La intenció bàsica d’aquest bloc és la d’expressar les meves sensacions quan estic al camp veient ocells. És per tant un bloc força personal, tot i que també inclourà informació de cert interès o utilitat derivada de l’activitat ornitològica.
Ja feia més de tres mesos que no pujava
a l’Empordà i per tant la meva activitat ornitològica havia decaigut molt. Ja
li tenia ganes.
Els dies encara són curts. Si de cas
s’allarguen més per la tarda. Però pel matí segueix sortint el sol tard (8:15
aprox.). De tota manera em llevo a les 6 del matí amb la idea de ser a lloc ja
quan despunti l’alba. Sé que em perdre el millor del matí però per mi no
quedarà.
Així és que arribo una mica abans de
les 7. És fosc com una mala cosa però no fa un fred excessiu (9-10 Cº).
M’espero dins el cotxe que he aparcat prop de la caseta a la riba del Rec
Cinyana on hi ha una bomba d’aigua. Baixo la finestra i em poso a escoltar.
Potser a algun ocell matiner li dona per emetre algun reclam, veu, etc.
Vaig parant l’orella però no se sent
res de res. De cop miro cap un pal de fusta que surt de la caseta i veig que a
la punta s’hi veu una ombra força voluminosa. Encara és negra nit només
trencada per la lluna gairebé plena tapada pels núvols. Agafo els prismàtics i
els enfoco cap a la punta del pal.
Uau!!! La poca llum que hi ha em permet
veure la silueta d’un Duc (Bubo bubo).
No en tinc cap dubte. No l’he vist ni arribar. Perquè ha arribat mentre jo ja
era a lloc. Abans he mirat al pal i no hi havia res.
Agafo el mòbil per provar de fer-li una
foto. Però en la pantalla del mòbil tot és ben negre. Deixo el mòbil i torno a
agafar els binocles. Miro cap a la punta del pal per descobrir que el Duc ja ha
marxat. I ho ha fet com quan ha arribat, sense fer-se notar. Segur que serà
l’ocell del matí.
Va aixecant-se l’albada i els ocells
comencen a despertar-se. Sento un parell de Rasclons (Rallus aquaticus) que criden des del rec. Algun Pit-roig (Erithacus rubecula) emet el seu reclam.
Més enllà sento Becadells (Gallinago
gallinago), algunes Fredelugues (Vanellus
vanellus) i un parell de Xivites (Tringa
ochropus). Hi ha dos Bitxacs (Saxicola
rubicola) que es barallen.
Es va aixecant el dia i el ocells es
tronen més actius. Els Pardals comuns (Passer
domesticus) i els Pardals xarrecs (Passer
montanus) van despertant-se en els canyissars tot fent xivarri. Les Cueretes blanques (Motacilla alba), Titelles (Anthus
pratensis) i Grassets de muntanya (Anthus
spinoletta) van i venem pels arrossars inundats.
Arriba un estol força nombrós de Gavià
argentat (Larus michahellis) i
Gavines rialleres (Chroicocephalus
ridibundus) que s’aturen als arrossars prop d’un grup de 7 Agrons blancs (Casmerodius albus). No recordo haver vist mai un grup tan
gran als arrossars,
Cap al nord i venint volant dels turons
que conformen el massís del Montgrí ve volant un mascle adult d’Arpella
pàl·lida (Circus cyaneus). Es queda als camps de conreus que hi ha al límit
dels arrossars.
No me’n adono i entre una cosa i
l’altre són gairebé tres quarts de nou. És hora de tornar a casa.
És una llàstima perquè ara començava a
animar-se.
LLISTAT
DE ESPÈCIES:
18/01/2014. Arrossars de Bellcaire
- Sobrestany.De 7:30 a 8:45 hores.
07/12/2013. LA VALLENSANA. MONTCADA
I REIXAC (PARC DE LA SERRALADA DE MARINA)
Ara
fa dies (setmanes) que no penjo res al blog. Fa dies que no surto i si ho he
fet ha sigut poca estona i no m’ha vingut de gust fer cap post.
