UN RECORD DE L'ANTIC ESTANY DE BELLCAIRE.

10/03/2013. ARROSSARS DE BELLCAIRE.

Avui, que tinc més temps per voltar que ahir, faré un itinerari una mica més llarg. Deixaré el cotxe prop de Torre Ferrana. Passaré pels erms que hi ha al darrera d’aquesta masia, donaré un cop d’ull als erms que queden tancats pel Rec de Cinyana al sud i per un rec més petit a l’est. Travessaré el Rec de Cinyana i seguiré pel camí enmig dels arrossars ja de tronada cap on he aparcat el cotxe. Arribaré a la caseta de la bomba i d’allà al cotxe i cap a casa.

Arribo a la mateixa hora que ahir, més o menys. I només baixar la finestreta del cotxe em sorprèn un cor de ocells de diferents espècies cantant (dawn chorus en diuen els anglesos). Entre aquest cor puc identificar Tord (Turdus philomelos), Merla (Turdus merula), Pit-roig (Erithacus rubecula), no podia faltar la Cogullada (Galerida cristata) i entre els matolls en les primeres pendents del Montgrí Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) i el típic “txarrup” de la Tallareta cuallarga (Sylvia undata).

Em poso a caminar a tres quarts de set del matí. Aixeco algunes Titelles (Anthus pratensis) dels erms pels que passo. Tot seguit em ve al cap la Piula gola-roja, però encara és un pèl d’hora. Hauré d’esperar al mes que ve. Huum !!.

Amb aquest pensaments estic quan del arbre sec que tanca la filera de xipresos s’aixeca un Xoriguer comú (Falco tinnunculus). Per associació em ve al cap el Xoriguer petit. Amb aquest si que ja puc començar a estar alerta !. Ja es comença a veure per aquestes dates. Estaré pendent i controlaré el xoriguers que vegi.

Un moviment al terra uns quants metres per davant d’on sóc em fa tornar a la realitat. Són uns ocells força grossos. Aixeco els prismàtics i tinc al davant un parell de Grives (Turdus viscivorus). Aixequen el vol per anar a parar-se a les branques d’uns arbrets que hi ha una mica més endavant i a la dreta. Els veig les axil·lars i, per si tenia algun dubte, acabo de confirmar la correcta identificació. Amb aquestes que 4 exemplars més es posen en el meu camp de visió.

Avanço i entro en uns camps voltats de canyís. En veure’ls colgats d’aigua penso que l’antic estany que ocupava aquesta àrea, ara dessecat per a cultivar-hi arròs, devia ser com aquests camps però a l’engròs. Quina llàstima que no ens hagi arribat en la seva plenitud.

 

10/3/2013. Sobrestany. Possiblement l'estany de Bellcaire
devia tenir un aspecte semblant. Més gran, però.

 

10/3/2013 Sobrestany. Un altre aspecte de l'antic estany de Bellcaire.



Un ocell gros aturat en un arbre a l’altre banda dels erms em desperta dels meus somnis. Munto el telescopi, enfoco cap a l’ocell. És una esplèndida Arpella vulgar femella adulta (Circus aeroginosus). Aguanta al lloc fins que sóc a mig camí. Ja no aguanta més i alça el vol allunyant-se de mi tan de pressa com pot. Del canyís que creix al Rec de Cinyana van enlairant-se diversos Repicatalons (Emberiza schoeniclus).



10/3/2013. Circus aeroginosus. Sobrestany. Una femella adulta.

Des del pont que travessa el rec i mig amagat entre la bardissa observo els arrossars que s’estenen davant meu. Tres Ànecs collverds (Anas platyrhynchos) em veuen i alcen el vol fent tant soroll com poden espantant un grup de moixons que estaven a terra alimentant-se entre la Ravenissa blanca florida com si fos primavera. Ben pensat la primavera ja és això !. Ja s’estan veient orenetes, àligues marcenques.... Caram! Si estic sentit una Puput (Upupa epops). Ara si que puc dir que la primavera és aquí.

 

Munto el telescopi i espero a que els moixons tornin al camí a menjar. No triguen massa a sortir del canyar de l’altre banda del canal on s’han amagat. Ara n’hi ha 5 o 6 al descobert. Són Repicatalons. Hi ha un mascle amb el cap negre, negre. Maquíssim. Intento fer-li una foto, però entre el que es mou ell i el que jo moc el mòbil és impossible fer una foto amb un mínim de qualitat. Desisteixo. Llàstima!.

Em passo una bona estona escombrant amb el telescopi (sentit figurat) els arrossars. No hi veig cap limícola, però si uns quants moixons cercant-hi llavors o insectes. Hi ha una mica de tot: els Pinsans (Fringilla coelebs) són els més nombrosos. També hi ha alguns Repicatalons. Algun Grasset de muntanya (Anthus spinoletta) i Cogullades vulgars. I anant i venint dels camps al canyar hi ha alguns Pardals (Passer domesticus), Pardals xarrecs (Passer montanus), Caderneres (Carduelis carduelis) i algun Gafarró (Serinus serinus).

10/3/2013. Fringilla coelebs. Arrossars de Bellcaire. Femella.

 

Amb aquestes que sento el cant d’un limícola que reconec com un Becut (Numenius arquata). Aixeco els ulls del telescopi just a temps de veure’l parar-se en uns camps llunyans més enllà del límit dels arrossars.

