarril. Zagreb. Croàcia.

dimecres, 28 de febrer del 2018

PHYLLOSCOPUS HUMEI AL TORRENT DE L'AMIGÓ (P.N. SERRALADA DE MARINA)?.

13/05/2017 TORRENT DE L'AMIGÓ.

Per sort pels que ens agrada mirar ocells, a vegades dues espècies que són molt semblants en el seu plomatge es poden diferenciar amb seguretat pel seu cant o reclams. Un exemple a casa nostra pot ser el Raspinell comú (Certhia brachydactyla) i el Raspinell pirinenc (C. familiaris) que, tot i ser molt difícils de separar pel plomatge, si canten la identificació és ràpida i planera.

Un cas similar, tot i que no tan fàcil, és el cas de 2 espècies de mosquiters rars al nostre territori, però que cap a la tardor es deixen veure de tant en tant, i sembla que cada cop més. És el cas del Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus) i el Mosquiter de Hume (Ph. humei).

El passat 13 de maig de 2017 vaig enregistrar una veu que possiblement fos de Mosquiter de Hume (Phylloscopus humei) al Torrent de l'Amigó al Parc de la Serra de Marina dins el terme municipal de Badalona.

No feia molt, havia comprat una enregistradora digital (sempre m'ha interessat el cant, veus i reclams dels ocells) i com que el mes de maig és un bon moment per aprofundir en els cants dels ocells, surto de bon matí amb la intenció de fer algun enregistrament.

Al passar el primer gran roure del torrent m’aturo i em disposo a fer les primeres gravacions. S’hi senten Oriols (Oriolus oriolus), Mallerengues carboneres (Parus major), Cargolets (Troglodytes troglodytes), etc, etc,. Els anglesos en diuen Dawn chorus.

Faig una gravació d’ambient. És a dir enregistro tot el que se sent, sense centrar-me en cap ocell en concret. Acabo i segueixo caminant torrent amunt aturant-me quan sento algun ocell que canta per enregistrar-lo i així vaig fent.

En arribar a casa, descarrego les gravacions i les edito per millorar-ne el so i veure’n el sonograma (un sonograma és la representació gràfica del so). Veient el sonograma de la primera gravació, la d’ambient, em crida molt l’atenció la l’aparició d’una veu que se sent molt fluixeta en l’enregistrament. És clarament una V, com la de les veus de Phylloscopus inornatus/humei que a finals de setembre/octubre ens descobreixen la seva escassa presència.

Porció del sonograma on es veu la V que representa gràficament la veu del possible
Mosquiter de Hume (Phylloscopus humei).



Sonograma de la veu del possible Mosquiter de Hume (Phylloscopus humei).

El que us comentava de veus diferents en ocells d’aparença molt semblant: en el cas d’aquestes dues espècies de mosquiters, el que les diferència és la freqüència en la que emeten les veus, situant-se la frontera entre una espècie i l’altra en els 7 kHz. Phylloscopus inornatus emet un reclam més agut (freqüència més alta) en el que els pics més aguts se situen per sobre dels 7 kHz (en alguns casos arriba fins i tot als 10 kHz), mentre que Ph. inornatus, ni en els pics més aguts, arriba a aquesta freqüència (Les altes freqüències produeixen sons que nosaltres sentim con aguts. Les baixes freqüències produeixen els sons que sentim con greus).

Sonograma comparatiu de les veus de Mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus)
 i del possible Mosquiter de Hume (Phylloscopus humei).

En aquest sonograma comparo dues veus d’ambdues espècies. La primera és de inornatus i la segona del possible humei. Veureu que la primera se situa en els 7 kHz en el punt més alt, indicant-nos que es tracta d’un Phylloscopus inornatus (enregistrament fet per mi el 27/10/2016 al Parc del Laberint d’Horta) mentre que el reclam del segon mosquiter se situa, el punt més agut, als 6 kHz, suggerint que possiblement es tracta d’un Phylloscopus humei.

Hauríem de tenir en compte que moltes vegades aquestes dues espècies de mosquiters a Catalunya van en grups de pàrids. Sembla que els agrada la companyia de la Mallerenga petita (Periparus ater) que poden fer veus molt semblants a la d’aquests mosquiters.