No
és que aquesta sortida sigui res de l’altre dijous, de fet és més aviat poca
cosa per no dir res. Una hora efectiva per la màquia del Parc de la Serralada
de Marina.
Havent
dinat i amb la família col·locada fent les seves coses me’n vaig a veure ocells
(o a provar-ho). No tinc massa temps.
Són més de les tres de la tarda i ara es fa fosc molt d’hora.
Vull
anar prop de la Pedrera Vallensana, bé el que era la pedrera. Fa anys que la
van tancar (en aquest procés hi tinc la meva responsabilitat) i porten un temps
restaurant la zona. De tota manera aquesta antiga pedrera representa un hàbitat
nou a l’àrea (penya-segats per bé que petits) amb algunes espècies típiques
d’aquests hàbitats.
Tinc
molt poc temps i amb la creació del Parc de la Serralada de Marina han tancat
totes les pistes forestals que et deixaven arribar fins ben a prop de la
pedrera amb el cotxe. Així doncs he de trobar algun lloc on pugui arribar-hi
amb el cotxe i sigui prou a prop de La Vallensana.
Normalment
a la pedrera hi accedíem per la vessant del Barcelonès (T.M. de Badalona) però
recordo que per la banda del Vallès pots arribar en cotxe gairebé a La
Vallensana gairebé dalt de tot. Fa molts anys que no hi vaig però recordo una
zona oberta coberta de vegetació
herbàcia (gramínies) amb alguns matolls i pins esparsos. Tot i que deu
estar molt canviat pel pas del temps i que no hi sé arribar exactament amb el
cotxe crec que serà la millor opció.
Així
és cap allà que vaig.
Com
us deia, no conec massa bé com arribar a on vull i com sempre passa, i si no
pregunteu-li al Murphy i a la llei que porta el seu nom, al final no arribo on
vull. En línia recta no m’he quedat molt lluny, però la orografia també hi diu
la seva.
M’he
d’enfilar muntanya amunt, per caminets (per dir-ne d’alguna manera) de sauló
que fan que retrocedeixi més que no avanço. Finalment arribo a una pista que em
porta on vull. No cal dir que arribo a la pista suant i havent-hi esmerçat un
temps preciós.
Fins
aquí amb prou feines he tret res. Dues Cueretes blanques (Motacilla alba), Pardals comuns (Passer domesticus) i Pit-roig (Erithacus
rubecula). Agafo aire i mentre tant trec el fringíl·lids: Caderneres (Carduelis carduelis), Pinsans (Fringilla coelebs) Verdum (Carduelis chloris) i Gafarrons (Serinus serinus).
Seguint
per la pista cap amunt (fa pujada) vaig traient altres espècies. Tallarol
capnegre (Sylvia melanocephala),
Tallareta cuallarga (Sylvia undata),
Pardal de bardissa (Prunella modularis).
I saltant d’un matoll sec cap a cobert una Esparver (Accipiter nisus). I a sobre dels penya-segats artificials de la
pedrera hi ha uns 6 exemplars de Roquerol (Ptyonoprogne
rupestris). Evidentment aquesta espècie és present en aquesta àrea gràcies
a la pedrera. Si no fos pels roquissars artificialment produïts per
l’explotació no trobaríem el roquerols aquí. La primera notícia de roquerols en
aquesta zona es remunta a principis de la dècada de 1990 quan a més de la seva
presència vàrem confirmar la seva cria (un parell de nius amb polls. Salva
López com. pers.).
I
a part d’això res més. La meva intenció era passar dins el recinte de
l’explotació però al estar envoltat d’una tanca em va ser impossible. Volia
explorar els roquissars tot cercant merla blava i alguna altre espècie
relacionada amb medis rocosos.
Així
és que una hora després d’haver arribat me’n entorno cap a casa. El sol s’està
ponent i el lloc tampoc dona per més.