Em poso a caminar pel camí que passa pel centre dels arrossars en direcció a la caseta de la bomba. Vaig veient i sentint Aligots (Buteo buteo) i Xoriguers comuns. Aixeco algun Becadell (Gallinago gallinago) però molt pocs comparat amb els d’ahir. Potser els agraden camps més amagats i no tant exposats. No ho sé.

Arribo a la caseta. Munto el telescopi. En els camps on he vist que s’aturava el Becut, hi veig 4 Bernats pescaires (Ardea cinerea) acompanyats de diversos Gavians argentats (Larus michahellis).



En el cable que surt de la caseta hi ha 4 Gratapalles (Emberiza cirlus) aturats. Hi ha 3 mascles i una femella. Es veu que a els emberiza els agrada aquest cable. Sempre els trec parats aquí.  

Vaig cap el cotxe, però enlloc de seguir pel camí hi vaig pel marge d’un camp. Haure de saltar un rec petit però vull donar un darrer cop d’ull als erms de darrera de Torre Ferrana. Quan surto del rec, en unes branques d’un arbre hi veig un ocell parat. Aixeco els binocles i hi veig un Cruixidell (Emberiza calandra). I uns tres o quatre ocells més que arriben volant i es paren en unes branques de la dreta. Me’ls miro. EI!! Són Pardals roquers (Petronia petronia).

  

10/3/2013 Galerida cristata. Arrossars de Bellcaire.



Intento fer-los una foto, però quan ho tinc tot a punt ja han marxat. Lògic. Només un ocell un pèl ruc s’exposaria a aquella andròmina que munto. Per sort no ha sigut del tot inútil. En un camp més enllà hi veig una Cogullada vulgar. Està en un camp que queda una mica a contra llum i les herbes estan cobertes de rosada que llueix amb els rajos del sol. Em sembla que no quedarà una foto massa bonica. De tota manera ho provo. Vosaltres em direu que us sembla.

  

10/3/2013. Galerida cristata. Arrossars de Bellcaire.

LLISTAT DE ESPÈCIES:



10/03/2013. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 6:45 8:45 a hores.



Anas platyrhynchos; Bubulcus ibis, 4 exemplars; Egretta garzetta; Ardea cinerea, 4 exemplars; Circus aeroginosus, 1 femella adulta; Buteo buteo, 3 exemplars; Falco tinnunculus, 3 exemplars; Rallus aquaticus; Vanellus vanellus; Numenius arquata, 1 exemplar; Gallinago gallinago; Chroicocephalus ridibundus; Larus michahellis; Columba livia domestica; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Upupa epops, 1 exemplar; Picus viridis, 2 exemplars; Galerida cristata; Alauda arvensis, 2 exemplars; Anthus spinoletta; Anthus pratensis; Motacilla alba, 2 exemplars; Erithacus rubecula; Phoenicurus ochruros, 1 exemplar; Saxicola torquata, 1 exemplar; Turdus philomelos; Turdus viscivorus, 6 exemplars; Turdus merula; Sylvia melanocephala; Sylvia undata, més de 2 exemplars; Cisticola juncidis; Cettia cetti; Parus major; Cyaniste caeruleus; Pica pica; Corvus corone; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Petronia petronia, més de 2 exemplars; Fringilla coelebs; Carduelis carduelis; Carduelis chloris; Serinus serinus; Emberiza cirlus, 3 mascles i 1 femella; Emberiza calandra.

RALLUS AQUATICUS I ALOPOCHEN AEGYPTIACA.

9/03/2013. ARROSSARS DE BELLCAIRE.

Som al mes de març i la primavera ja és aquí. Oficialment no però és la sensació que tens quan surts a l’aire lliure.

A l’Empordà ja s’han vist els primers migrants, entre d’altres Cucut reial (Clamator glandarius), Tètol cuanegre (Limosa limosa), Batallaire (Philomachus pugnax), Orenetes vulgars i cuablanques (Hirundo rustica – Delichon urbicum), Àliga marcenca (Circaetus gallicus). I 2 espècies de Polles: Polla pintada (Porzana porzana) i Rascletó (Porzana parva). El mes de març s’inicia el pas del gènere Porzana a les nostres contrades. Així és que cal estar alerta.

Amb aquesta idea surto avui. Alerta per les Porzana. El que passa és que al arrossars de Bellcaire no hi ha gaires llacunes de poca profunditat. En tot cas alguna de petita. Aquestes basses són les que prefereix aquest gènere.

El sol surt pels voltants de les 7 del matí. Això vol dir que tindré gairebé dues hores per voltar. Així és que canviaré d’estratègia en relació al darrer dia que vaig venir. No em quedaré aturat prop del cotxe mirant els arrossars colgats d’aigua sinó que faré un petit itinerari.

La veritat és que estic bastant excitat. Fa més de 2 mesos que no surto, de veritat, a veure ocells i com deia abans ja estan arribant els migrants.

Vaig cap als arrossars que queden més a prop de la carretera que porta de L’Escala a Bellcaire. Arribo d’hora (6:30) i espero a que la llum solar sigui suficient per veure els ocells.

