SAXICOLA RUBETRA.

01/09/2013. ARROSSARS DE BELLCAIRE.

Després de les vacances d’estiu reinicio el posts al meu blog. La veritat és que he passat una crisi bloguera. He estat valorant si valia la pena o no seguir amb aquest blog. L’esforç és important i el seguiment escàs (no em fa res admetre-ho). Finalment he decidit seguir amb el blog però no hi penjaré les sortides fetes aquest estiu (massa feina i ja hem tornat a la rutina).

1 de setembre. Per a mi comença la tardor i la migració. És una relació mental que faig jo i que no és del tot correcte ja que algunes espècies d’ocells ja fa alguns dies que han iniciat la migració post-generativa.

Amb aquest pensament al cap surto de casa un pèl excitat per veure que em trobo avui. Vaig cap a Torre Ferrana.

Així és que quan arribo a Torre Ferrana i em poso en marxa a les 7 del matí i només he tret un Mussol (Athene noctua) i no se sent cap ocell intueixo que avui no serà un d’aquells dies de crear afició.

Avui em moure per el camí que discorre paral·lelament al Rec Cinyana. El dia 22 d’agost hi vaig veure una Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) i una Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) i vull veure si hi trec alguna boscarla més. Així és que em dirigeixo cal a la caseta de la bomba que hi ha al costat del rec.

De camí sento un Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), veig un Aligot comú (Buteo buteo) que ve des de les pinedes del Montgrí i algunes Cogullades vulgars (Galerida cristata).

En arribar a la caseta no he vist gairebé res i tinc les mans gelades (fa fresca i el trespeus metàl·lic em deixa les mans glaçades). Augmento la llista amb un Blauet (Alcedo atthis) que ve volant a poca alçada seguint el curs del Rec Cinyana, però res més.

Blauet (Alcedo atthis). 1/9/2013. Arrossars de Bellcaire.

Blauet (Alcedo atthis). 1/9/2013. Arrossars de Bellcaire.

 

A més, cap a L’Escala hi ha un senyor que passeja els gossos pels conreus. Els gossos espanten tot el que troben i el que no ho espanta el senyor amb els crits que carda als gossos (pesat que arriba a ser l’home). Cap allà no hi veuré res de res. Ja ho he vist només baixar del cotxe que avui seria un d’aquells dies que val més oblidar.

Decideixo marxar d’on sóc ara i em poso a caminar seguint el camí en sentit contrari d’on està el passejador escridassador de gossos. Aixeco una Cuereta groga (Motacilla flava) que estava aturada entre les herbes que creixen al camí uns quants metres davant meu. Volant va a parar-se a l’altre extrem del camp d’arròs sortint del meu camp de visió. Començo a sentir els estols d’Orenetes vulgars (Hirundo rustica) que ja comencen el seu viatge cap a l’Àfrica. S’estaran tota l’estona que jo serè pels arrossars sobrevolant a baixa alçada els camps tot caçant insectes que els proporcionin l’energia necessària per seguir el seu viatge. Entre elles hi ha alguna Oreneta cuablanca (Delichon urbicum).

A l’altra banda del rec comença el canyís on vaig veure les boscarles però no s’hi mou res tret d’un grup de Pardals comuns (Passer domesticus) i Pardals xarrecs (Passer montanus) que solen aprofitar-lo per a dormir-hi. Un jove de Polla d’aigua (Gallinula chloropus) salta per sobre el camí de l’arrossar al canal per amagar-se dintre del canyís.

Segueixo endavant però ja no tinc massa més temps. Si vull arribar a l’hora a casa hauré de pensar en tornar. Però un “txec, txec” que surt de l’interior del canyís em crida l’atenció i retarda la tornada. És una Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus). Bé són dues o tres perquè les sento reclamar en tres llocs diferents. Aquesta espècie també la vaig treure el dia 22. En aquella ocasió vaig veure el que, per la tonalitat del plomatge marronós càlid dels flancs, jo diria que eren joves.

Torno enrere pel camí pel que he vingut esperant treure alguna boscarla migradora. El doble de les que tret abans. Abans no he tret res, ara trec res de res. Només un Rascló (Rallus aquaticus) evidència la seva presència amb el seu característic crit.

En els camp que hi ha entre la caseta de la bomba i el camí que porta a L’Escala hi ha un grup nombrós d’ocells marrons. Munto el telescopi per identificar-los. El grup està format per exemplars de 2 espècies: Cruixidell (Emberiza calandra) i Pardal roquer (Petronia petronia). N’hi ha un munt dels dos. Recordo que quan vaig veure el primer pardal roquer als arrossars em va fer molta gràcia. Ara ja me’n fa tanta.

Es paren al cables on la setmana passada hi havia un jove de l’any de Capsigrany (Lanius senator). Però avui del  capsigrany no se’n veu ni l’ombra.

 

Capsigrany (Lanius senator). 1/9/2013- Juvenil. Arrossars de Bellcaire.

Capsigrany (Lanius senator). 1/9/2013- Juvenil. Arrossars de Bellcaire.

Com que no hi ha cap ocell que m’entretingui el retorn, arribo al cotxe amb una mica de temps que aprofitaré per, amb el cotxe, donar una volta per l’àrea del camp de polo. Així és que cap allà que me’n hi en vaig.