LLISTAT
DE ESPÈCIES:
07/12/2013. La Vallensana (T.M.
Montcada i Reixac – P.N. Serralada de Marina).De 15:50 a 16:50 hores.
Avui vaig a la tarda a veure ocells. I
de forma instintiva torno a anar cap a l’àrea de l’estany. Dic de forma
instintiva perquè sense saber molt bé com em trobo anant-hi.
Quan arribo veig l’àrea que fins la
setmana passada tenia força aigua és mig seca. Només queda un bassal molt
petit. Paro el cotxe, agafo el binocles i escombro la làmina d’aigua. Hi veig
una Cuereta blanca (Motacilla alba).
Hi sento unes quantes Cueretes grogues (Motacilla
flava) i mentre les busco de cua d’ull veig una Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) que s’atura prop del
bassal. Ara només em falta la cuereta citrina...
Em poso a caminar pel camí i en una
torra d’electricitat hi veig moviment. Un parell d’ocells grossos es disputen
la part de dalt de la torre per aturar-s’hi. Un Aligot comú (Buteo buteo) es foragitat per una
Cigonya negra (Ciconia nigra)!!!.
La cigonya s’ho pren amb calma i ho
aprofito per fer les fotos que no vaig poder fer la setmana passada.
Cigonya negra (Ciconia nigra). 22/9/2013. Exemplar de 1er hivern. Arrossars de Bellcaire.
Cigonya negra (Ciconia nigra). 22/9/2013. Exemplar de 1er hivern. Arrossars de Bellcaire.
Cigonya negra (Ciconia nigra). 22/9/2013. Exemplar de 1er hivern. Arrossars de Bellcaire.
Es tracta d’un exemplar de primer any,
és a dir nascut aquest any. Possiblement sigui el mateix exemplar que vaig
veure el passat dissabte 14 de setembre.
Camino pels caminets que tanquen els
arrossars per donar la volta a una petita extensió de canyís. Mentre camino un
exemplar de Agró roig (Ardea purpurea)
passa sobrevolant els camps cap a Torre Ferrana. Avanço una mica més i veig que
la cigonya negra aterra en un arrossar. Munto el telescopi tot pensant que
potser podré fer alguna foto xula. Però quan ja ho tinc tot a punt ella alça el
vol per anar-se’n al arrossars més allunyats d’on sóc ara. Ja ho diu la guia
que les cigonyes negres són tímides, però aquesta ho és extremadament.
Em poso a caminar en direcció a la
pista que porta al camp de polo. Als erms de la meva esquerra hi ha un parell o
tres de Cogullades vulgars (Galerida
cristata) esbatussant-se. Més al fons hi veig una Arpella vulgar (Circus aeruginosus) fent els seus típics
vols de caça. També sento uns quants Falciots comuns (Apus apus). Una Xivita (Tringa
ochropus) s’aixeca del marge d’un camp d’arròs.
Travesso el canal que discorre
paral·lel al camí que et porta al camp de polo i aixeco un Blauet (Alcedo atthis).
Me’n vaig cap al cotxe. Ja va essent
hora de tornar cap a casa. Des del camí para en un cartell hi veig un Aligot
comú (Buteo buteo).
Aquest serà el darrer ocell que veure
avui.
Aligot comú (Buteo buteo). 22/9/2013. Arrossars de Bellcaire.
LLISTAT
DE ESPÈCIES:
22/09/2013. Arrossars de Bellcaire
- Sobrestany.De 17:00 a 19:00 hores.
Avui tornaré a anar a l’àrea de
l’estany. La darrera vegada hi vaig tenir molt bones sensacions. Em va portar
records i sensacions de fa anys. Vull repetir.
Hi arribo que encara no ha sortit el
sol i tot just es veu la llum del sol sortint de l’horitzó. Són poc menys de
les 7 del matí. M’espero amb les finestres obertes dins del cotxe. Es veu que
he despertat un Rossinyol bord (Cettia
cetti) que canta des del costat del cotxe. Per sobre la vegetació que a la
dreta d’on sóc tanca un dels camps d’arròs apareix la silueta d’un Martinet de
nit (Nycticorax nycticorax).