6:45. Com és habitual els primers ocells que sento són les Cogullades vulgars (Galerida cristata) Em poso en marxa. Ja m’hi veig. Escombro els arrossars que queden entre la meva posició, la carretera i Mas Llacer. No hi veig res tret d’alguns Gavians argentats (Larus michahellis) i un Aligot comú aturat en un arbre al marge esquerra dels arrossars. M’acosto una mica més al marge de l’arrossar i un parell de Becadells (Gallinago gallinago) alcen el vol. Segueixo buscant amb el telescopi i no veig res més.

Em giro i en un canal que em queda just al davant veig un Rascló (Rallus aquaticus). Subidón d’adrenalina !!. Està bé. No és una porzana, però sempre m’han agradat aquest ocells no massa fàcils de veure. A l’altra banda d’aquest canal hi ha unes basses envoltades de canyís. Vaig a veure que hi trobo.

Mentre estic entretingut amb un Trist (Cisticola juncidis) i cercant amb el telescopi en uns arrossars, sento un reclam d’anàtid que no he sentit mai abans. Deixo el telescopi, agafo els binocles i em giro amb el temps just de veure 3 Oques d’Egipte (Alopochen aegyptiaca) que s’han aixecat d’uns camps inundats amb un parell de dits d’aigua i amb canyissars no molt  espessos. Seguiré en aquella direcció passant entre el canyissars i els camps inundats. Se m’aixequen un parell o tres de Titelles (Anthus pratensis).

Ara sóc davant d’uns altres arrossars plens d’aigua. Cap al fons veig que uns Becadells salten volant al camps del costat. Munto el telescopi i busco limícoles. Trobo dos Becadells més però cap limícola més. Al fons hi ha un Aligot comú (Buteo buteo) aturat en un arbre.

9/3/2013. Aligot comú (Buteo buteo).

 Cap al fons, sobrevolant els camps més propers al Montgrí hi veig una mascle adult d’Arpella vulgar (Circus aeroginosus) i més enllà una Arpella pàl·lida (Circus cyaneus) en plomatge tipus femella.



Entre una cosa i l’altre ja és hora d’anar tornant així és que agafo el camí que passa pel camp de polo i et porta fins a la carreter de Bellcaire. Hi ha uns desmais on trec la Mallerenga carbonera (Parus major) i Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus). Mentre camino cap al cotxe un grup de 5 Esplugabous (Bubulcus ibis) i 6 Martinets blancs (Egretta garzetta) passen volant cap a L’Escala.

Quan arribo al cotxe, en uns arbres propers hi ha un grup de Pardals comuns (Passer domesticus), Pardals xarrecs (Passer montanus) i  Cruixidells (Emberiza calandra).

Plego veles i camí de casa amb el cotxe, en uns arrossars propers a Bellcaire hi trobo 2 Corb marins grossos (Phalacrocorax carbo) aturats en uns terrossos de fang. Em sorprèn veure’ls aquí perquè no crec que busquin menjar en els arrossars. En el mateix camp però més proper al cotxe trobo un Grasset de muntanya sortint del plomatge d’hivern amb el pit ja gairebé totalment rosa i amb algunes plomes grises, romanents de les llistes del pit del plomatge hivernal.



9/3/2013 Aligot comú (Buteo buteo).



LLISTAT DE ESPÈCIES:

9/03/2013. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 6:45 a 8:15 hores.

Alopochen aegyptiaca, 3 exemplars; Anas platyrhynchos; Phalacrocorax carbo, 2 exemplars; Bubulcus ibis, aprox. 5 exemplars; Egretta garzetta, 6 exemplars; Ardea cinerea, 2 exemplars; Circus aeroginosus, 1 mascle adult; Circus cyaneus, 1 exemplar tipus femella; Buteo buteo, aproximadament 6 ex.; Falco tinnunculus, aproximadament 2 exemplars;  Rallus aquaticus, 1 ex.; Gallinago gallinago, més de 10 exemplars; Vanellus vanellus; Chroicocephalus ridibundus; Larus michahellis; Columba livia domestica; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Picus viridis, 1 exemplar; Galerida cristata; Anthus spinoletta; Anthus pratensis; Motacilla alba; Erithacus rubecula; Cisticola juncidis; Cettia cetti; Parus major; Cyanistes caeruleus; Pica pica; Corvus corone; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Fringilla coelebs; Carduelis carduelis; Carduelis chloris; Serinus serinus; Emberiza schoeniclus; Emberiza calandra.

RIU, PERÒ NI FLUVIÀ, NI MUGA, NI TER…BESÒS.

24/02/2013. PARC FLUVIAL RIU BESÒS.
  

No es pot dir que la sortida d’avui sigui pròpiament per veure ocells i per tant no donaria com per fer una crònica. Però és que fa tant de temps que no surto que sembla que el bloc estigui abandonat.

Com comentava en la darrera entrada estic emprenyat com una mona. Jo calculava estar uns 15 dies sense pujar a l’Empordà i al finals ha estat més d’un mes.

Havíem de pujar però amb les previsions del temps que donaven han fet que ens acovardíssim i al final no hem pujat (pressions familiars).