Aquest és l’enregistrament d'ambient sencer. La veu del possible humei se sent cap al segon 46. Si l’escolteu, notareu que en cap moment se sent cap Mallerenga petita. I no només això sinó que tampoc va sortir en cap altre punt de l’itinerari que vaig fer aquell matí. No és que això sigui definitiu per poder assegurar 100 % que la veu enregistrada sigui de Mosquiter de Hume, però sí que, en certa manera, recolza la possibilitat.

Phylloscopus inornatus i Ph. humei són dues espècies de mosquiter que es distribueixen per l’Àsia. Phylloscopus humei habita els boscos montans d’Àsia Central, des del nord de l’Afganistan estenent-se cap al nord a través de les muntanyes Altai i carenes associades cap al Llac Baikal. En aquesta latitud i a l’inici de la taigà, Phylloscopus humei es substituït per Ph. inornatus que en època de cria s’escampa de l’oest de les vessants occidentals dels Urals cap a l’est fins a les costes pacífiques de Sibèria.

Aquesta observació, amb l'enregistrament i el sonograma, els he penjat a Ornitho.cat per a que els components del Comitè Avifaunístic de Catalunya (CAC) puguin estudiar-la i, si s'escau, homologar-la (o no). Si fos un Mosquiter de Hume, seria la observació més tardana registrada a la Península Ibèrica i qui sap si a l'Oest d'Europa. De tota manera, amb una sola veu i enregistrada de casualitat potser no n'hi ha prou com per identificar l'espècie de l'ocell, tot i els consistents indicis.

*L’edició dels sons i confecció dels sonogrames els he fet amb l’aplicació lliure multiplataforma Audacity.



Possible Phylloscopus humei al Torrent de l'Amigó.

dilluns, 20 d’octubre del 2014

MIGRACIÓ D’AUS PLANADORES A SERRA DE MARINA.



Després de força temps sense incloure cap entrada nova en el meu blog, tot coincidint amb el pas de rapinyaires per la Serra de Marina torno a publicar alguna coseta. I aquest cop sobre el pas d'ocells planadors.

Per la manera en que es desplacen els ocells a l’hora de realitzar els seus moviments, els separem en ocells de vol batut i ocells planadors (Rapinyaires i Cigonyes).

Els de vol batut són aquells que per desplaçar-se baten les ales, mentre que els ocells planadors són aquells que utilitzen la seva superfície alar per mantenir-se en l’aire sense necessitat de batre les ales.

Com podreu imaginar, els primers necessiten una gran quantitat d’energia per poder mantenir aquest vol, sobretot durant la migració que és un desplaçament de llarga distància que efectuen dos cops l’any, a la primavera cap al nord (a casa nostra de l’Àfrica cap a Europa) i a la tardor cap al sud (viatge de tornada a l’Àfrica). Mentre que els planadors fan servir la seva superfície alar per aprofitar els corrents tèrmics provocats per l’escalfament del terra que al seu torn escalfa l’aire que hi ha en contacte amb la seva superfície. Aquest aire escalfat, menys dens que l’aire fred, puja cap a les capes altes de l’atmosfera en espiral, cosa que els ocells aprofiten per enlairar-se. Quan aquests corrents perden força o l’exemplar en qüestió creu que ja ha arribant prou amunt se’n surt i comença a avançar tot planant i perdent alçada. Quan retroba un altre corrent tèrmic torna a guanyar alçada tot descrivint cercles en espiral.

Aquests corrents, però, només es creen sobre la superfície terrestre. Sobre grans masses d’aigua no s’hi donen ja que l’aigua no s’escalfa tant de pressa com el terra. D’aquesta manera les aus planadores eviten les grans masses d’aigua com els mars, oceans o fins i tot grans llacs. És aquesta la raó de perquè els ocells planadors per travessar la Mediterrània es concentren allà on la distància entre Àfrica i Europa és més petita. Aquest punts són l’Estret de Gibraltar (Tarifa és ben coneguda per la seva concentració de migrants a la tardor), el sud de la Península Itàlica i les petites illes que hi ha entre la costa africana i la italiana i l’Estret del Bòsfor (entre Europa i l’Orient Mitjà).