Va fent-se de dia i m’acosto al camp
que esta inundat on el darrer dia esperava veure alguna coseta. Però avui he
vist el doble del darrer dia: Res de res!!.
Desfaig el camí fins al cotxe i d’allà
vaig a buscar uns arrossars seguint un camí que a ma esquerra hi te un petit
rec i a l’altra banda una zona amb basses tapades per canyís i a l’esquerra un
erm amb herba que s’inunda quan plou. A uns 50 metres hi ha un pont a
l’esquerra sobre el rec que porta a uns camps d’arròs. Quan estic a uns 10
metres d’aquest pont (la llum encara no és molt bona), de darrera del canyís
s’aixeca un ocell gros amb cames llargues que per la forma la identifico com
una cigonya. Me la miro amb els prismàtics i li veig el cap el coll i l’esquena
de color negre. És una Cigonya negre (Ciconia
nigra)!!. Bona aquesta!. Tot i que se’n coneix el pas post-generatiu pel
litoral català no és una espècie molt comuna.
Veig que vola cap a uns camps d’arròs
propers que hi ha en direcció el Montgrí s’amaga darrere el canyís. Vaig a
veure si la veig parada i puc fer-li una foto. Aquesta decisió marcarà la resta
de la sortida.
Ara sóc en uns camps coberts d’herba.
El canyís darrera el que s’ha amagat la cigonya negra queda a la meva esquerra,
davant meu i cap a la meva esquerra (mig tapats pel canyís) hi ha els arrossars
on s’ha refugiat la cigonya. A la dreta, davant meu, segueix el erm on sóc ara
i tancant-lo més a la meva dreta una franja d’esbarzers, canyís i un rec. Per
no fer-me molt visible i espantar a la cigonya decideixo apropar-me a aquesta
tanca vegetal i avançar fins que l’arrossar em queda a la meva alçada.
M’apropo a la tanca i començo a
caminar. I si abans ha estat la cigonya negra que m’ha passat just pel davant
ara ho fa un Agró blanc (Casmerodius
albus). El blanc i el negre, el ying i el yang. Em fa gràcia.
Un desmai em tapa i veig que
sobrevolant el rec i la tanca vegetal se m’acosta una Arpella vulgar (Circus aeroginosus). És un jove. Se’m
apropa bastant refiat, perquè no em veu. Però quan el desmai ja no és suficient
per tapar-me de la seva vista s’espanta i fa un gir de 180 graus allunyant-se
tan ràpid com pot. Uns quants metres més enllà, quan ja creu que hi ha prou
distància entre el dos recupera el seu vol característic de caça per sobre les
mates. A València el coneixen com espolsa mates. Si heu vist el seu vol de caça
estareu d’acord amb mi que el nom està molt ben trobat.
Amb aquestes que arribo on volia per
tenir una visió total de l’arrossar on s’havia amagat la cigonya negra. Però
res. No la veig. Mira que és increïble. Un ocell de més d’un metre d’alçada i
no la veig!!. Bé, mentida. La veig quan aixeca el vol d’entre les mates d’arròs
i s’allunya encara més d’on sóc. De tota manera encerto a veure que s’ha aturat
en el mateix rec que estic seguit darrera un arbre.
M’apropo més a la vegetació que creix
en el rec i avanço cap on he vist que s’ha amagat. Des de darrera de l’arbre la
veig dins del rec. Munto el telescopi i provo de fer-li fotos. Però sóc incapaç
de fer-li una foto bona. I mira que la tinc a prop i que s’hi ha posat bé.
Finalment surt volant. L’he pressionada massa i farta s’enlaira cap a la zona
de Torre Ferrana.
Com he dit abans la decisió de
perseguir la cigonya negra ha marcat el matí. Se m’ha fet tard i he de tornar
cap a casa. Per avui he acabat.