Molt malament!. Des del punt de vista ornitològic una decisió pèssima. Semblant a la de Lincoln d’anar al teatre. Aquest cap de setmana ha estat espectacular a l’Empordà. Ja la setmana passada es treien els primers migradors: Cucut reial (Clamator glandarius) i Tètol cuanegre (Limosa limosa) i una Polla pintada (Porzana porzana). Però aquest cap de setmana han tret un munt de migradors: Oreneta vulgar (Hirundo rustica), Oreneta cuablanca (Delichon urbicum), Batallaire (Philomachus pugnax), Capó reial (Plegadis falcinellus). Però també i segurament per les baixes temperatures d’aquest cap de setmana als Arrossars de Pals s’han tret nombrosos Pinsans mecs (Fringilla montifringilla). I més de 6 Cueretes blanques endolades (Motacilla alba yarrellii) a Castelló d’Empúries!!!!. La cita d’aquesta subespècie amb més exemplars involucrats des de que es porta registre. Aquesta subespècie de cuereta blanca és típica de les Illes Britàniques.

Jo, en canvi, misèria i companyia. Només arribar al parc fluvial del Besòs a Santa Coloma de Gramenet ja he vist un munt de Gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus), de diverses edats i estadis de plomatge. Primer hivern avançant a primer estiu, adults en plomatge d’hivern avançant a estiu. Ha estat bé. He pogut fer un “monogràfic” de ridibundus. Per cert a les Gavines rialleres els agraden les galetes “principe”.

Les bardisses de l’altra riba del riu estaven plenes de Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) acompanyats d’algun Rossinyol bord (Cettia cetti). També hi havia alguna Polla d’aigua (Gallinula chloropus).

De la riba, sota un pont, s’ha enlairat una Xivitona (Actitis hypoleucos) i se’n anat volant riu avall. Una sorpreseta als tres ponts que hem anat passant per sota. Roquerols (Ptyonoprogne rupestris). No me’ls esperava.

I poca cosa més. Només esperar que arribi el cap de setmana del 9 i 10 de març per pujar a l’Empordà.

Gavina riallera. Chroicocephalus ridibundus. Alguns plomatges comentats.  24/02/2013. Parc Fluvial Riu Besòs. Santa Coloma de Gramenet. Exemplar en vol. Individu en plomatge de 1er hivern. Mostra franja terminal caudal negre. Secundàries i terciàries també negres. Grans cobertores (GGCC) marcades de marró. El cap presenta el típic disseny hivernal. 24/02/2013. Parc Fluvial Riu Besòs. Santa Coloma de Gramenet. Exemplar nedant. Individu en plomatge de 1er hivern. Grans cobertores (GGCC) marcades de marró. El cap presenta el típic disseny hivernal. 24/02/2013. Parc Fluvial Riu Besòs. Santa Coloma de Gramenet. Exemplar adult en vol. Cua totalment blanca, sense cap franja. Secundàries, terciàries i GGCC sense negre ni marró. El disseny estival del cap s’aconsegueix pel desgast de les puntes blanques de les plomes. En aquest exemplar el desgast, i per tant la consecució del patró cefàlic estival, està força avançat.

LLISTAT DE ESPÈCIES:

24/02/2013. Parc Fluvial Riu Besòs – Santa Coloma de Gramenet. De 11:00 a 13:45 hores.

Ànec collverd (Anas platyrhynchos); Polla d’aigua (Gallinula chloropus); Xivitona (Actitis hypoleucos); Gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus); Gavià argentat (Larus michahellis);  Colom roquer domèstic (Columba livia var. domestica); Roquerol (Ptyonoprogne rupestris); Titella (Anthus pratensis); Cuereta blanca (Motacilla alba); Pit-roig (Erithacus rubecula); Merla (Turdus merula); Rossinyol bord (Cettia cetti); Mosquiter comú (Phylloscopus collybita); Garsa (Pica pica); Estornell vulgar (Sturnus vulgaris); Pardal comú (Passer domesticus); Cadernera (Carduelis carduelis).

MALA CARA.

19/01/2013. ENLLOC. ESCRIC DES DE BARCELONA.
  

Tinc una excompanya de feina que quan el dilluns al matí ens retrobàvem al despatx, per la cara que feia jo, ja sabia si havia anat el cap de setmana a veure ocells o m’havia quedat a Barcelona. No fallava mai.

Si m’hagués vist aquest matí hagués flipat. Dec fer una cara horrible (més de la que ja faig habitualment). Fa 15 dies que no surto a veure ocells. I la setmana que ve tampoc ho faré. És a dir que quan torni a sortir, el 2 de febrer, si no hi ha cap contratemps, farà quasi 1 mes des de la darrera vegada que vaig sortir al camp.

No ho podré resistir. Si aquest cap de setmana estava de mala llet (ja em perdonareu l’estirabot però és que la situació se’l mereix. I de més grossos fins i tot!) d’aquí a dues setmanes no se’m podrà ni parlar. Hauré de fer esforços per a no agredir a la gent que em parli.

Per cert!. Si per Barcelona veieu algú amb cara de pocs amics saludeu-lo. Teniu molts números de que sigui jo. Prometo no saltar-vos al coll!.

PHOENICURUS OCHRUROS.

4/01/2013. ARROSSARS DE BELLCAIRE.

Si fa no fa avui arribo a la mateixa hora que ahir. Avui no bufa la tramuntana i la temperatura és 4 graus més baixa que ahir.  Millor que no bufi el vent encara que faci més fred.

No surto del cotxe fins a les 8:15 aproximadament. És estrany però avui no sento cap Cogullada vulgars (Galerida cristata). Avui faré més o menys el mateix que vaig fer ahir. No em moure de prop del cotxe doncs no tinc massa temps per desplaçaments. Prefereixo aprofitar tot el temps buscant ocells.