També hi ha certs accidents geogràfics com són les carenes muntanyoses, els colls de muntanya, els rius i la costa que actuen com barreres que desvien i guien als ocells planadors en el que anomenem flyways. Podríem dir que aquestes flyways són autèntiques autopistes pels ocells planadors concentrant-s’hi en gran nombre.

Aquests fets expliquen que la Serralada Litoral al Barcelonès Nord i el sector nord del Parc de Collserola siguin un punt òptim per a l’observació de la migració d’aus planadores. En aquest punt hi conflueixen els exemplars que han vingut del nord tot seguint la costa mediterrània i la Serralada Litoral i els que han seguit el curs del riu Besòs.

En aquest sentit el Parc de Collserola porta més de 20 anys fent el seguiment de la migració post-generativa d’ocell planadors al Turó de la Magarola des d’ on es controla la part baixa del curs del Riu Besòs i les vessants de la Serralada de Marina. Aquest punt d’observació està integrat en el projecte PERNIS de l’Institut Català d’Ornitologia que des del 2003 monitoritza la migració d’aus planadores a Catalunya.

Les espècies més comunes d’ocells planadors a Catalunya són per ordre decreixent: l’Aligot vesper (Pernis apivorus), l’Esparver vulgar (Accipiter nisus), el Xoriguer comú (Falco tinnunculus), l’Àliga marcenca (Circaetus gallicus), l’Aligot comú (Buteo buteo), l’Arpella vulgar (Circus aeruginosus), el Falcó mostatxut (Falco subbuteo), l’Àliga calçada (Hieraaetus pennatus) i el Milà negre (Milvus migrans).

Al Turó de la Magarola, en el període comprès entre l’any 2003 i el 2009, s’han registrat com a espècies més nombroses: l’Aligot vesper (
Pernis apivorus) 671 exemplars, l’Esparver vulgar (Accipiter nisus) 262 exemplars, el Xoriguer comú (Falco tinnunculus) 168 exemplars, l’Arpella vulgar (Circus aeruginosus) 120 exemplars, l’Aligot comú (Buteo buteo) 92 exemplars, el Falcó mostatxut (Falco subbuteo) 72 exemplars, l’Àliga marcenca (Circaetus gallicus) 28 exemplars, l’Àliga calçada (Hieraaetus pennatus) 22 exemplars.  També s’hi ha vist espècies menys habituals com ara la Grua (Grus grus) 11 exemplars, l’Esmerla (Falco columbarius) 2 exemplars, l’Aufrany (Neophron percnopterus), el Falcó de la reina (Falco eleonorae) i la Cigonya negra  (Ciconia nigra) totes elles amb 1 exemplar.

Si voleu ampliar informació podeu anar a aquests links:

dimecres, 29 de gener del 2014

DUC.

18/01/2014. ARROSSARS DE BELLCAIRE.

Ja feia més de tres mesos que no pujava a l’Empordà i per tant la meva activitat ornitològica havia decaigut molt. Ja li tenia ganes.

Els dies encara són curts. Si de cas s’allarguen més per la tarda. Però pel matí segueix sortint el sol tard (8:15 aprox.). De tota manera em llevo a les 6 del matí amb la idea de ser a lloc ja quan despunti l’alba. Sé que em perdre el millor del matí però per mi no quedarà.

Així és que arribo una mica abans de les 7. És fosc com una mala cosa però no fa un fred excessiu (9-10 Cº). M’espero dins el cotxe que he aparcat prop de la caseta a la riba del Rec Cinyana on hi ha una bomba d’aigua. Baixo la finestra i em poso a escoltar. Potser a algun ocell matiner li dona per emetre algun reclam, veu, etc.

Vaig parant l’orella però no se sent res de res. De cop miro cap un pal de fusta que surt de la caseta i veig que a la punta s’hi veu una ombra força voluminosa. Encara és negra nit només trencada per la lluna gairebé plena tapada pels núvols. Agafo els prismàtics i els enfoco cap a la punta del pal.

Uau!!! La poca llum que hi ha em permet veure la silueta d’un Duc (Bubo bubo). No en tinc cap dubte. No l’he vist ni arribar. Perquè ha arribat mentre jo ja era a lloc. Abans he mirat al pal i no hi havia res.