Pel camí i des del cotxe veig un estol força gran d’ Estornells vulgars (Sturnus vulgaris) volant en grup i fent les típiques acrobàcies del estols d’estornells. Enmig d’ells, però, hi ha un ocell força més gran. Aixeco els prismàtics i veig un Esparver (Accipiter nisus) que per la mida deu ser un mascle. En els rapinyaires es dóna una diferència de mida entre mascles i femelles que és força evident (en algunes espècies més que en altres). Entre les espècies en que aquest dimorfisme sexual en la mida és més evident hi trobem el gènere Accipiter (esparver i astor).

El dia comença a animar-se quan ja marxo!!.

Arribo al camp de polo i giro a la dreta per anar cap a l’àrea coneguda con l’estany de Bellcaire. Pel camí aixeco d’un dels recs que porta l’aigua als arrossars una Xivita (Tringa ochropus).

També, dels camps de l’esquerra del camí, aixeco un passeriforme que va a parar-se a les branques d’un arbre. Aturo el cotxe i trec el cap per la finestra. És un Bitxac rogenc (Saxicola rubetra). Olé !!. Deu ser un dels primers de la temporada. A l’Empordà en pas post-generatiu aquesta espècie comença a veure’s de forma excepcional a mitjans d’agost fins a fer-se comuna durant la darrera quinzena de setembre i a partir d’octubre torna a fer-se escassa per a deixar-se de veure cap a finals d’aquest mes.

Ja l’he identificat i ara si que me’n vaig si no vull arribar tard. Amb aquestes que una Arpella vulgar (Circus aeroginosus) sobrevola el meu cotxe.

Ja és això. Quan he de marxar s’anima el dia.

Per la carretera de Bellcaire a Albons, en uns cables, hi veig un Gaig blau (Coracias garrulus).

LLISTAT DE ESPÈCIES:

01/09/2013. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 7:00 a  8:45 hores.
Anas platyrhynchos; Egretta garzetta; Ardea cinerea; Ardea purpurea; Circus aeroginosus, Accipiter nisus; Buteo buteo; Falco tinnunculus; Rallus aquaticus; Gallinula chloropus; Tringa ochropus; Larus michahellis; Columba livia; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Athene noctua; Apus apus; Alcedo atthis; Merops apiaster; Coracias garrulus; Upupa epops; Galerida cristata; Hirundo rustica; Motacilla flava; Motacilla alba; Saxicola rubetra; Cettia cetti; Cisticola juncidis; Acrocephalus scirpaceus; Oriolus oriolus; Pica pica; Corvus corone; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Petronia petronia; Emberiza calandra.

PLOU.

08/06/2013. ARROSSARS DE BELLCAIRE.

 No sé si anar als arrossars, mira que en sóc de previsible, o a la Vall de Santa Caterina. Vaig pensant en això mentre condueixo el cotxe quan al arribar a la carretera de Bellcaire veig una mena de boira que s’escampa per on hi ha la vall.

Una decisió menys que he de prendre. Avui aniré a Sobrestany.

El dia no està molt catòlic. Hi ha força núvols i la boira que m’ha fet decidir a venir als arrossars amenaça en saltar-se els turons que ara la tanquen per arribar-se a la plana.

Mentre em preparo ja vaig fent llista. Oriol (Oriolus oriolus), Merla (Turdus merula), Rossinyol (Luscinia megarhynchos), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Cruixidell (Emberiza calandra) ...

Començo el meu itinerari. Als xiprers hi ha un parell de Verdums (Carduelis chloris) i uns quants Estornells vulgars (Sturnus vulgaris). Quan arribo ala final dels xiprers, en una torre d’electricitat hi veig un mascle de Xoriguer comú (Falco tinnunculus) a l’aguait. Salta a terra tot sortint del meu camp de visió. Quan el torno a veure porta alguna cosa entre les urpes cap al niu. Quan ho veig penso que mai he parat a comptar les parelles i els territoris de xoriguer als arrossars. Avui miraré d’estar alerta.

Segueixo caminant cap al prat de les orquídies però abans d’arribar als roures que el tanquen pel sud (avui passo d’entrar al prat. L’herba està molt alta i no tinc ganes d’haver de treure’m les llavors enganxades als mitjons) es posa a ploure. Mira tu que bé!.

M’amago sota els roures i espero a que escampi una mica per tornar cap el cotxe. Un cop més, avui ja és el segon, la meteorologia decideix per mi. Avui faré la visita en cotxe.

Com que no plou massa i el camí entre els arrossars no està enfangat decideixo travessar-los pel camí. La darrera vegada que ho vaig fer plovent el cotxe anava de banda a banda del enfangat camí i les vaig passar, si m’ho permeteu, putes. Avui, però, no hi ha problema.

Aturo el cotxe sobre el Rec Cinyana al costat de la caseta de la bomba. Al camp del davant hi ha 4 o 5 Esplugabous (Bubulcus ibis) en plomatge reproductor (refuso usar l’expressió plomatge nupcial per la raó que us vaig explicar en el post de la sortida del 2 de juny). A la llera del rec una Cuereta blanca (Motacilla alba) n’empaita una altra.

Més enllà, sobrevolant els camps, passa el mascle d’Arpella vulgar (Circus aeroginosus). És un ocell preciós. Al meu parer els Circus són dels rapinyaires més bonics, tant pel seu plomatge com pel domini que tenen del vol.