Avui també hi ha força Grassets de muntanya (Anthus spinoletta), als arrossars colgats, als cables que arriben fins a la caseta, volant cap a aquí i cap allà... M’acosto al canal proper a la caseta i amb el binocles escombro els arrossars de l’altre banda. Com ahir. Avui, però, hi ha 4 Agrons blancs (Casmerodius albus) junt amb 4 Bernats pescaires (Ardea cinerea).

Hi ha un munt d’Aligots comuns (Buteo buteo). Pel cap baix n’he comptat uns 10 individus.

Com ahir, va arribant un estol de Gavians argentats (Larus michahellis) i Gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus). Alguns dels gavians es dediquen a pescar crancs de riu americans.

Arrossars de Bellcaire. 3/1/2013.

Ara em giro cap als camps que he deixat darrera i a la dreta meu. Amb el binocles escombro els camps més llunyans. Mira-te’l!! El mascle d’Arpella pàl·lida (Circus cyaneus) passa volant baix pels camps més enllà dels arrossars. Em sembla que li posaré nom. Darrerament el veig cada dia. El que no veig són arpelles. On deuen ser?

Començo a sentir estols de fringíl·lids. Pinsà comú (Fringilla colelebs), Cadernera (Carduelis carduelis), alguns Passerell (Carduelis cannabina). Em sembla que venen també de les pinedes del Montgrí. Comencen a baixar als arrossars i als seus marges per buscar menjar. També s’hi ajunten Pardals comuns (Passer domesticus) i Pardal xarrec (Passer montanus).

Se’m fa tard i no vull distreure’m massa, així és que em centro a escombrar els arrossars propers a veure que hi trec. Grassets de muntanya i cueretes blanques. Mentre passo amb el telescopi veig una taca groga mal enfocada. Tiro enrere i la centro al camp de visió del telescopi. Giro la rosca i ara si. Ara ja la tinc ben enfocada. És una Cuereta torrentera (Motacilla cinerea). Una cuereta blanca l’empaita i les dues desapareixen corrent darrera un terròs de l’arrossar.

Segueixo escombrant el camp amb el telescopi i sobre d’un terròs hi veig una Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). És un mascle de la subespècie gibraltarensis.

Cotxa fumada. Phoenicurus ochruros gibraltarensis / Ph. o. aterrimus A la Península Ibèrica hi podem trobar 2 subespècies de Cotxa fumada. Son les subespècies Phoenicurus ochruros gibraltarensis i Ph. o. aterrimus. La primera es distribueix per l’oest i el centre d’Europa, mentre que la segona ho fa per la Península Ibèrica i el Nord d’Àfrica. Pel que fa a Catalunya la subespècie que hi és present és la gibraltarensis. Les observacions de la subespècie aterrimus han de ser homologades pel Comitè Avifaunístic de Catalunya (CAC). De tota manera només els exemplars mascles adults es poden atribuir a una o altra subespècie. Els trets diferenciadors són els següents: Phoenicurus ochruros aterrimus:   ·         Parts superiors , escapulars i grans cobertores d’un negre profund. ·         Corona gris ben definida que contrasta amb el clatell que és de color negre (a diferència de Ph. o. gibraltarensis). ·         Parts inferiors d’un negre llustrós fins al ventre que és blanquinós. Infracobertores caudals vermelloses. Aquestes dues característiques (ventre i infracobertores caudals) són compartides amb gibraltarensis. ·         Panell alar blanc gran però difús creat pels marges blancs de les 3àries i 2àries. A l’estiu pot desaparèixer pel desgast de les plomes. Phoenicurus ochruros gibraltarensis:   ·         Gola i pits negres que es van aclarint gradualment convertint-se en gris fosc a la panxa i gris clar al ventre arribant a blanquinós. Infracobertores caudals rogenques. ·         Corona i clatell grisos que es van enfosquint gradualment fins arribar a les parts superiors que són gris més fosc. ·         Panell alar similar a aterrimus. A l’estiu pot desaparèixer pel desgast de les plomes.

Segueixo cercant en aquest camp prop del marge. Està ple de Grassets de muntanya (Anthus spinoletta), hi ha cueretes blanques, Repicatalons (Emberiza schoeniclus) i alguns Pardals xarrecs (Passer montanus). També hi ha molts Pinsans (Fringilla coelebs) –segueixo amb la idea de que potser algun dia hi trobaré algun pinsà mec. Però avui no és el dia- i a les herbes del marge hi ha algunes Caderneres (Carduelis carduelis). Sento uns quants Passerells (Carduelis cannabina) que passem volant per sobre meu. Aixeco els ulls del telescopi per veure si els localitzo i en el cable de costum hi ha 5 Gratapalles (Emberiza cirlus), tots ells mascles.

Hora de tocar el dos. Passo amb el cotxe pels camins dels arrossars i vaig aixecant més Grassets de muntanya (avui,com ahir, n’hi ha molts), cueretes blanques, 4 Martinets blancs (Egretta garzetta), però cap cogullada vulgar. A més, ni ahir ni avui he tret el cruixidell !!.

LLISTAT DE ESPÈCIES:

04/01/2013. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 7:15 a 8:45 hores.