Agafo el mòbil per provar de fer-li una foto. Però en la pantalla del mòbil tot és ben negre. Deixo el mòbil i torno a agafar els binocles. Miro cap a la punta del pal per descobrir que el Duc ja ha marxat. I ho ha fet com quan ha arribat, sense fer-se notar. Segur que serà l’ocell del matí.

Va aixecant-se l’albada i els ocells comencen a despertar-se. Sento un parell de Rasclons (Rallus aquaticus) que criden des del rec. Algun Pit-roig (Erithacus rubecula) emet el seu reclam. Més enllà sento Becadells (Gallinago gallinago), algunes Fredelugues (Vanellus vanellus) i un parell de Xivites (Tringa ochropus). Hi ha dos Bitxacs (Saxicola rubicola) que es barallen.

Es va aixecant el dia i el ocells es tronen més actius. Els Pardals comuns (Passer domesticus) i els Pardals xarrecs (Passer montanus) van despertant-se en els canyissars tot fent xivarri.  Les Cueretes blanques (Motacilla alba), Titelles (Anthus pratensis) i Grassets de muntanya (Anthus spinoletta) van i venem pels arrossars inundats.

Arriba un estol força nombrós de Gavià argentat (Larus michahellis) i Gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus) que s’aturen als arrossars prop d’un grup de 7 Agrons blancs (Casmerodius albus). No recordo haver vist mai un grup tan gran als arrossars, 

Cap al nord i venint volant dels turons que conformen el massís del Montgrí ve volant un mascle adult d’Arpella pàl·lida (Circus cyaneus). Es queda als camps de conreus que hi ha al límit dels arrossars.
No me’n adono i entre una cosa i l’altre són gairebé tres quarts de nou. És hora de tornar a casa.

És una llàstima perquè ara començava a animar-se. 

LLISTAT DE ESPÈCIES:
18/01/2014. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 7:30 a  8:45 hores.

Egretta garzetta; Ardea cinerea; Casmerodius albus, 7 exemplars; Circus cyaneus, 1 mascle adult; Buteo buteo; Falco tinnunculus; Rallus aquaticus, 2 exemplars; Gallinula chloropus; Vanellus vanellus; Gallinago gallinago; Tringa ochropus; Larus michahellis; Chroicocephalus ridibundus; Columba livia domestica; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Bubo bubo, 1 exemplar; Galerida cristata; Anthus pratensis; Anthus spinoletta; Motacilla alba; Saxicola rubicola; Pica pica; Corvus corone, 2 exemplars; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Petronia petronia; Emberiza calandra.

divendres, 27 de desembre del 2013

LA VALLENSANA.

07/12/2013. LA VALLENSANA. MONTCADA I REIXAC (PARC DE LA SERRALADA DE MARINA)

Ara fa dies (setmanes) que no penjo res al blog. Fa dies que no surto i si ho he fet ha sigut poca estona i no m’ha vingut de gust fer cap post.

No és que aquesta sortida sigui res de l’altre dijous, de fet és més aviat poca cosa per no dir res. Una hora efectiva per la màquia del Parc de la Serralada de Marina.

Havent dinat i amb la família col·locada fent les seves coses me’n vaig a veure ocells (o a provar-ho).  No tinc massa temps. Són més de les tres de la tarda i ara es fa fosc molt d’hora.

Vull anar prop de la Pedrera Vallensana, bé el que era la pedrera. Fa anys que la van tancar (en aquest procés hi tinc la meva responsabilitat) i porten un temps restaurant la zona. De tota manera aquesta antiga pedrera representa un hàbitat nou a l’àrea (penya-segats per bé que petits) amb algunes espècies típiques d’aquests hàbitats.

Tinc molt poc temps i amb la creació del Parc de la Serralada de Marina han tancat totes les pistes forestals que et deixaven arribar fins ben a prop de la pedrera amb el cotxe. Així doncs he de trobar algun lloc on pugui arribar-hi amb el cotxe i sigui prou a prop de La Vallensana.