Vaig travessant els arrossars fins arribar als horts. A tots els camps hi ha grups de Gavians argentats (Larus michahellis). Però en el que tinc al davant hi sento un crit força característic. Són Cames-llargues (Himantopus himantopus). N’hi ha 2 a l’altre extrem del camp alimentant-se d’insectes. Me’ls miro i intento descobrir si són els de la setmana passada o no. Si ho fossin podria ser que hi criessin. De tota manera, però, anirien una mica tard. Quan comença l’època de cria els arrossars estan secs. Encara no he pogut veure si són o no els de la setmana passada que sento un estol de cames-llargues que s’acosta volant. Em trec els prismàtics dels ulls i veig el grup que ve de L’Escala i baixa al costat dels altres dos. Ara en total n’hi ha 13.

Duren poc al camp. S’acosta l’home que controla el nivell d’inundació dels arrossars disparant trets d’aire comprimit per espantar els ocells que se’ls mengen l’arròs. Surten volant tots 13 i els gavians també.

Vaig cap al camp de polo. No hi trec res tret dels Abellerols (Merops apiaster) al lloc de sempre.

D’aquí vaig al Mas Llacer. Allà hi veig aturats en els cables un parell de Gaig blau (Coracias garrulus) que en veure’m se’n van volant. Darrera d’ells surt un xoriguer comú mascle que estava aturat al sostre del mas.

No hi veig res més de remarcable i me’n torno cap a casa. Avui una mica més d’hora del que és habitual.

LLISTAT DE ESPÈCIES:

08/06/2013. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 6:10 a  8:30 hores.
Anas platyrhynchos; Nycticorax nycticorax, 1 exemplar; Bubulcus ibis; Egretta garzetta; Ardea cinerea; Circus aeroginosus, 1 mascle; Buteo buteo, 2 exemplars; Falco tinnunculus, 3 parelles; Himantopus himantopus, 13 exemplars; Larus michahellis; Columba livia domestica; Columba palumbus; Streptopelia turtur; Streptopelia decaocto; Cuculus canorus; Apus apus; Upupa epops; Merops apiaster; Coracias garrulus, 2 exemplars al Mas Llacer; Galerida cristata; Hirundo rustica; Motacilla alba, 2 exemplars; Luscinia megarhynchos; Saxicola torquatus; Turdus merula; Cisticola juncidis; Cettia cetti; Acrocephalus scirpaceus; Acrocephalus arundinaceus; Hippolais polyglotta; Parus major; Pica pica; Garrulus glandarius; Corvus corone, 4 exemplars; Sturnus vulgaris; Oriolus oriolus; Passer domesticus; Passer montanus; Carduelis carduelis; Carduelis chloris; Serinus serinus; Emberiza calandra.

SEXE FORA DEL MATRIMONI.

02/06/2013. ARROSSARS DE BELLCAIRE.

Tot i que la forta tramuntana que bufava ahir s’ha calmat una mica, encara bufa amb ganes. De tota manera em resisteixo a no sortir a veure ocells i m’aixeco d’hora. Tinc intenció d’arribar-me amb el cotxe prop dels erms on hi havia la rulot i aparcar allà. La idea és anar caminant des d’aquí fins als horts passar pel prat de les orquídies, anar camp al camp de polo i tornar cap al cotxe.

Faig una parada als arrossars que hi ha als afores de Bellcaire per donar-hi una ullada ràpida. Ni baixo del cotxe. Escombrant amb els binocles els camps inundats hi veig uns quants Ànecs collverds (Anas platyrhynchos), alguns Gavians argentats (Larus michahellis) i un Agró blanc (Casmerodius albus). Crec que no el tenia controlat als arrossars fora de l’hivern. Mira que bé!.

De la carretera que porta a Sobrestany veig que en surt un camí que porta a un arrossar proper al Mas Llacer. Aquesta és una àrea que he descuidat però que alguna vegada que m’hi he acostat m’ha donat alguna observació maca (cotxa blava, falcó pelegrí entre d’altres). Decideixo donar-hi un cop d’ull amb el cotxe.

En arribar al marge del camp veig que tots els ocells estan a l’altra banda del camp, la banda nord. I molts estan a tocar mateix del marge protegint-se de la tramuntana amb els matolls que hi creixen. A part dels gavians argentats i ànecs collverds hi veig una parella de Cames-llargues (Himantopus himantopus) i 2 Martinets rossos (Bubulcus ibis). Miro el camp inundat a veure si hi trobo algun altre limícola però no tinc sort. Dono la volta i me’n vaig cap on pensava aparcar el cotxe.

Arribo d’hora. Són les 6:10 i en un branca d’un arbre sec hi ha 2 Gaig blaus (Coracias garrulus). Provo de treure el telescopi per fer-los-hi una foto, però només que veuen que s’obre la porta del cotxe surten volant cap a Sobrestany. Crec que es una parella diferent de les que ocupen les caixes nius dels arrossars i que deuen ocupar un territori proper a les cases de Sobrestany. Hauré d’estar una mica pendent d’això per veure si ho puc confirmar.

Agafo els trastos i pel camí de terra m’acosto cap als horts. Abans d’arribar-hi, però faig una parada al costat d’una petita construcció que hi ha a l’entrada d’uns erms. A la banda sud-est aquests erms es converteixen en un canyís força extens per una banda i en una jonquera per l’altra. Munto el telescopi. De veure no hi veig res, però hi trec, pels cants o reclams, la Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), Pardal comú (Passer domesticus), Pardal xarrec (Passer montanus).