Phalacrocorax carbo 1 o 2 exemplars; Egretta garzetta 4 exemplars; Casmerodius albus 5 exemplars; Ardea cinerea 7 exemplars; Circus cyaneus 1 mascle adult; Buteo buteo aproximadament 10 exemplars; Falco tinnunculus 1 exemplar; Rallus aquaticus 1 exemplar; Vanellus vanellus aprox. 50 exemplars en uns camps prop d’Albons; Chroicocephalus ridibundus; Larus michahellis; Columba livia domestica; Columba palumbus; Anthus spinoletta; Anthus pratensis; Motacilla alba; Motacilla cinerea 1 exemplar; Erithacus rubecula; Phoenicurus ochruros gibraltarensis 1 exemplar; Turdus merula; Pica pica; Corvus corone corone 5 exemplars; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Fringilla coelebs; Carduelis cannabina; Carduelis carduelis; Emberiza schoeniclus; Emberiza cirlus 4 exemplars.

QUAN COMENÇARÀ A SORTIR EL SOL MÉS D’HORA?.

3/01/2013. ARROSSARS DE BELLCAIRE.

Avui arribo a les 7:20 del matí (hora oficial). Al termòmetre del cotxe veig que hi marca entre 8 i 10 graus. Que estrany !!. Pensava que faria més fred. Ara veig el perquè en les branques més altes dels arbres del camí. Bufa la tramuntana. Mal rotllo !!!. Avui veuré poca cosa si no encalma.

Com que ara fa setmanes que no vinc i no sé ben bé quan surt el sol i darrerament que he vingut a la caseta de la bomba m’ha donat bon resultat hi torno.

No surto del cotxe fins 40 minuts més tard d’arribar a lloc. No hi ha havia prou llum del sol fins ara. Com darrerament els primers ocells que detecto, per la oïda, són les Cogullades vulgars (Galerida cristata) que canten en el camp de l’esquerra on sóc aparcat.

Arrossars de Bellcaire. 3/1/2013.

Els arrossars estan tot aixafats i colgats d’aigua. Fantàstic per a limícoles. Però em sembla que aquests arrossars no són el millor lloc per veure-hi limícoles. Surto del cotxe però tinc poc més d’una hora per anar mirant ocells i amb el poc moviment que hi veig, em sembla que em moriré de fàstic.

Avui hi ha força Grassets de muntanya (Anthus spinoletta), als arrossars colgats, als cables que arriben fins a la caseta, volant cap a aquí i cap allà... M’acosto al canal proper a la caseta i amb el binocles escombro els arrossars de l’altre banda. Mira que bé!. Hi ha dos Agrons blancs (Casmerodius albus). Sempre m’han agradat. Els trobo molt elegants. En aquests arrossars és un hivernant escàs (n’he comptat fins a 3 exemplars) però regular (cada hivern hi és present).

Prop d’un dels agrons blancs hi ha un Bernat pescaire (Ardea cinerea). I encara un Aligot comú (Buteo buteo). Però estan molt lluny i ni provo de fer una foto.

Amb aquestes que arriba un estol de Gavians argentats (Larus michahellis) i Gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus). Els gavians es dediquen a pescar crancs de riu americans i les gavines es dediquen a menjar a l’altre banda del camí.

Ara que me’n adono, hi ha un munt d’aligots. Ja n’he comptat pel cap baix fins a 6. Però potser n’hi ha més. Ara en veig un altre que ve de les pinedes del Montgrí. És molt pàl·lid, amb unes marques fosques amb forma de coma a la zona carpal. Em ve a la memòria la representació d’un exemplar juvenil amb plomatge clar de la guia del Svensson. Però en aquest cas presenta franja terminal fosca a la cua pel que l’identifico con un adult en plomatge clar.

Començo a sentir estols de fringíl·lids. Pinsà comú (Fringilla colelebs), Cadernera (Carduelis carduelis), alguns Passerell (Carduelis cannabina) i alguns Verdum (Carduelis chloris). Venen també de les pinedes del Montgrí comencen a baixar als arrossars i als seus marges per buscar menjar. També s’hi ajunten Pardals comuns (Passer domesticus) i Pardal xarrec (Passer montanus).

Torno a mirar cap als arrossars on hi ha els gavians i les gavines. En un dels camins que separen els camps hi ha un altre rapinyaire que a primer cop de vista em sembla un aligot. Potser inconscientment reconec que hi ha alguna cosa que no s’adiu amb aquesta espècie i decideixo mirar-lo amb el telescopi tot i que segueixo creient que és un aligot. Ja el tinc enfocat amb el telescopi. Sembla que en uns marges ha vist un estol de passeriformes i la gana li apreta. Aixeca el vol cap als marges on hi ha l’estol. Primera cosa que no em quadra amb aligot comú: carpó de color blanc. Segona cosa: ales primes i llargues. Tercera cosa: pit i infracobertores alars de color rovell. És un exemplar juvenil d’Arpella pàl·lida (Circus cyaneus). Quan arriba prop de l’estol fa una “tombarella” a l’aire, com si es tractés d’un avió fent acrobàcies, per caçar algun del passeriformes que s’han quedat a terra darrera d’ell. Aquesta és la cinquena cosa. Sempre m’ha agradat veure els Circus fent acrobàcies darrera de les seves preses.

Es va fent l’hora de tornar cap a casa. Faig un darrer cop d’ull a l’arrossar que tinc al davant. Està ple de Grassets de muntanya (Anthus spinoletta), hi ha 3 Cueretes blanques (Motacilla alba), Repicatalons (Emberiza schoeniclus) i alguns Pardals xarrecs (Passer montanus) i 5 Gratapalles (Emberiza cirlus), tots ells mascles, als cables.