Normalment a la pedrera hi accedíem per la vessant del Barcelonès (T.M. de Badalona) però recordo que per la banda del Vallès pots arribar en cotxe gairebé a La Vallensana gairebé dalt de tot. Fa molts anys que no hi vaig però recordo una zona oberta coberta de vegetació  herbàcia (gramínies) amb alguns matolls i pins esparsos. Tot i que deu estar molt canviat pel pas del temps i que no hi sé arribar exactament amb el cotxe crec que serà la millor opció.

Així és cap allà que vaig.

Com us deia, no conec massa bé com arribar a on vull i com sempre passa, i si no pregunteu-li al Murphy i a la llei que porta el seu nom, al final no arribo on vull. En línia recta no m’he quedat molt lluny, però la orografia també hi diu la seva.

M’he d’enfilar muntanya amunt, per caminets (per dir-ne d’alguna manera) de sauló que fan que retrocedeixi més que no avanço. Finalment arribo a una pista que em porta on vull. No cal dir que arribo a la pista suant i havent-hi esmerçat un temps preciós.

Fins aquí amb prou feines he tret res. Dues Cueretes blanques (Motacilla alba), Pardals comuns (Passer domesticus) i Pit-roig (Erithacus rubecula). Agafo aire i mentre tant trec el fringíl·lids: Caderneres (Carduelis carduelis), Pinsans (Fringilla coelebs) Verdum (Carduelis chloris) i Gafarrons (Serinus serinus).

Seguint per la pista cap amunt (fa pujada) vaig traient altres espècies. Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), Tallareta cuallarga (Sylvia undata), Pardal de bardissa (Prunella modularis). I saltant d’un matoll sec cap a cobert una Esparver (Accipiter nisus). I a sobre dels penya-segats artificials de la pedrera hi ha uns 6 exemplars de Roquerol (Ptyonoprogne rupestris). Evidentment aquesta espècie és present en aquesta àrea gràcies a la pedrera. Si no fos pels roquissars artificialment produïts per l’explotació no trobaríem el roquerols aquí. La primera notícia de roquerols en aquesta zona es remunta a principis de la dècada de 1990 quan a més de la seva presència vàrem confirmar la seva cria (un parell de nius amb polls. Salva López com. pers.).

I a part d’això res més. La meva intenció era passar dins el recinte de l’explotació però al estar envoltat d’una tanca em va ser impossible. Volia explorar els roquissars tot cercant merla blava i alguna altre espècie relacionada amb medis rocosos.

Així és que una hora després d’haver arribat me’n entorno cap a casa. El sol s’està ponent i el lloc tampoc dona per més.


LLISTAT DE ESPÈCIES:
07/12/2013. La Vallensana (T.M. Montcada i Reixac – P.N. Serralada de Marina). De 15:50 a 16:50  hores.


Accipiter nisus, 1 exemplar; Falco tinnunculus, 1 exemplar; Columba palumbus; Ptyonoprogne rupestris, aprox. 6 exemplars; Motacilla alba, 2 exemplars; Prunella modularis; Erithacus rubecula; Turdus merula, 1 exemplar; Turdus philomelos, 1 exemplar; Sylvia undata; Sylvia melanocephala; Phylloscopus collybita; Aegithalos caudatus; Parus major; Garrulus glandarius, 1 exemplar; Pica pica; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Fringilla coelebs; Serinus serinus; Carduelis chloris; Carduelis carduelis.

divendres, 4 d’octubre del 2013

CICONIA NIGRA I TOTES LES CUERETES.

22/09/2013. ARROSSARS DE BELLCAIRE.

Avui vaig a la tarda a veure ocells. I de forma instintiva torno a anar cap a l’àrea de l’estany. Dic de forma instintiva perquè sense saber molt bé com em trobo anant-hi.

Quan arribo veig l’àrea que fins la setmana passada tenia força aigua és mig seca. Només queda un bassal molt petit. Paro el cotxe, agafo el binocles i escombro la làmina d’aigua. Hi veig una Cuereta blanca (Motacilla alba). Hi sento unes quantes Cueretes grogues (Motacilla flava) i mentre les busco de cua d’ull veig una Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) que s’atura prop del bassal. Ara només em falta la cuereta citrina...

Em poso a caminar pel camí i en una torra d’electricitat hi veig moviment. Un parell d’ocells grossos es disputen la part de dalt de la torre per aturar-s’hi. Un Aligot comú (Buteo buteo) es foragitat per una Cigonya negra (Ciconia nigra)!!!.