No ha estat malament. No sempre es veu
una cigonya negra tan bé com la he vista jo avui.
LLISTAT
DE ESPÈCIES:
01/09/2013. Arrossars de Bellcaire
- Sobrestany.De 7:00 a 8:45 hores.
Els dies es van escurçant. El sol cada
dia surt més tard i es pon més d’hora. De tota manera la llum de la tardor és
meravellosa. Fa anys vaig llegir que els ocells percebien la polarització de la
llum solar i aquest fet era un factor que els impulsava a emprendre la
migració.
Com que el temps que tinc no em permet
fer l’itinerari que habitualment segueixo quan vaig a la zona de Torre Ferrana
decideixo canviar. Avui aniré cap al camp de polo i la zona que ens els mapes
anomenen Estany de Bellcaire.
Aquesta àrea és un lloc on,entre els
camps plantats d’arròs, hi ha camps no cultivats. Al costat de la carretera
n’hi ha uns amb algunes basses petites gairebé cobertes pel canyís i alguns espais
oberts amb herba. Més cap als arrossars hi ha una extensió força amplia de
camps inundables coberts d’herba i una altra part coberts amb canyís. Decideixo
anar cap aquí.
Quan hi arribo, encara fosc, amb els
llums del cotxe veig que un dels camps d’herba està ple d’aigua. El cervell em
comença a funcionar pensant quins ocells hi podré veure. L’adrenalina comença a
córrer. Busco un lloc per aparcar-hi i esperar que el sol surti prou per poder
veure-m’hi.
Cap allà les 7 i quart em poso en
marxa. La llum no és prou bona però decideixo anar cap als camps inundats que
he vist en arribar amb el cotxe. M’amago darrera un canyís i munto el
telescopi. Amb els binocles hi dono un cop d’ull i no hi veig res. Ui, ui,
ui!!!! Mal rotllo!. Pot ser que no hi hagi res de res?
Passem 10 minuts i ara que la llum és
millor escombro els camps amb el telescopi. La meva primera impressió és certa.
No hi ha cap ocell. Jo que me les prometia molt felices amb exemplars de
limícoles i cueretes grogues amb el peus en remull.. Doncs res!. Apa!. Toca
moure’s.
Sento Cogullades vulgars (Galerida cristata) i Rossinyol bord (Cettia cetti). Vaig caminant als
arrossars i em passa volant pel davant un Blauet (Alcedo atthis).
Vaig caminant entre arrossars i erms
pels camins enfangats que els separen. No sé per que però em venen al cap
imatges i records de fa molts anys, de quan començava a veure ocells al Delta
del Llobregat a la zona de Les Filipines. Llavors havies de saltar tanques o
passar-les per sota i si et trobaven o t’amagaves o et feien fora. Són
estranyes les connexions de la nostre memòria.
A uns metres per davant meu i a
l’esquerra del camí hi ha una mata de fonoll i un esbarzer al darrera. Hi veig
un passeriforme parat en el fonoll. Està bastant exposat i no es veu nerviós
així és que aprofito per muntar el telescopi. Miro amb el prismàtics i
l’identifico con un exemplar en plomatge de 1er hivern de Bitxac rogenc (Saxicola rubetra).
Darrera, en els esbarzers, s’hi mouen
tres Trist (Cisticola juncidis).
Provo de fer-los una foto però el seu tarannà neguitós no m’ho permet. Vaja !,
que no paren quiets.
Segueixo caminant i davant meu passa
volant una Xivita (Tringa ochropus) i
dels marges d’un camp d’arròs surt volant un Becadell (Gallinago gallinago).
En els cables de electricitat
s’apleguen els Tudons (Columna palumbus)
i els Cruixidells (Emberiza calandra).ambé hi veig 3 Gaig blau (Coracias garrulus).
Vaig tornant cap el cotxe i pel camí hi
veig rastres de Porc senglar (Sus scrofa)
i de Daina (Dama dama).