Passo amb el cotxe pels camins dels arrossars i vaig aixecant més Grassets de muntanya (avui n’hi ha molts), cueretes blanques, un parell de Martinets blancs (Egretta garzetta). Aligots (crec que avui n’hi ha uns 9 ó 10). Sembla que Sobrestany els agrada.

Quan vaig per la carretera que porta a Sobrestany des de Bellcaire, als arrossars del Mas hi veig 2 Agrons blancs més. No són els que he deixat enrere. Així és que avui n’he vist 4. Aquests arrossars sempre m’han fet bona impressió però no m’hi acosto mai perquè estan molt a prop de la carretera. La propera vegada potser m’hi acosto a veure que hi veig.

Em quedo amb la sensació de que si hagués estat més temps hagués tret més ocells, de tota manera no ha estat malament.

Ja prop d’Albons en uns cables hi ha un Xoriguer comú (Falco tinnunculus),i ens uns conreus propers hi veig un rapinyaire fent passades rasants sobre el terra. Quan remunta d’una d’aquetes passades l’identifico con una Arpella pàl·lida mascle (Circus cyaneus). L’arpella pàl·lida és un rapinyaire que com a hivernant  a Catalunya és escàs però que com en el cas de l’agró blanc li agrada passar l’hivern a l’Empordà (digues-li burro!).

La darrera vegada també vaig treure un exemplar mascle adult i un juvenil d’arpella pàl·lida. Seran els mateixos?

Una mica més endavant hi ha un estol d’uns 40 o 50 exemplars de Fredeluga (Vanellus vanellus)

LLISTAT DE ESPÈCIES:

03/01/2013. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 7:20 a 8:40 hores.

Phalacrocorax carbo 2 exemplars; Egretta garzetta 2 exemplars; Casmerodius albus 4 exemplars; Ardea cinerea 2 exemplars; Circus cyaneus 1 mascle adult i 1 immadur; Buteo buteo aproximadament 8 exemplars; Falco tinnunculus 1 exemplar; Rallus aquaticus; Gallinago gallinago 1 exemplar; Vanellus vanellus aprox. 50 exemplars en uns camps prop d’Albons; Chroicocephalus ridibundus; Larus michahellis; Columba livia domestica; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Galerida cristata; Anthus spinoletta; Anthus pratensis; Motacilla alba; Erithacus rubecula; Pica pica; Garrulus glandarius; Corvus corone corone 2 exemplars; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Fringilla coelebs; Carduelis cannabina; Carduelis carduelis; Carduelis chloris; Emberiza schoeniclus; Emberiza cirlus.

LARUS MELANOCHEPALUS I LARUS CANUS.

09/12/2012. P.N. AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ – GOLA DEL FLUVIÀ.
  
Arribem a mig matí amb la família al marge sud del Fluvià, una mica més amunt de la Illa de Caramany. Aparquem el cotxe i ens posem a caminar cap a la gola del riu. Bufa una mica de tramuntana. Espero que no ens malmeti el matí.

Només arribar un estol de Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) ens rep en uns arbres tot volant de branca en branca i saltant d’arbre en arbre. En un arbre a l’Illa de Caramany hi ha parats 2 Corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo). Al riu hi ha una Fotja (Fulica atra) tot submergint-se de forma impúdica i emergint-ne encara més, amb el cul pel davant. Es comporta com un gran tap de suro surant a l’aigua.

Més endavant i mig amagats entre el canyissar de la riba hi ha 2 Cabussets (Tachybaptus ruficollis) i alguna Polla d’aigua (Gallinula chloropus).  Al mig del riu hi ha un grup nombrós de Gavines rialleres (Chroicocephalus ridibundus) i Gavians argentats (Larus michahellis).

Seguim endavant i jo tinc l’esperança de treure l’Àliga pescadora. El darrer hivern la vaig veure per aquesta zona 2 vegades (de fet van ser les 2 vegades que la vaig veure l’hivern passat). Però no, avui no la  veure. Resignació.

Arribem a la platja i resseguint la línea de costa en direcció nord (cap a la Rogera) i a no massa alçada passa un estol de 10 ocells que a primer cop de vista penso que són coloms. De tota manera no em quadren com a tal, així és que aixeco el binocles cap a ells i, agradable sorpresa, són 10 Torlits (Burhinus oedicnemus). Bonics. Els segueixo una estona amb els binocles fins que són més enllà de la torre fusta de la Massona.

Aconsegueixo que tothom s’entretingui sense la meva participació cosa que em dóna llibertat per dedicar-me a mirar aquelles gavines que hi ha aturades a la sorra de la platja no gaire lluny d’on som.  N’hi ha una a la meva esquerra i una altra a la meva dreta. La de la meva dreta no veig bé el que és ja que tinc el sol en contra i m’enlluerna. En canvi tinc el sol a favor per observar la de la meva esquerra.

És una Gavina capnegra (Larus melanocephalus). Mida petita, bec gruixudet, cap tacat de negre, te un anell ocular blanc trencat al davant i darrera de l’ull. I no li veig negre a les primàries. M’hi acosto una mica més i es posa a volar sobre el mar fins a l’altra riba del riu. Ara observo perfectament que no te negre a les primàries confirmant, si calia, la correcta identificació com a Gavina capnegra.