La cigonya s’ho pren amb calma i ho aprofito per fer les fotos que no vaig poder fer la setmana passada.

Cigonya negra (Ciconia nigra). 22/9/2013.
Exemplar de 1er hivern. Arrossars de Bellcaire.

Cigonya negra (Ciconia nigra). 22/9/2013.
Exemplar de 1er hivern. Arrossars de Bellcaire.

Cigonya negra (Ciconia nigra). 22/9/2013.
Exemplar de 1er hivern. Arrossars de Bellcaire.















Es tracta d’un exemplar de primer any, és a dir nascut aquest any. Possiblement sigui el mateix exemplar que vaig veure el passat dissabte 14 de setembre.

Camino pels caminets que tanquen els arrossars per donar la volta a una petita extensió de canyís. Mentre camino un exemplar de Agró roig (Ardea purpurea) passa sobrevolant els camps cap a Torre Ferrana. Avanço una mica més i veig que la cigonya negra aterra en un arrossar. Munto el telescopi tot pensant que potser podré fer alguna foto xula. Però quan ja ho tinc tot a punt ella alça el vol per anar-se’n al arrossars més allunyats d’on sóc ara. Ja ho diu la guia que les cigonyes negres són tímides, però aquesta ho és extremadament.

Em poso a caminar en direcció a la pista que porta al camp de polo. Als erms de la meva esquerra hi ha un parell o tres de Cogullades vulgars (Galerida cristata) esbatussant-se. Més al fons hi veig una Arpella vulgar (Circus aeruginosus) fent els seus típics vols de caça. També sento uns quants Falciots comuns (Apus apus). Una Xivita (Tringa ochropus) s’aixeca del marge d’un camp d’arròs.

Travesso el canal que discorre paral·lel al camí que et porta al camp de polo i aixeco un Blauet (Alcedo atthis).

Me’n vaig cap al cotxe. Ja va essent hora de tornar cap a casa. Des del camí para en un cartell hi veig un Aligot comú (Buteo buteo).

Aquest serà el darrer ocell que veure avui.

Aligot comú (Buteo buteo). 22/9/2013. Arrossars de Bellcaire.


LLISTAT DE ESPÈCIES:
22/09/2013. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 17:00 a  19:00 hores.

Anas platyrhynchos; Bubulcus ibis; Egretta garzetta; Casmerodius albus; Ardea cinerea; Ardea purpurea, 1 exemplar; Ciconia nigra, 1 exemplar 1er any calendari; Circus aeroginosus, 2 exemplars; Buteo buteo, 2 exemplars; Falco tinnunculus; Rallus aquaticus, 1 exemplar; Tringa ochropus, 1 exemplar; Larus michahellis; Columba livia; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Streptopelia turtur; 1 exemplar 1er any calendari; Apus apus; Alcedo atthis, 1 exemplar; Galerida cristata; Hirundo rustica; Motacilla alba; Motacilla flava; Motacilla cinerea; Cettia cetti; Cisticola juncidis; Pica pica; Corvus corone, 3 exemplars; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Emberiza calandra. 

CICONIA NIGRA.

14/09/2013. ARROSSARS DE BELLCAIRE.

Avui tornaré a anar a l’àrea de l’estany. La darrera vegada hi vaig tenir molt bones sensacions. Em va portar records i sensacions de fa anys. Vull repetir.

Hi arribo que encara no ha sortit el sol i tot just es veu la llum del sol sortint de l’horitzó. Són poc menys de les 7 del matí. M’espero amb les finestres obertes dins del cotxe. Es veu que he despertat un Rossinyol bord (Cettia cetti) que canta des del costat del cotxe. Per sobre la vegetació que a la dreta d’on sóc tanca un dels camps d’arròs apareix la silueta d’un Martinet de nit (Nycticorax nycticorax).

Va fent-se de dia i m’acosto al camp que esta inundat on el darrer dia esperava veure alguna coseta. Però avui he vist el doble del darrer dia: Res de res!!.