Segueixo. En travessar el Rec Cinyana, a la meva esquerre aixeco un mascle d’ànec collverd. Quan em trec els binocles dels ulls veig que per sobre meu em passa volant un ocell que em recorda un gavià, però només me’l recorda. Te les ales més primes i més llargues i les bat més profundament. No és un gavià, és un Curroc (Gelochelidon nilotica). Per aquesta època no és estrany veure’n algun exemplar per aquí.

Quan giro la corba del camí torno a muntar el telescopi per donar una ullada al arrossars que queden davant meu. Busco algun limícola però no tinc sort. Gaig blau sobre les caixes nius, Xoriguer comú (Falco tinnunculus) a les torres d’electricitat, Tudo (Columba palumbus) als cables, Cogullades vulgars (Galerida cristata) als camins que separen els diferents arrossars, una Alosa (Alauda arvensis) cantant mentre vola.

M’acosto cap una petita construcció d’obra que hi ha prop d’uns xipresos. En uns camps més enllà hi ha força gavians. Munto el telescopi i no hi veig res de remarcable. Em dono la volta i al arrossars de la meva esquerra hi veig un parell de Cames-llargues (Himantopus himantopus). Crec que són les dues que he vist abans però no ho puc assegurar. Munto el cutrescoping i el faig algunes fotos prou acceptables.

Cames-llargues (Himantopus himantopus). 2/06/2013. Femella.
Arrossars de Bellcaire (Baix Empordà).

Els cames-llargues toquen el dos i jo també. Vaig cap al prat de les orquídies. Per sobre la vegetació que l’envolta i contra la silueta del Montgrí hi veig la femella de Arpella (Circus aeroginosus) que més que volar proba de que el vent no se l’emporti.

La veritat és que avui no hi ha massa moviment. Entre el vent que fa i que la migració prenupcial s’està acabant ni hi ha massa ocells.

Cames-llargues (Himantopus himantopus). 2/06/2013. Mascle.
Arrossras de Bellcaire (Baix Empordà).

Migració prenupcial. No m’ha agradat mai aquest terme. Crec que està influenciat per la nostra educació catòlica. Prenupcial: d’abans de les núpcies, que vol dir abans del casament. Des de quan els ocells es casen ?. Els ocells tenen sexe fora del matrimoni !!. De tota la vida !. I no només això, sinó que hi ha espècies que de la promiscuïtat en fan una bandera. I si no mireu el pardal de bardissa, per exemple.

Crec que hauríem d’expulsar el terme migració prenupcial o postnupcial del nostre vocabulari zoològic i parlar de migració pre i post generativa. Penso que s’ajusta més a la realitat. Si més no, no té cap càrrega cultural. Que en penseu?. Jo començaré a fer servir aquest terme a veure si la gent em segueix.

Vaig pels camps en direcció al camp de polo sense treure res de remarcable. Quan m’acosto al camp de polo hi veig uns quants Abellerols (Merops apiaster) aturats en uns esbarzers i en unes branquetes seques. No és la primera vegada que els veig aturats en aquest lloc. Això em fa pensar que potser tenen la colònia de cria en algun talús proper. En qualsevol cas deu ser un talús un pèl amagat perquè a primer cop d’ull no se’n veu cap. Potser en la riba d’algun rec proper. Ho hauré de mirar.

Aprofito que estan relaxats per muntar el cutrescoping i fer alguna foto.



Abellerol (Merops apiaster). 2/06/2013. Arrossars de Bellcaire
(Baix Empordà).




Abellerol (Merops apiaster). 2/06/2013. Arrossars de Bellcaire
(Baix Empordà).



Quan acabo de fer les fotos i me les miro me’n adono que malgrat no ser les millors fotos del món si que t’obren algunes possibilitats que d’altre manera seria molt difícil de aprofitar-les.

Amb les fotos pots apreciar detalls que només amb l’observació se’t poden escapar. Pots individualitzar ocells, datar-los, sexar-los, etc.

En el cas dels cames-llargues ha estat després de veure les fotos que he vist que es tractava d’una parella. En el cas del Abellerols he pogut individualitzar 2 exemplars que s’han aturat ala mateixa branca amb pocs minuts de diferència.



Abellerol (Merops apiaster). 2/06/2013
Arrossars de Bellcaire (Baix Empordà).





Abellerol (Merops apiaster). 2/06/2013.
Arrossars de Bellcaire (Baix Empordà).



Si us hi fixeu bé, l’ocell de la segona foto té una petita taca blanca a les brides dretes que no presenta l’ocell de la primera foto.

Bé, no és molt important en aquest cas però hi ha ocasions en que si que pot ser interessant poder individualitzar els ocells que estàs veient.

Torna cap al cotxe per marxar a casa tot seguint en sentit Sobrestany la pista que discorre paral·lelament pel costat del camp de polo. Quan arribo al extrem sud, en uns pals plantats a terra hi veig un Capsigrany (Lanius senator) i una mascle de Bitxac comú (Saxicola torquata). Al terra hi ha una Cuereta blanca (Motacilla alba).

Vaig cap al cotxe i marxo.