Pel Fluvià van baixant fins a la platja alguns exemplars de Gavina riallera. En un tronc que el mar ha portat fins a la platja hi ha un exemplar mascle de Bitxac comú (Saxicola torquatus).

Les rialleres van arribant a la platja i s’aturen a la sorra formant un grup poc compactat. La Gavina capnegra torna de l’altre banda del riu i també es para a la sorra, però es manté allunyada de les rialleres com mantenint la seva independència (són racistes les gavines?).

Ara la gavina que estava a la meva dreta s’ha mogut cap a la banda bona del sol i em permet bones vistes d’ella. Aquesta gavina tampoc s’ajunta a les altres, ni a les rialleres, ni als gavians que hi ha, ni a la capnegra. Hi ha alguna cosa que em diu que no deu ser de cap d’aquestes espècies. Me la miro amb interès.

El primer que em crida la atenció és el bec. No per la mida o la forma si no per la coloració. Te una franja subterminal negre a les dues parts del bec. Ep! Ep! Ep!. No és una gavina de les comunes. No porto la guia però de seguida em venen al cap un parell d’espècies: Larus canus i Larus delawarensis. Te plomatge d’adult, blanc i gris sense cap marró enlloc. El cap presenta llistes grises que no s’estenen més enllà.

No tinc molt present els trets característics per diferenciar-les però el primer que se m’acut és la mida. Larus canus és una mica més gran que les rialleres i capnegra i més petiteta que els gavians argentats, mentre que Larus delawarensis és gairebé de la mida dels gavians. Així és que aquest és el primer tret que tracto d’assegurar. Com que hi ha una parell de rialleres i un gavià més o menys a prop d’on és la gavina en qüestió puc comprovar que la mida és més de riallera que de gavià. Així doncs la mida va a favor de Larus canus.

Un altre tret que em pot ajudar és la extensió del negre a les primàries i els mirallets blancs. Ara doncs toca comprovar aquestes dues característiques. De tota manera a la distància que estic de l’exemplar i tal com està posada en relació a la meva posició no puc veure res.

Abans, però, d’acostar-m’hi provo de fer cutrescoping amb el mòbil i els binocles. Impossible. No hi ha manera d’aguantar els binocles i enfocar amb una ma i mantenir la càmera del mòbil alineada amb els binocles amb l’altra. M’estic posant nerviós i decideixo anar-m’hi acostant poc a poc i fent fotos a veure que en surt. Si hagués portat el telescopi!!.

Agafo els prismàtics i miro cap on és la gavina. Ara, a prop d’ella, hi ha un gavià argentat i un Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis) i entre ella i jo, la gavina capnegra ajaguda sobre la sorra. M’agraden els estols de gavines i xatracs a la platja. Em porten records de les platges del Delta del Llobregat de fa força anys.

Gola del Fluvià. Grup de rialleres i la canus volant (impossible
d'identifrcar a partir d'aquesta foto).

Al parer de la gavina m’hi acosto massa i decideix posar-se a volar. Ara és el moment de fixar-me en la extensió i forma del negre de les primàries i els mirallets blancs!. Poc negre en forma de triangle. Puntes blanques d’aquestes primàries molt petites però un mirallet a la primària més llarga força gran. Aquest tret és el primer que em crida l’atenció quan observo les ales obertes de la gavina. Ho he de verificar amb la guia, però tot em porta a pensar que és una Gavina cendrosa (Larus canus).

Ja és la una de la tarda i hora de tornar cap a casa. De camí al cotxe, a la riba del Fluvià, surt un ocell que s’atura a les branques baixes d’un Tamariu. Enfoco els prismàtics. Bé! És una Cotxa blava (Luscinia svecica). La primera d’aquest hivern.

Arribo a casa. Miro la guia i efectivament la gavina era una Gavina cendrosa (Larus canus). Larus delawarensis és més gran i el mirallet blanc de les primàries és més petit.  D’aquesta sortida i d’una altra feta als arrossars de Bellcaire on una gavina que s’estava tota sola en un camp inundat va resultar ser una gavina corsa en trac la conclusió de que quan vegi alguna gavina apartada del grup me la miri amb “carinyo” Pots ser una espècie interessant.

LLISTAT DE ESPÈCIES:

09/12/2012. P.N. Aiguamolls de l’Empordà – Gola del Fluvià. De 11:30 a 13:00 hores.

Tachybaptus ruficollis 2 exemplars; Phalacrocorax carbo; Bubulcus ibis; Anas platyrhynchos; Buteo buteo; Alectoris rufa 1 exemplar;  Gallinula chloropus; Fulica atra; Burhinus oedicnemus 10 exemplars; Chroicocephalus ridibundus; Larus melanocephalus 1 exemplar; Larus canus 1 exemplars adult en plomatge d’hivern; Larus michahellis; Sterna sandvicensis 1 exemplar; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Picus viridis 1 exemplar; Galerida cristata; Anthus pratensis;  Anthus spinoletta; Motacilla alba; Erithacus rubecula; Luscinia svecica 1 exemplar; Turdus philomelos 1 exemplar; Cettia cetti; Cisticola juncidis; Sylvia melanocephala;  Phylloscopus collybita; Aegithalos caudatus; Parus major; Pica pica; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Fringilla coelebs; Carduelis carduelis; Carduelis chloris; Emberiza cirlus; Emberiza schoeniclus.