Petjades de Daina (Dama dama). 10/9/2013. Arrossars de Bellcaire.
Petjades de Daina (Dama dama).
10/9/2013. Arrossars de Bellcaire.
Femta de Daina (Dama dama). 10/9/2013. Arrossars de Bellcaire.
Femta de Daina (Dama dama). 10/9/2013. Arrossars de Bellcaire.
Després de les vacances d’estiu reinicio el
posts al meu blog. La veritat és que he passat una crisi bloguera. He estat
valorant si valia la pena o no seguir amb aquest blog. L’esforç és important i
el seguiment escàs (no em fa res admetre-ho). Finalment he decidit seguir amb
el blog però no hi penjaré les sortides fetes aquest estiu (massa feina i ja
hem tornat a la rutina).
1 de setembre. Per a mi comença la tardor i
la migració. És una relació mental que faig jo i que no és del tot correcte ja
que algunes espècies d’ocells ja fa alguns dies que han iniciat la migració
post-generativa.
Amb aquest pensament al cap surto de casa
un pèl excitat per veure que em trobo avui. Vaig cap a Torre Ferrana.
Així és que quan arribo a Torre Ferrana i
em poso en marxa a les 7 del matí i només he tret un Mussol (Athene noctua) i no se sent cap ocell
intueixo que avui no serà un d’aquells dies de crear afició.
Avui em moure per el camí que discorre
paral·lelament al Rec Cinyana. El dia 22 d’agost hi vaig veure una Boscarla
mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
i una Boscarla dels joncs (Acrocephalus
schoenobaenus) i vull veure si hi trec alguna boscarla més. Així és que em
dirigeixo cal a la caseta de la bomba que hi ha al costat del rec.
De camí sento un Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), veig un Aligot
comú (Buteo buteo) que ve des de les
pinedes del Montgrí i algunes Cogullades vulgars (Galerida cristata).
En arribar a la caseta no he vist
gairebé res i tinc les mans gelades (fa fresca i el trespeus metàl·lic em deixa
les mans glaçades). Augmento la llista amb un Blauet (Alcedo atthis) que ve volant a poca alçada seguint el curs del Rec
Cinyana, però res més.
Blauet (Alcedo atthis). 1/9/2013. Arrossars de Bellcaire.
Blauet (Alcedo atthis). 1/9/2013. Arrossars de Bellcaire.
A més, cap a L’Escala hi ha un senyor
que passeja els gossos pels conreus. Els gossos espanten tot el que troben i el
que no ho espanta el senyor amb els crits que carda als gossos (pesat que
arriba a ser l’home). Cap allà no hi veuré res de res. Ja ho he vist només
baixar del cotxe que avui seria un d’aquells dies que val més oblidar.
Decideixo marxar d’on sóc ara i em poso
a caminar seguint el camí en sentit contrari d’on està el passejador
escridassador de gossos. Aixeco una Cuereta groga (Motacilla flava) que estava aturada entre les herbes que creixen al
camí uns quants metres davant meu. Volant va a parar-se a l’altre extrem del
camp d’arròs sortint del meu camp de visió. Començo a sentir els estols
d’Orenetes vulgars (Hirundo rustica)
que ja comencen el seu viatge cap a l’Àfrica. S’estaran tota l’estona que jo
serè pels arrossars sobrevolant a baixa alçada els camps tot caçant insectes
que els proporcionin l’energia necessària per seguir el seu viatge. Entre elles
hi ha alguna Oreneta cuablanca (Delichon
urbicum).
A l’altra banda del rec comença el
canyís on vaig veure les boscarles però no s’hi mou res tret d’un grup de
Pardals comuns (Passer domesticus) i
Pardals xarrecs (Passer montanus) que
solen aprofitar-lo per a dormir-hi. Un jove de Polla d’aigua (Gallinula chloropus) salta per sobre el
camí de l’arrossar al canal per amagar-se dintre del canyís.