LLISTAT DE ESPÈCIES:

02/06/2013. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 6:10 a  8:50 hores.
Anas platyrhynchos; Coturnix coturnix; Ardeola ralloides, 2 exemplars; Bubulcus ibis; Egretta garzetta; Casmerodius albus, 1 exemplar; Ardea cinerea; Ardea purpurea, 1 exemplar el dissabte 1/6; Ciconia ciconia, 2 exemplars el dissabte 1/6; Circus aeroginosus, 1 mascle el dissabte 1/6 i una femella el diumenge 2/6; Buteo buteo; Falco tinnunculus; Himantopus himantopus, 1 parella; Larus michahellis; Gelochelidon nilotica, 1 exemplar; Columba livia domestica; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Cuculus canorus; Apus apus; Upupa epops; Merops apiaster; Coracias garrulus; Alauda arvensis; Galerida cristata; Hirundo rustica; Motacilla alba; Luscinia megarhynchos; Saxicola torquata; Turdus viscivorus, 1 exemplar el dissabte 1/6; Cisticola juncidis; Cettia cetti; Acrocephalus scirpaceus; Acrocephalus arundinaceus; Parus major; Lanius senator; Pica pica; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Carduelis carduelis; Carduelis chloris; Serinus serinus; Emberiza calandra.


CECROPIS DAURICA I HIPPOLAIS POLYGLOTTA.

19/05/2013. SANT GRAU D’ALBONS. ALBONS.
  

A mig matí el temps s’ha anat complicant. Han anat creixent núvols i a l’hora de dinar ha començat a ploure. Si heu anat mai a algun zoològic, segur que si, haureu vist els grans felins tancats a les seves gàbies anat d’una banda a l’altra amb unes ganes boges de tocar el dos. Doncs així em sento jo a casa per culpa de la pluja.

Finalment a les 18:00 hores deixa de ploure i decidim anar a fer un tomb i arribar-nos fins a Sant Grau. Sortim de casa a les 18:30 i sembla que els ocells, després de la pluja, s’han animat a treure el nas.

En uns camps propers al carrer de la Creu hi ha un estol de Gavians argentats (Larus michahellis) cercant menjar. En arribar a la granja de vaques veig les Tórtores turques (Streptopelia decaocto) alimentant-se del pinso de les vaques. També ho fan el Pardals comuns (Passer domesticus) i el Estornells vulgars (Sturnus vulgaris).

Un cop passada la C-31 entrem a la part més forestal de l’excursió. Passada la darrera casa hi ha un camp conreat de blat (em sembla). Deu haver-hi una munió d’insectes voladors sobre aquest camp perquè hi ha un estol força nombrós d’hirundínids. Hi ha moltes Orenetes vulgars (Hirundo rustica), menys Orenetes cuablanques (Delichon urbicum) i una Oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica). Quin ocell més bonic. Sempre que el veig recordo paisatges típicament mediterranis: Cap de Creus, Cabo de Gata...

A vegades el camí es fa difícil. Està tot enfangat i anem relliscant. Ara girem cap a la dreta. A la nostra dreta hi ha un camp de blat i a l’esquerra un camp amb oliveres que sembla abandonat. O pel cap baix mal cuidat, al menys des del punt de vista “productiu”. L’espai entre les oliveres és ple de matolls de farigola, algun romaní i d’altres herbes i matolls que no paro a reconèixer-los.

Com dic des del punt de vist d’un pagès deu estar mal cuidat, però a mi m’agrada tal com està. Les Cogullades vulgars (Galerida cristata) s’hi mouen com a casa. Bé, de fet estan a casa. Els Cruixidells (Emberiza calandra) també hi són presents cantant des de la part més alta dels matolls o des de les branques d’alguna olivera. I a les parts més cobertes de matolls els Rossinyols (Luscinia megarhynchos) hi canten.

Quan entrem a la part més boscada del camí ens reben els cants “monolítics” dels Mosquiters pàl·lids (Phylloscopus bonelli). N’hi ha força cantant des de les branques dels pins i ens acompanyen fins que arribem a la ermita, punt final de la nostra passejada. En la pineda també hi trec la Mallerenga carbonera (Parus major) i la Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus). També se sent el cant agut del Bruel (Regulus ignicapillus).

Hem arribat a la ermita de Sant Grau. Seiem en una pedra que fa les funcions de banc. Un Raspinell comú (Certhia brachydactyla) s’enfila pel tronc del pi que tenim just davant nostre deixant-se veure molt bé.

Un cant conegut em crida l’atenció.  Ve de la vessant del  turó on hi ha la ermita. M’aixeco del banc i m’hi atanso. Torno a sentir el cant. L’identifico con una Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta). Faig el possible per localitzar-lo. És un ocell que m’agrada molt (penso: n’hi ha algun que no m’agradi?. Algun podria trobar.). És con una boscarla de canyar però de color verdós i que viu entre matolls enlloc d’entre canyís.

Escombro els matolls i esquelets d’arbres cremats que han quedat dempeus amb els prismàtics intentant localitzar la bosqueta. Bingo!. Està cantant des d’una de les branques més altes d’un dels arbres cremats que hi ha a uns 150/200 metres d’on sóc. No és que estigui a prop però les vistes són bones. Ja puc donar-me per satisfet.

Ja va sent hora de tornar. S’acosta l’hora de sopar i hem de passar pel fangar. Camí de tornada, mentre intento localitzar un Oriol (Oriolus oriolus) que canta ens uns arbres davant nostre ens passa a tocar un Aligot comú (Buteo buteo).

Arribo a casa més relaxat per la passejada i satisfet per haver vist l’oreneta cua-rogenca i la bosqueta vulgar.