Desfaig el camí fins al cotxe i d’allà vaig a buscar uns arrossars seguint un camí que a ma esquerra hi te un petit rec i a l’altra banda una zona amb basses tapades per canyís i a l’esquerra un erm amb herba que s’inunda quan plou. A uns 50 metres hi ha un pont a l’esquerra sobre el rec que porta a uns camps d’arròs. Quan estic a uns 10 metres d’aquest pont (la llum encara no és molt bona), de darrera del canyís s’aixeca un ocell gros amb cames llargues que per la forma la identifico com una cigonya. Me la miro amb els prismàtics i li veig el cap el coll i l’esquena de color negre. És una Cigonya negre (Ciconia nigra)!!. Bona aquesta!. Tot i que se’n coneix el pas post-generatiu pel litoral català no és una espècie molt comuna.

Veig que vola cap a uns camps d’arròs propers que hi ha en direcció el Montgrí s’amaga darrere el canyís. Vaig a veure si la veig parada i puc fer-li una foto. Aquesta decisió marcarà la resta de la sortida.

Ara sóc en uns camps coberts d’herba. El canyís darrera el que s’ha amagat la cigonya negra queda a la meva esquerra, davant meu i cap a la meva esquerra (mig tapats pel canyís) hi ha els arrossars on s’ha refugiat la cigonya. A la dreta, davant meu, segueix el erm on sóc ara i tancant-lo més a la meva dreta una franja d’esbarzers, canyís i un rec. Per no fer-me molt visible i espantar a la cigonya decideixo apropar-me a aquesta tanca vegetal i avançar fins que l’arrossar em queda a la meva alçada.

M’apropo a la tanca i començo a caminar. I si abans ha estat la cigonya negra que m’ha passat just pel davant ara ho fa un Agró blanc (Casmerodius albus). El blanc i el negre, el ying i el yang. Em fa gràcia.

Un desmai em tapa i veig que sobrevolant el rec i la tanca vegetal se m’acosta una Arpella vulgar (Circus aeroginosus). És un jove. Se’m apropa bastant refiat, perquè no em veu. Però quan el desmai ja no és suficient per tapar-me de la seva vista s’espanta i fa un gir de 180 graus allunyant-se tan ràpid com pot. Uns quants metres més enllà, quan ja creu que hi ha prou distància entre el dos recupera el seu vol característic de caça per sobre les mates. A València el coneixen com espolsa mates. Si heu vist el seu vol de caça estareu d’acord amb mi que el nom està molt ben trobat.

Amb aquestes que arribo on volia per tenir una visió total de l’arrossar on s’havia amagat la cigonya negra. Però res. No la veig. Mira que és increïble. Un ocell de més d’un metre d’alçada i no la veig!!. Bé, mentida. La veig quan aixeca el vol d’entre les mates d’arròs i s’allunya encara més d’on sóc. De tota manera encerto a veure que s’ha aturat en el mateix rec que estic seguit darrera un arbre.

M’apropo més a la vegetació que creix en el rec i avanço cap on he vist que s’ha amagat. Des de darrera de l’arbre la veig dins del rec. Munto el telescopi i provo de fer-li fotos. Però sóc incapaç de fer-li una foto bona. I mira que la tinc a prop i que s’hi ha posat bé. Finalment surt volant. L’he pressionada massa i farta s’enlaira cap a la zona de Torre Ferrana.

Com he dit abans la decisió de perseguir la cigonya negra ha marcat el matí. Se m’ha fet tard i he de tornar cap a casa. Per avui he acabat.

No ha estat malament. No sempre es veu una cigonya negra tan bé com la he vista jo avui.

LLISTAT DE ESPÈCIES:
01/09/2013. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 7:00 a  8:45 hores.

Anas platyrhynchos; Nycticorax nycticorax; Egretta garzetta; Casmerodius albus; Ardea cinerea; Ciconia nigra; Circus aeroginosus; Buteo buteo; Falco tinnunculus; Rallus aquaticus; Gallinago gallinago; Tringa ochropus; Larus michahellis; Columba livia; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Streptopelia turtur; Alcedo atthis; Merops apiaster; Coracias garrulus; Upupa epops; Galerida cristata; Hirundo rustica; Cettia cetti; Cisticola juncidis; Sylvia melanocephala; Pica pica; Corvus corone; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Emberiza calandra.