Segueixo endavant però ja no tinc massa
més temps. Si vull arribar a l’hora a casa hauré de pensar en tornar. Però un
“txec, txec” que surt de l’interior del canyís em crida l’atenció i retarda la
tornada. És una Boscarla de canyar (Acrocephalus
scirpaceus). Bé són dues o tres perquè les sento reclamar en tres llocs
diferents. Aquesta espècie també la vaig treure el dia 22. En aquella ocasió
vaig veure el que, per la tonalitat del plomatge marronós càlid dels flancs, jo
diria que eren joves.
Torno enrere pel camí pel que he vingut
esperant treure alguna boscarla migradora. El doble de les que tret abans.
Abans no he tret res, ara trec res de res. Només un Rascló (Rallus aquaticus) evidència la seva
presència amb el seu característic crit.
En els camp que hi ha entre la caseta
de la bomba i el camí que porta a L’Escala hi ha un grup nombrós d’ocells
marrons. Munto el telescopi per identificar-los. El grup està format per
exemplars de 2 espècies: Cruixidell (Emberiza
calandra) i Pardal roquer (Petronia
petronia). N’hi ha un munt dels dos. Recordo que quan vaig veure el primer
pardal roquer als arrossars em va fer molta gràcia. Ara ja me’n fa tanta.
Es paren al cables on la setmana
passada hi havia un jove de l’any de Capsigrany (Lanius senator). Però avui del
capsigrany no se’n veu ni l’ombra.
Capsigrany (Lanius senator). 1/9/2013- Juvenil. Arrossars de Bellcaire.
Capsigrany (Lanius senator). 1/9/2013- Juvenil. Arrossars de Bellcaire.
Com que no hi ha cap ocell que
m’entretingui el retorn, arribo al cotxe amb una mica de temps que aprofitaré
per, amb el cotxe, donar una volta per l’àrea del camp de polo. Així és que cap
allà que me’n hi en vaig.
Pel camí i des del cotxe veig un estol
força gran d’ Estornells vulgars (Sturnus
vulgaris) volant en grup i fent les típiques acrobàcies del estols
d’estornells. Enmig d’ells, però, hi ha un ocell força més gran. Aixeco els
prismàtics i veig un Esparver (Accipiter
nisus) que per la mida deu ser un mascle. En els rapinyaires es dóna una
diferència de mida entre mascles i femelles que és força evident (en algunes
espècies més que en altres). Entre les espècies en que aquest dimorfisme sexual
en la mida és més evident hi trobem el gènere Accipiter (esparver i astor).
El dia comença a animar-se quan ja
marxo!!.
Arribo al camp de polo i giro a la
dreta per anar cap a l’àrea coneguda con l’estany de Bellcaire. Pel camí aixeco
d’un dels recs que porta l’aigua als arrossars una Xivita (Tringa ochropus).
També, dels camps de l’esquerra del
camí, aixeco un passeriforme que va a parar-se a les branques d’un arbre. Aturo
el cotxe i trec el cap per la finestra. És un Bitxac rogenc (Saxicola rubetra). Olé !!. Deu ser un
dels primers de la temporada. A l’Empordà en pas post-generatiu aquesta espècie
comença a veure’s de forma excepcional a mitjans d’agost fins a fer-se comuna
durant la darrera quinzena de setembre i a partir d’octubre torna a fer-se
escassa per a deixar-se de veure cap a finals d’aquest mes.
Ja l’he identificat i ara si que me’n
vaig si no vull arribar tard. Amb aquestes que una Arpella vulgar (Circus aeroginosus) sobrevola el meu
cotxe.
Ja és això. Quan he de marxar s’anima
el dia.
Per la carretera de Bellcaire a Albons,
en uns cables, hi veig un Gaig blau (Coracias
garrulus).
No sé si anar als arrossars, mira que en sóc de previsible, o a la Vall de Santa Caterina. Vaig pensant en això mentre condueixo el cotxe quan al arribar a la carretera de Bellcaire veig una mena de boira que s’escampa per on hi ha la vall.