LLISTAT DE ESPÈCIES:

19/05/2013. Sant Grau d’Albons - Albons. De 18:30 a 20:30 hores.

Buteo buteo, 1 exemplar; Larus michahellis; Columba livia domestica; Columba palumbus; Streptopelia decaocto; Cuculus canorus; Apus apus; Upupa epops; Merops apiaster; Galerida cristata; Lullula arborea; Hirundo rustica; Delichon urbicum; Cecropis daurica, 1 exemplar; Motacilla alba; Luscinia megarhynchos; Turdus merula; Sylvia melanocephala; Cettia cetti; Cisticola juncidis; Hippolais polyglotta; Phylloscopus bonelli; Regulus ignicapillus; Parus major; Cyanistes caeruleus; Certhia brachydactyla; Pica pica; Corvus corone; Sturnus vulgaris; Passer domesticus; Passer montanus; Carduelis carduelis; Carduelis chloris; Serinus serinus; Emberiza calandra.

VESPERTINUS I NAEVIA, UNA ALTRA.

19/05/2013. ARROSSARS DE BELLCAIRE.

Ara feia 14 dues setmanes que no venia al Sobrestany i ja ho trobava a faltar. Aniré cap a Torre Ferrana i faré el recorregut habitual.

Quan passo pels arrossars més propers a Bellcaire veig que estan inundats. Bé!. Potser hi ha algun limícola i potser puc fer-li una foto xula.

19/5/2013. Els arrossars de Bellcaire inundats.

Aparco on sempre. I només baixar del cotxe ja sento cantar un munt d’ocells: Rossinyol (Luscinia megarhynchos), Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala), Rossinyol bord (Cettia cetti), Oriol (Oriolus oriolus), Cogullada (Galerida cristata).

Em poso a caminar cap a la filera de xipresos d’on trec un Capsigrany (Lanius senator). Deu tenir el niu prop d’aquí perquè sempre el veig per la mateixa zona. A vull però no puc fer-li cap fotografia. Als erms, prop d’una bassa, hi ha un estol d’uns 7 o 8 Esplugabous (Bubulcus ibis) caçant animalons entre les herbes. Em crida l’atenció un d’ells que te les potes ben taronges, gairebé vermelles. Però aquesta característica la veig quan aixeca el vol per marxar.

Segueixo caminant cap al camp que queda darrera d’on hi havia la rulot. Hauré de buscar-li un nom per a referir-m’hi sense haver de repetir lo de la rulot. Quan estic a punt d’entrar-hi, (és un camp que queda tancat per les 4 bandes per 2 canals grans, una altra banda està tancat per un petit canal cobert de canyís i l’altra banda està tancat per una franja feta amb una excavadora i ara cobert en alguns llocs per boga) en el canyís que tanca la banda est, sento un cant conegut però poc habitual. És un Boscaler pintat gros (Locustella naevia).

El primer que penso és intentar gravar-lo amb el mòbil. Avanço paral·lelament al canyís mirant de no fer massa soroll al caminar entre l’herba alta. He deixat el telescopi muntat darrera meu per no haver de carregar-lo. Ara s’ha callat però aprofito per acostar-me fins el lloc on ha cantat. Abans d’arribar-hi trona a cantar i engego la gravadora del mòbil. Aconsegueixo una gravació prou digne, més que suficient per assegurar la correcta identificació de l’espècie.

Segueixo endavant per anar a buscar el pas sobre el Rec Cinyana entre els arbres a l’extrem nord-oest del prat. Em criden l’atenció nombrosos peus de plantes amb flors liles. M’hi acosto per veure-les millor.

Orchis laxiflora. 19/5/2013. Arrossars de Bellcaire.

Bé, molt bé!!. Són orquídies silvestres!!. Que boniques. En faig unes quantes fotos que em serviran per identificar-les i penjar-les al bloc.

M’encanta que hi hagi orquídies. Ja fa més de 2 anys que corro per aquests arrossars i per això els sento com a meus. Per això m’ha fet tanta il·lusió trobar que en els arrossars hi tinc un prat ple d’orquídies. Per això i per la bellesa de les seves flors.

Doncs si, hi tinc un prat ple d’ Orchis laxiflora (Gràcies Albert i Cristian per la vostra ajuda en la seva identificació). Són maquíssimes totes liles elles enmig del verd tendre de la vegetació que les envolta.

Ja tinc nom per aquest prat. D’ara endavant serà el prat de les orquídies.

Un cop passada l’emoció de les orquídies me’n adono que al meu darrera, en el canyís que creix al Rec Cinyana hi ha una Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) cantant. Em giro i el veig a ull nu. Està cantant des de la part alta d’un canyís. Està bastant exposat així és que provo de fer-li una foto. Si no es mou podré fer-li bones fotos.

Efectivament. He aconseguit un parell de fotos molt bones.



Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus). 19/5/2013.
Arrossars de Bellcaire.



Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus). 19/5/2013.
Arrossars de Bellcaire.

Segueixo. Una mica més endavant veig a les branques baixes d’uns arbres que surten de la riba del Rec Cinyana un parell d’ocells grisos que volen des de la branca fins a una certa distància i tornen enrere cap a la mateixa branca de la que han saltat.

Bé!. Veig que esteu al lloro!. Efectivament!. Un parell de Papamosques grisos (Muscicapa striata). És un ocell que no te cap coloració especial i en canvi m’agrada molt. Deu ser que el ocells discrets m’agraden. D’aquí la meva atracció per tallarols, boscarles i papamosques.

Travesso el pas sobre el Rec Cinyana. Només sortir al camí de no se on, perquè no la he vista parada, s’aixeca una Gamba roja (Tringa totanus) que em passa volant pel davant tot allunyant-se dels camps que tinc a la vista.

Vaig pel camí al costat del rec. Encara sento la boscarla de canyar del “retrato”. I una mica més enllà sento un Balquer (Acrocephalus arundinaceus), copia en gran de la boscarla, però no aconsegueixo veure’l.

Arribo al punt on del camí que seguia en surt un de petitet que segueix el traçat d’una de les línies elèctriques que travessen els arrossars. Línia enllà veig alguns ocells aturats als cables. Munto el telescopi per veure què són ja que estan molt lluny. Hi ha un gran nombre de Tudons (Columba palumbus); un Aligot comú (Buteo buteo), un parell de Xoriguers comuns (Falco tinnunculus), 3 o 4 Gaig blaus (Coracias garrulus) i un Falcó cama-roig mascle (Falco vespertinus). La veritat és que l’estava esperant.

L’any passat ja el vaig veure. La primera vegada va ser el 26 de maig del 2012. En aquella ocasió tots eren mascles i si no ho recordo malament n’hi havia 4. Després el vaig tornar a veure el 9 de juny. En aquesta ocasió una femella.

Intento acostar-m’hi tant com puc i vaig fins a l’extrem de la zona dels arrossars. Encara em queda molt lluny i tot i que no val la pena provar de fer una foto si que puc gaudir-ne una mica més de la seva observació.

Es va fent tard i he de pensar en tornar. Segueixo per un camí a l’esquerra del qual hi ha un rec petit que va a parar al Rec Cinyana. Quan m’acosto a aquest punt de dintre del rec em surten volant 2 Martinets rossos (Ardeola ralloides) que va a aturar-se a dins el Rec Cinyana impossibilitant-me de fer-los-hi una foto així és que vaig passant cap el cotxe sense aturar-me gaire. Tot i això pel camí veig Orenetes vulgars (Hirundo rustica), Falciot comú (Apus apus) i Falciot pàl·lid (Apus pallidus).

LLISTAT DE ESPÈCIES:

19/05/2013. Arrossars de Bellcaire - Sobrestany. De 6:20 a  8:45 hores.
Anas platyrhynchos; Coturnix coturnix; Bubulcus ibis; Ardeola ralloides, 2 exemplars; Egretta garzetta; Ardea cinerea; Ciconia ciconia, 1 exemplar sense anellar; Buteo buteo, aproximadament 3 exemplars; Falco tinnunculus, 4 exemplars (2 parelles una d’elles prop de Bellcaire); Falco vespertinus, 1 exemplar mascle; Tringa totanus, 1 exemplar; Larus michahellis; Columba palumbus; Streptopelia turtur; Streptopelia decaocto; Cuculus canorus, 1 exemplar; Apus apus; Apus pallidus; Upupa epops; Merops apiaster; Coracias garrulus, 4 exemplars; Alauda arvensis; Galerida cristata; Hirundo rustica; Luscinia megarhynchos; Saxicola torquatus; Turdus merula; Sylvia melanocephala; Cisticola juncidis; Cettia cetti; Acrocephalus scirpaceus; Acrocephalus arundinaceus; Locustella naevia; Muscicapa striata, 2 exemplars; Lanius senator; Pica pica; Garrulus glandarius; Corvus corone, 2 exemplars; Sturnus vulgaris; Oriolus oriolus; Passer domesticus; Passer montanus; Carduelis cannabina; Carduelis carduelis; Carduelis chloris; Serinus serinus; Emberiza cirlus; Emberiza calandra.

ESPECIALITATS MALLORQUINES. I NO PARLO NOMÉS D’ENSAÏMADES.

14,15 i 16/05/2013. FORMENTOR. MALLORCA.
  

Tenim una reunió d’empresa a Mallorca els dies 14, 15 i 16 de maig a Mallorca. Més concretament a Formentor. Fantàstic.

El lloc és excepcional, No només des del punt de vista paisatgístic sinó també des del ornitològic. I no només perquè pel sol fet d’ésser a Mallorca ja em possibilita l’observació d’unes quantes espècies i subespècies endèmiques sinó perquè la península de Formentor té de tot: boscos mediterranis, penya-segats sobre el mar, matollar i molt a prop s’ Albufereta d’Alcúdia on fa pocs dies han vist Arpella pàl·lida russa. Així és que aquest tres dies seran maratonians. M’hauré de llevar d’hora per sortir a veure ocells i després aguantar llargues hores de reunions i exposicions de negocis. No em queixo però.

14/5/2013. Sortida del sol a Cap Formentor.

Algunes de les especialitats mallorquines que espero poder veure són el Falcó de la reina (no és que sigui especialitat estrictament mallorquina però a les illes és molt més fàcil que a Catalunya poder veure’l), Tallareta balear, Papamosques gris balear i el Capsigrany balear. No és que aquestes espècies i subespècies siguin noves per a mi, però fa temps que no les he vist i tinc ganes de tornar a veure-les.

Així és que el dimarts 14 em llevo ben d’hora per anar cap a Cap Formentor. Hi arribo quan està sortint el sol i ja per la carretera que m’hi porta em sorprenen les cabres mig assilvestrades corrent lliurament pel mig de la brolla i la carretera.