Una decisió menys que he de prendre. Avui aniré a Sobrestany.
El dia no està molt catòlic. Hi ha força núvols i la boira que m’ha fet decidir a venir als arrossars amenaça en saltar-se els turons que ara la tanquen per arribar-se a la plana.
Mentre em preparo ja vaig fent llista. Oriol (Oriolus oriolus), Merla (Turdus merula), Rossinyol (Luscinia megarhynchos), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Cruixidell (Emberiza calandra) ...
Començo el meu itinerari. Als xiprers hi ha un parell de Verdums (Carduelis chloris) i uns quants Estornells vulgars (Sturnus vulgaris). Quan arribo ala final dels xiprers, en una torre d’electricitat hi veig un mascle de Xoriguer comú (Falco tinnunculus) a l’aguait. Salta a terra tot sortint del meu camp de visió. Quan el torno a veure porta alguna cosa entre les urpes cap al niu. Quan ho veig penso que mai he parat a comptar les parelles i els territoris de xoriguer als arrossars. Avui miraré d’estar alerta.
Segueixo caminant cap al prat de les orquídies però abans d’arribar als roures que el tanquen pel sud (avui passo d’entrar al prat. L’herba està molt alta i no tinc ganes d’haver de treure’m les llavors enganxades als mitjons) es posa a ploure. Mira tu que bé!.
M’amago sota els roures i espero a que escampi una mica per tornar cap el cotxe. Un cop més, avui ja és el segon, la meteorologia decideix per mi. Avui faré la visita en cotxe.
Com que no plou massa i el camí entre els arrossars no està enfangat decideixo travessar-los pel camí. La darrera vegada que ho vaig fer plovent el cotxe anava de banda a banda del enfangat camí i les vaig passar, si m’ho permeteu, putes. Avui, però, no hi ha problema.
Aturo el cotxe sobre el Rec Cinyana al costat de la caseta de la bomba. Al camp del davant hi ha 4 o 5 Esplugabous (Bubulcus ibis) en plomatge reproductor (refuso usar l’expressió plomatge nupcial per la raó que us vaig explicar en el post de la sortida del 2 de juny). A la llera del rec una Cuereta blanca (Motacilla alba) n’empaita una altra.
Més enllà, sobrevolant els camps, passa el mascle d’Arpella vulgar (Circus aeroginosus). És un ocell preciós. Al meu parer els Circus són dels rapinyaires més bonics, tant pel seu plomatge com pel domini que tenen del vol.
Vaig travessant els arrossars fins arribar als horts. A tots els camps hi ha grups de Gavians argentats (Larus michahellis). Però en el que tinc al davant hi sento un crit força característic. Són Cames-llargues (Himantopus himantopus). N’hi ha 2 a l’altre extrem del camp alimentant-se d’insectes. Me’ls miro i intento descobrir si són els de la setmana passada o no. Si ho fossin podria ser que hi criessin. De tota manera, però, anirien una mica tard. Quan comença l’època de cria els arrossars estan secs. Encara no he pogut veure si són o no els de la setmana passada que sento un estol de cames-llargues que s’acosta volant. Em trec els prismàtics dels ulls i veig el grup que ve de L’Escala i baixa al costat dels altres dos. Ara en total n’hi ha 13.
Duren poc al camp. S’acosta l’home que controla el nivell d’inundació dels arrossars disparant trets d’aire comprimit per espantar els ocells que se’ls mengen l’arròs. Surten volant tots 13 i els gavians també.
Vaig cap al camp de polo. No hi trec res tret dels Abellerols (Merops apiaster) al lloc de sempre.
D’aquí vaig al Mas Llacer. Allà hi veig aturats en els cables un parell de Gaig blau (Coracias garrulus) que en veure’m se’n van volant. Darrera d’ells surt un xoriguer comú mascle que estava aturat al sostre del mas.
No hi veig res més de remarcable i me’n torno cap a casa. Avui una mica més d’hora del que és habitual.