Aparca una mica abans d’arribar al far he vist un ocell que m’ha semblat una merla blava amagant-se darrera d’unes roques i m’he decidit a aparcar-hi a prop.

Desfaig la carretera caminant. En un primer moment no trec cap ocell. Potser estan amagats, potser no hi ha res. Però segueixo caminant per la carretera.

A la meva esquerra, pendent avall un Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) reclama. Mira que si només trec un tallarol capnegre!!. Segueixo caminant.

Una mica més endavant, aquest cop a la meva dreta sento uns reclams i veig uns ocells que volen pendent amunt. Malament. S’amaguen darrera unes roques i no puc veure’ls bé. Per sort sembla que n’hi ha un que fa la guitza als altres dos i tots tres queden prou exposats per a que me’ls pugui mirar prou bé. Són tres Papamosques grisos balears (Muscicapa striata balearica).

Segueixo endavant i en uns matolls, també a la meva dreta, sento el reclam d’un tallarol. No és Tallarol capnegre així és que estic alerta. Veig que alguna cosa s’amaga darrera d’un matoll no lluny d’on sóc. Espero i en un moment es fa visible sobre les branques d’una mata propera. És una Tallareta balear (Sylvia balearica). Poc després un altre exemplar s’apropa on hi ha el primer i puc estar una bona estona observant-los. No me’n canso. Que bonics que són els tallarols i les tallaretes.

Un cop ja he tret aquestes dues especialitats decideixo mirar al mar i als penya-segats. L’altre espècie que vull veure és el falcó de la reina. I només posar-me el binocles als ulls i mirar al mar veig un grup de Baldrigues grises (Calonectris diomedea) i un parell de Falcons de la Reina (Falco eleonorae) que del mar venen cap als penya-segats però s’hi aturen en un punt que no puc veure. Durant els altres dos dies que queden els tornaré a veure, dimecres 15 els veure fent picats i el dijous 16 en veure un aturat en un roca, i tot i que força lluny, el podré veure a gust. Era un exemplar en fase clara.

Es va fent l’hora de tornar i començo a passar cap al cotxe. A mig camí un mascle de Merla blava (Monticola solitarius) s’atura en unes roques properes a la carretera deixant-se veure molt bé. El dimarts al matí tornaré a veure una altre mascle al far de Formentor molt i molt a prop, de fet no caldrà ni baixar del cotxe per veure’l.

Quan ja sóc al costat del cotxe decideixo donar un cop d’ull als penya-segats que em queden a l’esquena. Començo per dalt i baix baixant, però gairebé només començar m’he d’aturar. Acabo de trobar un Falcó peregrí (Falco peregrinus). Intento fer-li una foto amb el mòbil i els binocles. No surt gens bé però com a document...

Falcóperegrí (Falco peregrinus). 14/5/2013. Cap Formentor.

El falcó peregrí el tronaré a veure dimecres i dijous. I dijous a més en veure una parella.

Torno cap a l’hotel a esmorzar i preparar-me pel dia de reunions que m’espera.

El dimecres, amb un company, m’acosto a Cala Figuera. Gairebé només baixar del cotxe ens trobem de cara amb un estol de 5 o 6 Trencapinyes (Loxia curvirostra balearica), o Trencapinyons com en diuen per aquí. Al tornar a Barcelona descobreixo que alguns ornitòlegs consideren la subespècie balear prou diferenciada com per a ésser separada com una espècie diferent (Un endemisme ornitològic ignorat: el Trencapinyons balear (Loxia balearica). Altaba, Cristian R. (2001). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 69: 77-90. 2001).

També en aquesta cala i en un matoll del pendent que baixa fins a la platja hi veig un mascle de Tallarol trencamates (Sylvia conspicillata) cantant.

Al cap del tres dies he vist totes les especialitats mallorquines, inclòs el Trencapinyes balear que no pensava veure’l, excepte el capsigrany (Lanius senator badius).

Entrada a Cala Figuera des del Cap Formentor.

LLISTAT DE ESPÈCIES:

14,15 i 16/05/2013. Formentor (Mallorca).
Calonectris diomedea diomedea (tots tres dies); Pandion haliaetus, 1 exemplar a S’ Albufereta d’Alcúdia; Falco eleonorae (tots tres dies); Falco peregrinus (tots tres dies); Alectoris rufa, 2 exemplars el 14/5; Larus michahellis (tots tres dies); Columba palumbus (tots tres dies); Otus scops, 1 exemplar el 15/5; Apus apus (tots tres dies); Troglodytes troglodytes (tots tres dies); Monticola solitarius (tots tres dies); Turdus merula (tots tres dies); Sylvia balearica, el 14 i 15/5; Sylvia conspicillata, 1 mascle el 15/5 a Cala Figuera; Sylvia melanocephala (tots tres dies); Phylloscopus collybita, 1 mascle cantant el 14/5; Regulus ignicapillus (tots tres dies); Muscicapa striata balearica, el 14 i 15/5; Parus major (tots tres dies); Certhia brachydactyla (tots tres dies); Passer domesticus (tots tres dies); Fringilla coelebs (tots tres dies); Serinus serinus (tots tres dies); Carduelis chloris (tots tres dies); Carduelis carduelis (tots tres dies); Loxia curvirostra balearica, un estol de 5 o 6 exemplars el dia 15/5.